La Generalitat ha posat en marxa un servei d’acompanyament a deutors en situació d’insolvència actual o imminent, a través del portal segonaoportunitat.gencat.cat.
L’objectiu és reduir els concursos de creditors i resoldre els casos d’insolvència abans que arribin als jutjats, a través dels mecanismes de segona oportunitat previstos per la llei.
Aquest servei és gratuït i ajuda les persones i autònoms ofegats pels deutes a preparar la documentació per iniciar una mediació amb els creditors.
Els tècnics de la Generalitat fan l’acompanyament inicial, identifiquen els casos amb possibilitats reals d’acord i posen els interessats en contacte amb el notariat, les cambres de comerç i els registradors, per tal d’iniciar el procés de mediació.
Entre els avantatges d’iniciar el procés per un acord extrajudicial de pagaments a través de la mediació, hi destaca la paralització de l’execució del deute amb la subhasta de l’habitatge habitual.
Si les parts no arriben a cap acord extrajudicial de pagaments, o si l’acorden però l’incompleixen, s’inicia el procés judicial del concurs de creditors. Si és així, l’estudi previ del servei de la Generalitat en facilitarà la tramitació judicial, perquè el cas arribarà als jutjats amb una major i millor informació, en benefici tant dels deutors com dels seus creditors.
El Govern fa una crida a les entitats financeres i de crèdit i als subministradors de serveis bàsics perquè s’impliquin en els mecanismes de segona oportunitat i facilitin els acords amb els deutors.
La resolució dels impagaments a través de la mediació contribueix, d’una banda, a un canvi cultural sobre la resolució dels conflictes i, de l’altra, a la descongestió dels jutjats, que faran front a un previsible allau de casos d’insolvència per l’emergència sanitària.
Els mecanismes de segona oportunitat permeten acords més ràpids i satisfactoris per a les dues parts i afavoreixen la continuïtat de l’activitat econòmica. La mediació per insolvència i el concurs de creditors són mecanismes coneguts per les empreses, però desconeguts pels particulars, que també s’hi poden acollir.
.
A més de la creació del nou servei gratuït d’acompanyament als deutors, el Departament de Justícia ha preparat una bateria d’esmenes al projecte de llei de mesures processals i organitzatives per fer front a la covid-19 i les ha fetes arribat a tots els portaveus de la comissió de justícia del Congrés.
En relació amb la llei de la segona oportunitat, Justícia propugna que els deutors puguin accedir al benefici d’exoneració del passiu insatisfet (BEPI), és a dir, a l’exoneració dels deutes, sense passar obligatòriament per un intent d’acord extrajudicial de pagaments (AEP). En canvi, actualment, qualsevol exoneració requereix, per llei, l’intent d’un acord previ a l’inici del concurs judicial. Es tracta d’una condició innecessària per als deutors que no disposen de cap patrimoni i que, per tant, no poden negociar cap pagament parcial als seus creditors. Aquest requisit força un intent impossible i dilata la possible solució.
El Govern també considera que cal ampliar l’accés a l’exoneració dels deutes. La regulació de la segona oportunitat impedeix que se’n puguin beneficiar els deutors amb impostos i cotitzacions pendents de pagament a Hisenda i a la Seguretat Social. Amb el canvi normatiu que impulsa el Departament de Justícia, el pes de l’exoneració del passiu insatisfet no recauria exclusivament sobre els creditors privats, sinó que també l’assumiria l’Estat, com a exemple de compromís amb la condonació dels impagats i amb la generació de noves oportunitats.
La bateria d’esmenes del Departament de Justícia inclou altres mesures per agilitzar els assumptes dels jutjats mercantils. Si el Congrés les aprovés, les companyies aèries ja no podrien judicialitzar sistemàticament les reclamacions per pèrdua d’equipatge o cancel·lacions de vols. En lloc de dificultar i dilatar les compensacions, les resoldrien els organismes competents en la defensa dels interessos dels consumidors de cada territori. En el cas de Catalunya, el servei correspondria a l’Agència Catalana de Consum.
Si no es pot assolir un acord extrajudicial ni s’arriba al BEPI, el concurs és un mecanisme que pot condemnar el deutor a arrossegar el deute tota la vida i a fer-hi front amb tots els seus béns, tant els que tingui en el moment del judici com els que pugui aconseguir en el futur. Això pot impedir la continuïtat d’empreses endeutades, però viables; desincentiva noves iniciatives econòmiques per part del deutor, amb la corresponent creació de llocs de treball; i pot derivar els deutors cap a l’economia submergida. A banda de perjudicar el deutor, el concurs també pot abocar el creditor a no cobrar ni una part del deute.
Segons l’Institut Nacional d'Estadística, el 30 % dels concursos de creditors a deutors de tot l’Estat durant el 2020 es van produir a Catalunya. Dels prop de 32.000 concursos a tot l'estat entre el 2016 i el 2020, prop de 9.000 van correspondre a Catalunya.
Pel que fa a les empreses concursades, durant el 2020 el 25% de les tramitacions a tot l’Estat va afectar a empreses catalanes. Dels 21.776 concursos d'empreses de tot l'estat entre el 2016 i el 2020, 4.957 van ser d'empreses catalanes. En qualsevol cas, aquestes xifres es troben molt lluny de les prop de 100.000 persones que opten anualment per vies similars per resoldre situacions d’insolvència en països com el Regne Unit, Alemanya o França.
Tots els concursos de creditors els resolen els jutjats mercantils, que també tracten demandes relacionades amb el transport ¬–com les reclamacions a les companyies aèries–, per competència deslleial, propietat industrial i intel·lectual o impugnacions d’acords de societats i cooperatives. Aquests jutjats van tancar el 2020 amb 35.853 assumptes pendents acumulats, pendents de resoldre.
