Es tracta de material datat entre els anys 1900 i 1990, amb un gran nombre de documents d'entre el 1920 i el 1960.
Les fotografies més destacades del fons corresponen a tres moments destacats de la fàbrica de l'antiga fàbrica Grober: la visita del rei Alfons XIII el 28 de maig de l'any 1930, la destrucció i reconstrucció de la fàbrica Grober després de la Guerra Civil i les activitats culturals que es van organitzar des de les entitats vinculades a la planta.
També destaquen les gravacions de diferents concerts de l’Orfeó Cants de Pàtria, l’Orfeó Atlàntida o l’Orfeó de la Principal de la Bisbal, i els comprovants de pagament de les despeses de l'escola Foment de Cultura relatives a l’adquisició de diversos productes com roba, material de neteja, material escolar, pa, llaminadures o subscripcions a revistes.
El tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme i Activitats de Girona, Lluís Martí, afirma que es tracta d'una donació "especial" perquè es tracta també d'un "homenatge" a moltes de les famílies que van estar vinculades a la fàbrica. "La donació és molt important per a la memòria històrica i perquè dóna valor al passat industrial de la ciutat, una etapa clau", remarca Martí. I és que la Grober va ser "més" que una fàbrica perquè tenia una "vessant social i educativa" molt important.
La fàbrica Grober es va fundar l'any 1890 per Cristòfor Grober i Viotti, un italià establert a Girona, com a “Grober & Cía. Sociedad en comandita”. Es dedicava a la fabricació de trenzilles i altres elements de passamaneria, com cordons de seda, llana, cotó i botons.
La primera fàbrica aprofitava l’edifici i part de les instal•lacions que altres empreses havien tingut al barri del Mercadal, entre el carrer del Progrés i el carrer de la Indústria. L’octubre de 1895 es va inaugurar una segona fàbrica a Bescanó, que disposava d’una central hidroelèctrica que abastia de llum les dues fàbriques.
L'any 1919 es va constituir la Sociedad Anónima Grober que va suposar l'entrada a l’empresa dels germans Emili, Joan i Carles Portabella Barrera. Durant aquests anys l'empresa va viure una important ampliació i consolidació, i també es van diversificar els productes que s'hi fabricaven.
La fàbrica Grober esdevingué la indústria més important de la ciutat i ja a començament del segle XX ocupava vora les 1.100 persones, de les quals 929 eren dones.
Tres anys més tard, Grober va fundar l'Ateneu Social Democràtic, que després de la Guerra Civil va passar a dir-se Foment de Cultura, amb l'objectiu de promoure el desenvolupament professional i cultural dels treballadors i treballadores de la fàbrica i les seves famílies. La seu estava situada en un edifici propi del carrer Nou del Teatre, que arribava fins al carrer Sant Josep; antigament havia estat propietat de la família Cors.
L'edifici constava d'una sala de ball (més endavant transformada en el Cinema Modern), un cafè i sala de jocs i diverses aules. A l'Ateneu s'hi desenvolupaven diverses activitats de tipus lúdic i cultural, destinades principalment als treballadors i treballadores de la fàbrica, però obertes a tota la població gironina. S'organitzava en diferents seccions, entre les quals destacaven l'Escola d’Ensenyament Primari, l'Escola d’Oficis i Arts decoratives i l'orfeó Cants de Pàtria. L'entitat es va tancar l'any 1975.
Al final de la Guerra Civil, i durant la retirada dels republicans de la ciutat, es va incendiar la fàbrica i va quedar totalment destruïda. Un any després de l'incendi, el 4 de maig de 1940, es van inaugurar les noves instal·lacions al mateix indret.
La fàbrica de Girona es va mantenir en funcionament fins al 1978, moment en què es va anar traslladant tota la producció a la fàbrica de Bescanó i es van enderrocar les naus. Els terrenys van ser requalificats parcialment com a zona verda pel pla urbanístic del Mercadal.
