Des d'aquest divendres es pot visitar al Museu d'Història de Girona l'exposició 'Tres dies d'abril. 90 anys de la declaració de la República'.
La mostra pretén ser un reflex de l'alegria que va suposar per a la majoria de ciutadans de Catalunya la declaració que Macià va fer des del balcó de la plaça Sant Jaume de Barcelona.
Es fa, però, amb una mirada descentralitzada, amb retrats de diferents localitats del país. "Volíem comprovar com es va viure arreu. Va ser una lluita i un èxit de tots els catalans", assenyala la directora de Memorial Democràtic, Gemma Domènech.
L’objectiu és explicar com es van viure les 72 hores que van des de la declaració de Macià fins les negociacions posteriors amb l'estat espanyol, que incloïen, entre d'altres coses, la recuperació de la Generalitat de Catalunya i un nou estatut d'autonomia.
Uns retrats que mostren les concentracions que hi van haver en els pobles i les ciutats posant el focus al territori i fugint del centralisme de Barcelona. De fet, la mostra s’ha configurat, en bona part, a partir de les instantànies fetes per gent anònima i fotògrafs aficionats no professionals, que van immortalitzar aquells moments. Diversos arxius municipals i comarcals, i també alguns de privats, hi han col·laborat cedint-ne els fons.
L’estructura de l’exposició també és destacable. El disseny és obra de l’escenògraf Ignasi Cristià, que ha donat forma a dues peces amb figura d’estrella de papiroflèxia, que busquen reforçar la idea "de la bellesa d'aquelles jornades, però també la inestabilitat i la fragilitat del període republicà".
El comissari de l'exposició, Oriol Dueñas, explica que les fotografies mostren "l'emoció i alegria per una part important de la població, que esperava un canvi polític des de feia dècades". "Volíem documentar les sensacions dels ciutadans de Catalunya en el que representava una aspiració de llibertat, que malauradament es va estroncar amb el cop d'estat del 36", remarca.
A més de Domènech i Dueñas, a la presentació hi ha assistit el vicealcalde de Girona i regidor de Cultura, Quim Ayats, que ha destacat la figura de Miquel Santaló, alcalde de la ciutat aleshores i que va contribuir de manera "determinant a la consecució dels valors republicans". Ayats també s'ha mostrat "molt satisfet" de poder rebre l'exposició a la ciutat.
Després d'estrenar-se al Palau Robert de Barcelona, l'exposició continua el seu itinerari a Girona i posteriorment es podrà veure a Lliçà d’Amunt, Cervelló,, Corbera d’Ebre, Manresa, Terrassa, Calella, Ripoll i Lleida.
