Les dades que recull l'EPA del primer trimestre evidencien la forta dependència que l'economia gironina té del sector serveis, i el llast que les restriccions han deixat al comerç i al turisme.
Mentre que a tot Catalunya l'atur s'ha reduït en 38.200 persones, a la demarcació de Girona la xifra de desocupats ha continuat enfilant-se entre gener i març.
En concret, el primer trimestre es tanca amb 6.000 aturats més. Si a finals de desembre a les comarques gironines hi havia 51.600 persones que buscaven feina, quan va acabar el mes de març aquesta xifra ja s'havia enfilat fins als 57.600. I això, de retruc, fa que la taxa d'atur s'hagi incrementat del 13,33% al 14,71% en tan sols tres mesos.
Les xifres, però, encara són més cruentes si, en comptes de comparar trimestres, s'analitza la situació que hi havia un any enrere. A finals de març del 2020, just quinze dies després de declarar-se l'estat d'alarma, a la demarcació hi havia 42.000 aturats (i la taxa se situava al 10,77%). És a dir, que en tan sols dotze mesos, la covid-19 s'ha traduït en 15.600 desocupats més (i la pandèmia ha fet enfilar fins a quatre punts la taxa d'atur).
Al costat d'aquestes xifres, però, també n'hi ha una altra que exemplifica l'impacte de la pandèmia: la pèrdua de llocs de treball. Segons recull l'EPA, durant el primer trimestre del 2021, la covid-19 n'ha destruït fins a 1.300 a comarques gironines. Perquè dels 355.500 ocupats que hi havia a la demarcació al tombant del 2020, ara s'ha passat als 334.200.
I de nou, si es tira un any enrere en el calendari, la xifra és encara més esfereïdora. Perquè entre el primer trimestre del 2020 i el d'aquest 2021, a la demarcació s'han perdut fins a 14.000 llocs de treball (ja que a finals de març de l'any passat hi havia 348.200 ocupats a comarques gironines).
Si s'analitza la situació per sectors, el dels serveis és el que en surt més malparat. També, pel pes que té dins l'economia gironina. Els confinaments municipals i comarcals, el tancament dels centres comercials passat Nadal i el del comerç no essencial en dissabtes han passat factura al mercat de treball.
En concret, segons recull l'EPA, entre gener i març el terciari gironí ha perdut 1.600 llocs de treball (passant dels 236.800 ocupats als 235.200). I en comparació amb un any enrere, el sector ha arribat a destruir fins a 10.500 feines.
Durant el primer trimestre també perden ocupació la construcció (2.000 llocs menys) i l'agricultura (1.800 menys). El sector primari, de fet, ha arribat a perdre gairebé la meitat dels llocs de feina que tenia en comparació amb un any enrere (perquè dels 8.400 ocupats que hi havia al primer trimestre del 2020 ara s'ha passat a 4.500).
A les comarques gironines, l'única dada positiva que deixa l'EPA del primer trimestre és a la indústria. Perquè a diferència de la resta dels sectors, aquí s'ha creat ocupació. En concret, s'ha passat dels 64.900 ocupats que hi havia a finals del 2020 als 70.100. I aquesta xifra, fins i tot, és millor de la que hi havia ara fa un any. Perquè al març de l'any passat, la indústria gironina ocupava 67.900 treballadors.
A Catalunya, el primer trimestre del 2020 es tanca amb 499.700 persones sense feina i una taxa d'atur del 12,9%. Però a diferència del què ha passat a comarques gironines, entre gener i març l'atur s'ha reduït en un 7,1%. A Catalunya, a finals de març hi havia 38.200 desocupats menys respecte el quart trimestre del 2020. És la segona baixada més alta de totes les comunitats autònomes, per darrere de Madrid.
Malgrat això, l'impacte de la pandèmia ha provocat un augment de 88.100 persones a les llistes de l'atur (+21,4%) i la destrucció 77.300 llocs de treball (-2,41%) en els últims dotze mesos.
