Cada vegada és més habitual trobar-se gossos sentinelles als jardins de cases ocupades de pobles de la comarca de la Selva.
L'objectiu, però, no és que l'animal protegeixi els inquilins –en alguns casos no hi viu ningú– sinó la plantació de marihuana que tenen la immensa majoria d'immobles.
Com que molts d'ells no tenen alarma, o no la tenen connectada per evitar que es descobreixi la droga en cas de sonar, el que fan els propietaris del cultiu és deixar un gos de raça potencialment perillosa per tal que intimidi aquells que saben que a dins hi ha marihuana i pretenen robar-la.
El president del Consell Comarcal de la Selva, Salvador Balliu, explica que el procediment que segueixen és sempre el mateix: Donen un cop a la porta, la bloquegen amb un cadenat, instal·len la plantació a dins i deixen el gos a fora. Un cop al dia passen a vigilar el cultiu i a controlar que tot va bé.
Segons Balliu aquest sistema de vigilància mitjançant gossos sentinelles "ha anat a més" i lamenta que des de les institucions "poc s'hi pot fer". "El que grinyola és que aquesta gent pugui ocupar i plantar la droga lliurement", assenyala.
El problema, explica el president del Consell Comarcal de la Selva no és la perillositat dels animals, ja que normalment no són agressius, però sí que en ocasions s'escapen, i com que no porten el xip incorporat "poden provocar molèsties perquè no hi ha cap control sobre ells".
Balliu va traslladar aquesta problemàtica a la reunió que van fer amb representants del Ministeri de l'Interior, a qui van demanar mesures per poder aturar aquest tipus d'ocupació que es produeix especialment en zones residencials de la comarca. Ara estan a l'espera de rebre una resposta, si bé assenyalen que la trobada "va anar bé".
La realitat és que aquests gossos passen moltes hores sols, ja que els amos només s'hi acosten puntualment a controlar la plantació. Això fa que no estiguin alimentats com pertoca ni rebin les atencions adequades.
Des de l'Àrea de Sostenibilitat del Centre d'Acollida d'Animals de la Selva (CAAS) expliquen que "no poden fer res" si la bèstia no és al carrer o se la veu amb signes evidents de maltractament o desnutrició. "Nosaltres no podem entrar en una casa encara que estigui ocupada per recollir un gos. Només podem esperar que s'escapi i un cop al carrer sí que és competència nostra", assenyala el cap del Sostenibilitat del CAAS, Miquel García.
A més, García remarca que la llei contempla dos tipus de figures en relació a l'animal. En cas que no hi hagi un propietari que pugui acreditar que és seu, qui passa a tenir el dret és el posseïdor, o sigui qui figuri com inquilí de l'immoble on estava el gos abans de perdre's. Això, en definitiva, vol dir que si uns ocupes demostren que vivien amb l'animal, el centre els l'haurà de retornar, tot i que, probablement, tornaran a utilitzar-lo com a sentinella.
Garcia assenyala que tots aquests gossos, tot i que no compten amb l'atenció deguda com una bona alimentació o tractaments per eliminar els paràsits, "no arriben al CAAS amb símptomes d'haver estat maltractats físicament".
