En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

La instal·lació del Tapís de la Creació a la nova sala del Museu Tresor de la Catedral de Girona. / Foto: Àngel Almazán (Catedral de Girona)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

El procés per concebre, i fer realitat, el nou Museu Tresor de la Catedral de Girona ha durat tres anys.

Se'n va començar a parlar el 2018 i inicialment les obres havien de començar l'abril de l'any passat. Però la pandèmia va obligar a endarrerir els treballs i, finalment, els operaris van entrar a les sales al mes d'octubre.

Ara, mig any després, l'obra està a punt d'enllestir-se i ja s'estan fent els últims retocs. La fisonomia del museu ha canviat del tot. D'entrada, s'ha guanyat una sala (de quatre es passa a cinc) i les parets ja no llueixen la pedra vista; ara són blanques, cosa que ha permès guanyar lluminositat. "Hem dignificat el museu", assegura el seu director, Jordi Piña.

La idea que ha guiat tota la reforma era donar preeminència a la peça cabdal de l'equipament: el Tapís de la Creació. "La sala on s'exposava feia que la visita pogués arribar a ser angoixant; perquè era un lloc estret, on amb prou feines hi cabia un grup", concreta Piña.

Però dignificar el brodat romànic ha suposat, de retruc, reformular tant els espais com el discurs expositiu. Les obres al museu, situat en un edifici del segle XIX annex a la Catedral, han costat al voltant d'1 milió d'euros; la meitat, procedents d'aportacions de la Generalitat.

Quan l'equipament reobri –la inauguració serà el dia 25 de juny- el visitant ja no entrarà al Museu Tresor per la banda de l'escalinata. Ho farà directament des de la Catedral. "De la pedra es passarà a les parets blanques i amb colors més càlids; s'ha donat un aspecte més relaxat a les antigues sales capitulars", diu l'arquitecte responsable del projecte, Josep Vilanova.

El nou Museu Tresor de la Catedral exposarà la meitat de les peces que s'hi mostraven fins ara (de la vuitantena, es passarà a una quarantena). "La tendència museogràfica actual parteix, precisament, de la idea que menys és més; per això, s'han escollit aquelles peces més representatives del patrimoni catedralici", concreta el director.

D'entrada, la primera sala es dedicarà a la catedral romànica. Entre d'altres, s'hi mostrarà patrimoni de la comtessa Ermessenda, promotora del temple, o l'arqueta d'Hixam. Aquí, el protagonisme el tindrà el manuscrit medieval del Beatus.

La segona sala girarà al voltant del temple gòtic. S'hi podrà veure pintura i orfebreria (com taules de l'època, creus processionals i la Custòdia del Corpus. A l'espai, hi haurà un lloc reservat –i de fet, amb diferent color de la resta de la sala- on s'hi exposarà l'escultura del Sant Carlemany. També s'hi podrà veure el retaule de Santa Elena (la primera peça renaixentista de tota la península Ibèrica).

Des d'aquí, el visitant passarà a la tercera sala: la del Tapís de la Creació. Quan entri, d'entrada no el veurà (perquè davant la porta hi haurà un plafó de fusta). El brodat romànic ocuparà íntegrament aquesta sala, preservat per un sol vidre d'uns 6 metres d'alçada per 3 i mig d'amplada. Des d'aquí, el visitant passarà a una altra sala –la quarta- on hi haurà un audiovisual que li explicarà la història i els detalls del tapís. I abans de marxar, podrà tornar a contemplar-lo.

"El que volem és aconseguir un primer impacte inicial; i que un cop s'hagi visionat l'audiovisual, i el visitant conegui més a fons la peça, la pugui tornar a veure ja no com a impacte estètic, sinó aprofundint amb el seu art i significat", ha concretat Jordi Piña. "En resum: impacte, formació i gaudi", hi afegeix.

L'última de les sales del museu, la que s'ha guanyat, ocupa part de la Torre Cornèlia (situada a un dels extrems de l'edifici). Servirà "com a colofó" de la visita –concreta el director- i s'hi exposaran peces relacionades amb el culte i l'aixovar litúrgic del patrimoni catedralici (com frontals d'altar, calzes o bàculs de bisbes).

Les obres de remodelació del museu també han permès obrir una sortida d'emergència que dona al Passeig Arqueòlogic, instal·lar una plataforma elevadora (d'ús privat) i renovar les sales destinades a dipòsit (que ocupen els pisos superiors de l'edifici). Aquí s'hi custodien les més de 1.300 peces i obres que formen part del fons catedralici. Unes peces que, com concreta Jordi Piña, ara es catalogaran i seran accessibles mitjançant la web del Museu Tresor.

El director concreta que la reforma i dignificació de l'equipament vol donar "prestigi internacional" al Museu Tresor de la Catedral de Girona. "Per desgràcia, és un museu que passa desapercebut; però hi tenim peces de relleu: el Tapís de la Creació, el Beatus, el Sant Carlemany... Ara, precisament, el que volem és donar-li aquesta excel·lència i el nivell que es mereix", conclou.

El nou Museu Tresor s'inaugurarà a finals de mes. A partir d'ara, un cop enllestida l'obra, es començarà a vestir amb les peces i tresors que acollirà. Precisament, el Tapís de la Creació s'instal·larà aquesta tarda a la seva nova vitrina. I demà, amb l'ajuda d'una grua des del Passeig Arqueològic, la peça es preservarà amb el nou vidre (que s'entrarà al museu a través d'una de les finestres).