El cost de la vida continua encarint-se a les comarques gironines. Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, a la demarcació els preus s'han apujat 5 dècimes de mitjana durant el juny.
És el quart mes consecutiu que l'IPC tanca a l'alça.
Si s'analitzen els diferents grups, els preus històrics que ha assolit la llum es deixen notar clarament a l'estadística. Perquè a la demarcació, en tan sols un mes, el grup d'electricitat, gas i altres combustibles s'ha encarit un 4,1%. I si en comptes de comparar-ho amb el maig es fa amb el juny de l'any passat, aleshores l'increment s'enfila fins al 24,5% (en aquest cas, també per l'alça dels carburants).
L'inici de la temporada turística també comporta que durant el mes de juny s'hagin encarit els serveis d'allotjament (+7,4%), el dels paquets turístics (+6,4%), el transport (+1,1%) i el lloguer de vehicles (+1,4%). També pugen de preu els restaurants (+0,5%), l'oci i la cultura (+0,3%) i els aliments (+0,1%).
Per contra, el preludi de les rebaixes es deixa notar amb la roba i el calçat (que baixen, respectivament, un 1,5% i un 0,5% d'un mes a l'altre). I dins la cistella de productes que es fan servir per analitzar l'IPC, també baixen els articles de jardineria (-1,2%) o els de cura personal (-0,1%).
De retruc, l'IPC a l'alça del mes de juny manté la inflació interanual disparada. Perquè com ja va passar al maig, es tanca per damunt del 3%. I de fet, es manté en els mateixos paràmetres que aleshores (en concret, amb el 3,1%).
La causa d'aquest increment no és cap altra que l'encariment dels carburants i de la llum (que s'han catapultat i han augmentat fins a un 24,5% els preus). Però d'un any per l'altre, també s'encareixen els aliments (+1,5%), els lloguers (+1,1%), la compra i el lloguer de vehicles (+2,5% i +13,6%).
Per trobar un IPC interanual que se situï per damunt del 3% cal remuntar-se molt més enllà de l'esclat de la pandèmia. Perquè fa més de quatre anys, en concret des de principis del 2017, que la taxa interanual de l'IPC no assolia aquests índexs.
Entre gener i febrer d'aquell any, l'índex interanual va ser superior al 3% (situant-se en la franja del 3,4 i 3,5% respectivament). A partir d'aleshores, va anar fluctuant –sempre, però, per sota d'aquest valor- fins arribar al moment de l'esclat de la pandèmia de la covid-19 (quan es va entrar en deflació).
