La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona del 27 de maig recollia que l'acusat havia estat ballarí i, un cop jubilat, exercia com a professor.
L'any 2016 es va oferir als pares del menor per ser el seu mestre de dansa i preparar-lo per a les proves per accedir a l'Institut del Teatre.
Les classes van començar el setembre del 2016 i el nen, que llavors tenia 10 anys, anava a casa del processat dos o tres cops per setmana.
Dos o tres mesos després d'iniciar les classes, aprofitant que estaven sols i que ja s'havia guanyat la confiança tant del menor com dels seus pares que al judici van arribar a dir que era com un "avi" per al nen, l'acusat va començar a fer preguntes sobre temes sexuals al menor i a canviar-se de roba davant seu. Poc temps després, li va començar a ensenyar revistes pornogràfiques que tenia a casa seva. Una situació que, apunta el tribunal, es va convertir en "habitual". També que aprofités aquestes ocasions per masturbar-se davant del nen.
Ja l'any 2017, "l'acusat va començar a involucrar la víctima en les seves pràctiques sexuals": "Primer, tocant-lo per sobre el pantaló i més tard masturbant-lo". La sentència exposa que tres mesos després "d'iniciar-se aquests pràctiques" va començar a fer fel·lacions al nen mentre ell es masturbava. "Tot això ho va fer en innombrables ocasions, pràcticament cada vegada que anava al seu domicili", exposa el tribunal que, per això, apunta que "és possible que els abusos succeïssin en més de cent ocasions".
Segons la sentència, el professor de dansa també va obligar el nen a tocar-li el penis almenys en dues ocasions i sempre li deia que "havia de guardar el secret". Els abusos van durar fins el desembre del 2018, quan el menor va acabar explicant al seu germà tot el que passava a casa del professor de dansa.
Com a conseqüència dels abusos, el menor ha hagut de seguir tractament psicològic i ha patit seqüeles com un empitjorament dràstic del rendiment escolar, fins al punt d'haver de repetir curs.
El tribunal li imposar a Juan Pérez, que actualment té 73 anys, la pena màxima per cada delicte perquè van tenir lloc "quasi cada cop" que el nen anava a casa seva a fer classes: "Existint un nombre tan elevat d'actes criminals, la sala no creu que hi hagi una altra pena a imposar que la màxima legalment possible".
Així, el van condemnar a 12 anys de presó per un delicte continuat d'abús sexual a menor de 16 anys amb accés carnal prevalent-se de la seva posició de superioritat per ser el seu mestre i haver-se guanyat la confiança de la família; 1 any de presó per un delicte continuat d'execució d'actes d'exhibició obscena davant un menor i 1 any de presó per un delicte continuat d'exhibició de material pornogràfic.
La sentència també l'inhabilitava per treballar amb menors durant 17 anys, li prohibia apropar-se a menys de 300 metres de la víctima durant 20 anys i li imposava 7 anys de llibertat vigilada.
En concepte de responsabilitat civil, l'Audiència obligava l'acusat a indemnitzar la víctima amb 30.000 euros pel dany moral: "Resulta evident el dany psíquic que els delictes comesos per l'acusat li han provocat a la víctima. A més, durant una etapa de desenvolupament molt delicada com és la pubertat, per la qual cosa considerem que existeix el risc que les seqüeles siguin almenys de llarga evolució, sinó permanents, tot i que tant de bo no sigui així".
Després que la secció tercera de l'Audiència de Girona dictés sentència, la fiscalia i l'acusació particular van sol·licitar al tribunal que ordenés el seu ingrés en presó preventiva. A la vista, la defensa s'hi va oposar i va aportar documentació mèdica per justificar que no existeix risc de fugida.
El tribunal ha desestimat enviar-lo a presó. A la interlocutòria argumenten que des que va sortir en llibertat provisional per aquesta causa "ha complert les obligacions que li va imposar el jutjat instructor: va entregar el seu passaport i ha comparegut al jutjat cada quinze dies".
L'Audiència exposa que modificar ara la llibertat "requeriria d'alguna dada que evidenciés un augment molt substancial del risc que se sostregui de l'acció de la justícia" i descarta que la sentència condemnatòria ho sigui: "Ja hi ha un tribunal que l'ha considerat culpable, però això no pressuposa res sobre el resultat dels recursos contra la sentència que faci la defensa".
El tribunal també recull que, segons la informació mèdica, el processat pateix malalties i no té recursos necessaris per tractar-se de la seva dolència perquè el tractament és "costós".
Per això, l'Audiència acorda mantenir la llibertat provisional, les mesures cautelars adoptades ja el desembre del 2018 i hi afegeix com a "cautela addicional" posar en coneixement de la Policia Nacional que el passaport de Juan Pérez està retingut pel tribunal "per evitar la possibilitat que sol·licités un duplicat".
