Per l'alta taxa d'infectivitat del virus de la covid-19 (el SARS-CoV-2) calen diagnòstics ràpids a pacients simptomàtics i asimptomàtics per reduir la propagació de la pandèmia i tallar les cadenes de transmissió.
Ara, un estudi científic liderat pel grup de recerca NEOMA de la Universitat de Girona ha permès desenvolupar una metodologia per detectar de manera "ràpida, simple i econòmica" la infecció per coronavirus en mostres nasofaringes.
"Calen eines de diagnosi i cribratge que permetin determinar ràpidament la presència del virus a la població, i a quanta més gent millor", assegura l'investigador principal del projecte, Pere Boadas-Vaello.
Des de l'inici de la pandèmia, s'han utilitzat i desenvolupat diferents metodologies de diagnòstic però, segons apunta l'investigador, "moltes comparteixen certes limitacions com la baixa sensibilitat, els falsos negatius o els temps d'anàlisi llargs".
La metodologia desenvolupada per la Universitat de Girona (UdG) mostra un alt rendiment pel que fa a precisió, sensibilitat i especificitat, aconseguint en tots els casos valors superiors al 90%.
A més, calculen que el cost mitjançant aquesta tecnologia podrien representar el 25% de la despesa que actualment suposen les PCR. El temps en obtenir el resultat es reduiria també a menys de la meitat i, aquest mètode, permetria analitzar unes 380 mostres alhora, cada 30 minuts. Segons Boadas-Vaello, "es preveu, per tant, que aquest mètode podria oferir enormes estalvis tant en temps com en cost".
La UdG exposa que és una "eina prometedora" perquè presenta una "vàlua estadística elevada", també en situacions de propagació controlada i estabilitzada del virus, a més d'altres moments amb una incidència elevada.
La investigadora del projecte, Maite Serrando, afirma que en una situació de creixement com l'actual és molt important que la prova diagnòstica sigui el màxim de sensible i específica possible. En canvi, en situacions en què la infecció està més controlada, la prova ha de ser ràpida i accessible. "Aquesta metodologia permet analitzar un gran número de mostres de manera molt eficient donada la seva elevada vàlua estadística a més de l'abaratiment dels costos, la rapidesa i l'accés a la plataforma metodològica requerida", assegura.
Aquesta recerca s'ha realitzat en el marc del projecte concedit pel Fondo Supera COVID-19 (Santander Universidades – CRUE), liderat per l'investigador del grup de recerca NEOMA de la Universitat de Girona, Pere Boadas-Vaello.
L'equip científic que ha desenvolupat aquesta metodologia està format pels investigadors Meritxell Deulofeu (primera autora de la publicació), Victòria Salvadó, Enric Verdú i Pere Boadas-Vaello (Universitat de Girona), Orlando Jiménez i Maite Serrando (Laboratori Clínic Territorial de Girona – ICS Girona), Eladia Peña i José Elias Conde (Universitat de La Laguna) i Esteban Garcia (Universidad Europea de Madrid).
