El setembre de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la llei catalana que permet regular els preus de lloguer a través de l'índex de referència de preus.
En aquell moment, els municipis de Girona, Salt, Figueres, Olot, Blanes i Sant Feliu de Guíxols van obtenir aquest índex i des del Govern es va considerar que el mercat estava tensionat i per tant calia regular els preus.
Ara, la normativa preveu que a partir del setembre siguin els ajuntaments qui sol·licitin l'aplicació de la llei si el mercat segueix tensionat. Això implicaria que els preus haurien de mantenir-se dins de l'índex establert.
Des de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona han demanat als ajuntaments dels municipis corresponents que no sol·licitin l'aplicació d'aquesta normativa.
Consideren que els preus que hi ha en el mercat d'habitatge en règim de lloguer "no té res a veure" amb la situació que hi ha a l'àrea metropolitana de Barcelona. L'entitat apunta que en aquesta zona sí que s'hi produïen forts increments en els preus però aquesta situació no es vivia a Girona.
A més, la cambra considera que els preus de lloguer que es paguen a la demarcació de Girona tampoc s'assimilen als que es paguen a Barcelona i per això no es justifica l'aplicació de la normativa.
Per això han demanat als ajuntaments gironins que no sol·licitin l'aplicació de la llei a partir del setembre, ja que pot ser un element "desincentivador" pels propietaris a l'hora de posar el pis a lloguer. De fet, des de la Cambra afirmen que l'augment de preus en els habitatges que s'ha registrat en els últims anys es deu a la recuperació després de la caiguda que hi va haver el 2008 i ara està en fase d'estabilització.
Segons el seu punt de vista, el que caldria ara és incentivar l'aportació de nous immobles en el règim de lloguer per tal d'incrementar l'oferta i mantenir un mercat més equilibrat per tal d'evitar l'augment de preus. Tot i així, la Cambra apunta que està conscienciada amb els problemes d'accés a l'habitatge, especialment en la falta de pisos socials. Per això s'ha mostrat disposada a parlar amb administracions sobre polítiques d'habitatge a llarg termini.
