La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Ildefons Carol, recull que l'acusat havia estat ballarí i, un cop jubilat, exercia com a professor.
L'any 2016 es va oferir als pares del menor per ser el seu mestre de dansa i preparar-lo per a les proves per accedir a l'Institut del Teatre.
Les classes van començar el setembre del 2016 i el nen, que llavors tenia 10 anys, anava a casa del processat, a Vidreres, dos o tres cops per setmana.
Dos o tres mesos després d'iniciar les classes, aprofitant que estaven sols i que ja s'havia guanyat la confiança tant del menor com dels seus pares que al judici van arribar a dir que era com un "avi" per al nen, l'acusat va començar a fer preguntes sobre temes sexuals al menor i a canviar-se de roba davant seu.
Poc temps després, li va començar a ensenyar revistes pornogràfiques que tenia a casa seva. Una situació que, apunta el tribunal, es va convertir en "habitual". També que aprofités aquestes ocasions per masturbar-se davant del nen.
Ja l'any 2017, "l'acusat va començar a involucrar la víctima en les seves pràctiques sexuals": "Primer, tocant-lo per sobre el pantaló i més tard masturbant-lo". La sentència exposa que tres mesos després "d'iniciar-se aquests pràctiques" va començar a fer fel·lacions al nen mentre ell es masturbava. "Tot això ho va fer en innombrables ocasions, pràcticament cada vegada que anava al seu domicili", exposa el tribunal que, per això, apunta que "és possible que els abusos succeïssin en més de cent ocasions".
La sentència recull que també va obligar el nen a tocar-li el penis almenys en dues ocasions i sempre li deia que "havia de guardar el secret". Els abusos van durar fins el desembre del 2018, quan el menor va acabar explicant al seu germà tot el que passava a casa del professor de dansa.
Com a conseqüència dels abusos, el menor ha hagut de seguir tractament psicològic i ha patit seqüeles com un empitjorament dràstic del rendiment escolar, fins al punt d'haver de repetir curs.
La sentència exposa que el relat del menor ha estat persistent al llarg del temps i que hi ha dades objectives que el corroboren, com ara els canvis en l'estat psíquic de la víctima, que pogués descriure on tenia l'acusat les revistes pornogràfiques que els Mossos d'Esquadra van localitzar a casa seva i que fos capaç de descriure "detalls físics íntims" del ballarí, com una marca que tenia al gluti. També apunta que el mateix processat, que actualment té 73 anys, ha corroborat "indirectament" els fets reconeixent que exhibia pornografia al seu alumne.
El tribunal li imposa la pena màxima per cada delicte perquè van tenir lloc "quasi cada cop" que el nen anava a casa seva a fer classes: "Existint un nombre tan elevat d'actes criminals, la sala no creu que hi hagi una altra pena a imposar que la màxima legalment possible". És més, el tribunal apunta que si les acusacions "haguessin sol·licitat la pena superior en grau en el cas dels abusos, la sala possiblement hagués atès a la seva petició". La fiscalia sol·licitava 13 anys de presó i l'acusació particular 14.
Així, el condemnen a 12 anys de presó per un delicte continuat d'abús sexual a menor de 16 anys amb accés carnal prevalent-se de la seva posició de superioritat per ser el seu mestre i haver-se guanyat la confiança de la família; 1 any de presó per un delicte continuat d'execució d'actes d'exhibició obscena davant un menor i 1 any de presó per un delicte continuat d'exhibició de material pornogràfic.
També l'inhabiliten per treballar amb menors durant 17 anys, li prohibeixen apropar-se a menys de 300 metres de la víctima durant 20 anys i li imposen 7 anys de llibertat vigilada.
En concepte de responsabilitat civil, l'Audiència l'obliga a indemnitzar la víctima amb 30.000 euros pel dany moral: "Resulta evident el dany psíquic que els delictes comesos per l'acusat li han provocat a la víctima. A més, durant una etapa de desenvolupament molt delicada com és la pubertat, per la qual cosa considerem que existeix el risc que les seqüeles siguin almenys de llarga evolució, sinó permanents, tot i que tant de bo no sigui així".
La sentència no és ferma i es pot recórrer al TSJC.
