L'embrió del 'Via de Riu' va néixer el 2017, arran d'un projecte transfronterer per impulsar el turisme fluvial i sostenible als cursos del Têt, el Ter i el Segre.
El projecte durava 4 anys, però arran de la pandèmia s'ha allargat fins a finals d'aquest 2021. En conjunt suposa una inversió de 2 milions d'euros, bona part dels quals, 1,43 milions, son fons europeus Feder.
A la iniciativa, entre d'altres, hi participen els ajuntaments de Girona, Lleida i Perpinyà, el Consorci del Ter i l'associació Perpinyà-Mediterrània. A tall d'exemple, a través d'aquest projecte, l'Ajuntament de Girona ha rebut 552.000 euros; i el Consorci del Ter, 123.000.
Entre d'altres, aquesta aportació ha permès construir una passera per a vianants i ciclistes a Manlleu, lluitar per eradicar la flora exòtica invasora o afavorir la recuperació d'espècies (com la tortuga d'estany). A Girona ciutat, s'ha construït una escala per a peixos a Pedret o també s'ha millorat l'hàbitat de les Deveses d'en Bru (un espai de 32 hectàrees a la zona de Domeny).
Ara, el projecte transfronterer fa un pas més amb la creació de la marca turística 'Via de Riu'. L'objectiu és crear sinergies entre el Ter, el Segre i el Têt a l'hora d'impulsar el turisme fluvial sostenible i agrupar sota un mateix paraigües totes aquelles rutes –tant les existents com les que hi ha projectades- que ressegueixen els cursos dels rius.
De fet, la presidenta del Consorci, Astrid Desset, ha subratllat que la Ruta del Ter ha servit "com a mirall" per impulsar itineraris similars a d'altres territoris. A la Catalunya del Nord, de fet, l'any vinent naixerà una via verda que resseguirà el Têt al llarg de 23 quilòmetres. Creuarà onze municipis, entre Sant Feliu d'Amunt i Canet del Rosselló.
Durant la presentació de la nova marca turística, tots els actors del projecte transfronterer han coincidit a destacar els valors "d'identitat, història i natura" que tenen els rius.
El paer en cap de Lleida, Miquel Pueyo, ha recordat el paper que ha tingut el Segre en el desenvolupament de la ciutat i ha subratllat la seva importància "com a corredor ecològic". Pueyo ha insistit en la necessitat d'acostar el riu a la ciutadania i ha recordat que el gran parc de la canalització del Segre "aviat" s'estendrà per la banda nord, fins arribar a Corbins.
Per la seva banda, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha posat en relleu l'objectiu comú "de preservar la biodiversitat" que tenen els rius. "Són aigua, vida, natura, riquesa i economia", ha dit Madrenas, convençuda que el 'Via de Riu' serà "un èxit". I en la línia de continuar impulsant noves accions conjuntes, l'alcaldessa tampoc ha passat per alt la necessitat de reclamar que els consistoris tinguin veu i vot a l'hora de gestionar els fons europeus Next Generation.
El president de Perpinyà-Mediterrània, Robert Vila, ha posat l'accent en les característiques que comparteixen Girona, Lleida i Perpinyà com a ciutats creuades per rius. "Són un eix vertebrador del territori; i aquest projecte permet recuperar-los i difondre'n el seu paper com a corredor ecològic essencial", ha afegit.
En paral·lel amb el naixement de la nova marca, les tres ciutats acolliran també l'Aplec dels Rius el proper cap de setmana del 5 i 6 de maig. S'hi faran tallers naturalistes, itineraris de descoberta, gimcanes lúdiques o sessions de fotografia per inventariar la diversitat associada als rius.
A més, els diferents actors ja treballen en nous projectes. A Girona, per exemple, s'estudia que hi hagi excursions en caiac que surtin de l'embarcador de Pedret. I el Consorci del Ter ha encarregat un estudi per aprofundir en el potencial turístic del riu i, conjuntament amb la Generalitat, impulsarà un projecte vinculat amb la cultura de l'aigua. Entre d'altres accions, es volem impulsar activitats lúdiques també en el medi aquàtic, com ara intentar recuperar la barca de llibant que creuava el Ter a l'alçada de Bescanó i Sant Gregori.
