Es tracta d'un servei terapèutic de dia, amb 20 places, que s'inscriu en la cartera de serveis de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de la regió sanitària de Girona.
Està dins el Programa transversal específic per atendre els trastorns de conducta alimentària.
La unitat funciona en coordinació amb l'atenció especialitza ambulatòria i l'hospitalització total per assegurar la continuïtat assistencial de les cures i d'altres serveis de l'entorn de la persona atesa (com serveis socials o educatius).
Segons explica la responsable de la unitat, la psicòloga clínica Glòria Trafach, el confinament ha suposat per a la població amb TCA un factor desencadenant d'empitjorament de la clínica alimentària, amb més casos de recaigudes i de detecció de casos nous.
L'experta, coordinadora de l'hospital de dia d'adolescents de l'IAS i coordinadora del Programa TCA de la xarxa gironina de Salut Mental i Addiccions, informa que els adolescents i joves amb un trastorn de conducta alimentària han estat un col•lectiu "molt sensible" a les conseqüències derivades del confinament: "L'aïllament social, la interrupció de la rutina i l'ocupació, els canvis en la dieta i en l'exercici o l'exposició a xarxes socials, han estat factors que han comportat un augment de la simptomatologia nuclear de la malaltia com és la preocupació obsessiva pel cos, la imatge corporal o la dieta, en una edat en què els canvis puberals fan fràgil a l'adolescent i vulnerable al pacient davant un TCA".
La nova unitat, que ja té una ocupació del 80% amb onze pacients menors de 18 anys i cinc adults, disposa d'una sala polivalent i de descans dels pacients, una sala d'activitat grupal, una sala taller, menjador terapèutic, control d'infermeria i tres consultes. El servei l'atén un equip de professionals mutidisciplinar (infermeria, educador social, monitor, psiquiatre, psicòlegs i personal administratiu). L'horari d'obertura inclou els tres àpats diaris: esmorzar, dinar i sopar.
L'oferta terapèutica intensiva del servei està formulada per aconseguir l'abordatge específic de la patologia alimentària. Els objectius terapèutics determinen les intervencions, així com la seva intensitat. S'hi duen a terme intervencions individuals (psicoteràpia individual i familiar i valoració i seguiment somàtic) i grupals (activitats grupals amb tallers, psicoteràpies grupals i grups familiars). La majoria d'activitats grupals són obertes i algunes centrades en diferents aspectes psíquics i nuclears de la patologia alimentària. L'estada mitjana en aquest tipus d'unitat se situa en vuit mesos.
L'any 2020, els ingressos hospitalaris han crescut un 40% (40 casos) en relació a l'any 2019 (28 casos). D'aquests ingressos, disset van ser a la Unitat de Referència per Psiquiatria Infantil (URPI), catorze a la Unitat de Crisi d'Adolescents (UCA-IJ) i nou a la Unitat d'Aguts d'adults de psiquiatria. En relació amb els diagnòstics, un 59,6% dels ingressos van ser TCA no especificats, un 17,6% per bulímia i un 22% per anorèxia nerviosa. En comparació amb l'any 2019, s'observa un canvi en la distribució dels diagnòstics, amb un 40% més de casos d'anorèxia nerviosa i un 24% menys de casos de bulímia nerviosa.
El Programa TCA d'atenció comunitària de salut mental de les comarques gironines ha atès un total de 460 persones, un 2,68% més que a l'any 2019. D'aquests casos, un 90% (413) han estat dones i un 9,1% (42) homes, amb una edat mitjana de 34 anys.
Del conjunt de pacients atesos, un 20% (91) ho van ser als centres infantojuvenils i un 80% (369) als centres especialitzats de salut mental per adults. Segons la distribució de casos totals per comarques, el 25,9% van correspondre al Gironès-Pla de l'Estany, el 21,5% al Baix Empordà, el 14,8% a la Selva marítima i a l'Alt Empordà a parts iguals i el 12,6% a la Selva interior. Les comarques amb menys freqüència de TCA a la Regió Sanitària de Girona van ser la Garrotxa (8,7%) i el Ripollès (2%). Del total de casos, un 89,9% van ser dones, amb una edat mitjana d'edat de 32 anys.
Concretament, els centres de salut mental infantojuvenil han atès durant el 2020 91 casos, un 86% dels quals (79) nenes i un 13% (12) nens o adolescents. L'edat mitjana s'ha situat en els 15 anys. Els diagnòstics més freqüents en menors han estat trastorn de conducta alimentària inespecífic en un 68% dels casos i anorèxia nerviosa en un 26%. En la comparació entre períodes 2019-2020, s'observa un increment de deu casos de TCA: vuit d'anorèxia nerviosa (de 16 a 24) i dos de bulímia nerviosa (de 2 a 5).
La freqüència major de TCA en menors es dona al Baix Empordà (22%), seguit del Gironès-Pla de l'Estany (25%) i la Selva interior (14%).
Per la seva banda, els centres de salut mental d'adults han atès al llarg del 2020 369 pacients amb TCA, el 91% dels quals (334) dones i un 8% (30) homes. L'edat mitjana ha estat de 37 anys. Els diagnòstics més freqüents, un 57,5% (212) amb un trastorn alimentari no específic, un 21% (77) amb anorèxia nerviosa i un 20,6% (76) amb bulímia nerviosa.
Si es comparen els anys 2019 i 2020, no s'observen diferències significatives en relació amb els TCA no específics, però sí es detecta un augment en el nombre de persones diagnosticades d'anorèxia nerviosa, que passen de 55 a 77. En relació amb la distribució dels casos per comarques en la població adulta amb TCA, el 26% corresponen al Gironès-Pla de l'Estany i el 21,4% al Baix Empordà.
En relació amb l'activitat dels hospitals de dia (ubicats al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt), el centre d'adults va tractar tretze persones amb TCA (dos amb bulímia, cinc amb anorèxia nerviosa, cinc amb TCA no especificat i un amb altres tipus de TCA), mentre que el centre d'adolescents va ingressar onze menors amb TCA, cinc dels quals ho van ser per anorèxia nerviosa, cinc per TCA no específic i un per bulímia nerviosa).
