Oposició unànime del territori al ramal de la MAT i a la subestació dels 400 kV de Riudarenes que l'Estat ha mantingut dins la planificació energètica per al període 2021-2026.
El document, que el Ministeri per a la Transició Ecològica va treure ara fa un mes a exposició pública, situa l'entrada en servei de la línia per d'aquí a dos anys. I manté la proposta de traçat que hi havia inicialment; és a dir, la d'una estesa aèria que creui les Guilleries.
El Ministeri recorda que el primer projecte presentat per Red Eléctrica ja té declaració d'impacte ambiental (DIA). Es va aprovar el 2013. A més, l'Estat subratlla que, després d'estudiar alternatives a la xarxa de distribució "no se n'han detectat de viables".
La proposta de planificació energètica, però, topa frontalment amb la postura de la Generalitat i els ajuntaments. Per això, tots ells han acordat presentar una al·legació conjunta al document (el termini per fer-ho s'acaba, precisament, demà).
Per fer visible el rebuig a l'actual traçat del ramal, diversos alcaldes s'han reunit aquest migdia amb representants d'Energia i de la Delegació del Govern. A la trobada, també hi ha assistit el president del Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient (CILMA), que és qui els ha assessorat a l'hora de presentar l'al·legació.
D'entrada, l'esmena pactada deixa clar que tant la Generalitat com els ajuntaments rebutgen de totes totes l'actual traçat del ramal dels 400 kV. L'escrit, però, també va més enllà i recorda que, des de l'agost de l'any passat, s'ha creat una taula de treball –on també s'hi asseuen Subdelegació, Red Eléctrica i Endesa- per analitzar les necessitats de la línia i buscar alternatives per reforçar el subministrament elèctric a la zona sud de Girona. Fins ara, la taula s'ha reunit en cinc ocasions.
"Per això, allò que reclamem és que se'ns deixi seguir treballant", afirma el secretari d'Empresa. "És un tema complex i per això demanem temps; no ens marquem terminis, però no deixarem d'estar-hi al damunt", afegeix Joaquim Ferrer.
En base a això, l'al·legació conjunta reclama que es tingui en compte la feina feta per la taula tècnica, i que s'analitzin i es justifiquin les necessitats energètiques del territori tenint en compte un nou model energètic (on predominaran l'autoconsum i les energies renovables). A més, reclama que en cas que calgui reforçar la xarxa, es busqui aquella solució que tingui el menor impacte possible, i que s'acordi amb el territori.
El secretari d'Empresa confia, i també espera, que l'Estat entengui la feina que s'ha fet des de la taula de treball, i la "necessitat" que aquesta sigui l'eina per "buscar el consens". Sobretot, perquè aquesta és "la primera vegada" que Red Eléctrica i Endesa s'asseuen conjuntament amb la Generalitat i els ajuntaments implicats a l'hora d'estudiar solucions.
"Això, precisament, ens ha d'obrir la finestra d'oportunitat per salvar el territori del traçat inclòs a la planificació energètica, que no s'adiu a les seves necessitats", hi afegeix el secretari d'Empresa. I aquí, precisament, Ferrer també reclama al Ministeri que s'escolti la Generalitat, tot i que ara tingui "veu però no vot" en la planificació de les infraestructures elèctriques (perquè arran del 155, el govern espanyol va treure el veto que podia fer el Govern a aquests projectes; i que precisament, va ser allò que va permetre que al 2016 el Parlament rebutgés el ramal).
Per la seva banda, el president del CILMA, Sergi Mir, ha volgut posar en valor que "l'oposició unànime" que recull l'al·legació conjunta demostra que "cal impulsar el consens" a l'hora d'estudiar i analitzar alternatives al ramal dels 400 kV. "Ens conjurem a seguir treballant per trobar possibles solucions, i que aquestes tinguin el mínim impacte possible per al territori", ha afegit.
L'al·legació conjunta la signen la Generalitat i dotze ajuntaments (vuit de la Selva i quatre del Gironès). Són els de Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Vidreres, Maçanet de la Selva, Sils, Vilobí d'Onyar, Riudellots de la Selva, Caldes de Malavella, Fornells de la Selva, Aiguaviva, Vilablareix i Bescanó. A més, també la subscriuen els Consells Comarcals de la Selva i del Gironès i la Diputació de Girona.
D'altra banda, la plataforma No a la MAT Selva, que va engegar una campanya per recollir al·legacions, ha presentat més de 1.500 signatures exigint que es derogui el ramal dels 400 kV. L'entitat assegura que la resposta a l'esborrany de planificació energètica "ha estat contundent" i que dins tot aquest conjunt d'al·legacions s'hi inclouen "particulars, ecologistes i administracions afectades" pel projecte.
"Una vegada més, i ja fa quinze anys que ho fem, el territori ha tornat a fer una demostració d'unitat i de rebuig a aquest projectes, que a hores d'ara ja està democràticament derogat", diuen des de No a la MAT Selva. "Ens mereixem tancar aquest projecte, i si realment el territori necessita alguna infraestructura, cal centrar tota l'energia a concretar les alternatives que ja hi ha i que nosaltres demanem que, en cap cas, sigui una MAT", conclouen.
