El nom de la mestra jubilada de Palafrugell apareix en una causa que porta el Jutjat d'Instrucció Número 3 de Tortosa, i on hi ha 6 persones més encausades.
Se l'investiga per haver fer un comentari a les xarxes socials contra un guàrdia civil que va participar a les càrregues durant el referèndum del primer d'octubre.
La foto de l'agent es va difondre pel facebook després del referèndum. Se l'identificava com un dels guàrdies civils que havien pres part a les càrregues que hi va haver a Sant Carles de la Ràpita i Roquetes.
L'agent va denunciar la difusió de la imatge i els comentaris que l'acompanyaven, entre els quals hi havia el de Mariona Reig. La mestra, en concret, hi va escriure que se li hauria de fer una visita i "tornar-li el favor".
Tot això va desembocar en una causa que s'ha mantingut secreta durant més de dos anys i que té més de 1.000 folis. I que fins i tot, a part de la investigació d'IP i titularitats de comptes a les xarxes, també ha derivat en comissions rogatòries a l'estranger (entre les quals, als Estats Units o a Irlanda).
A finals de l'any passat, Mariona Reig ja va ser citada a declarar per aquesta causa. Aleshores, investigada per un delicte d'incitació a l'odi. La mestra jubilada va comparèixer de manera telemàtica des dels jutjats de la Bisbal d'Empordà, perquè té 70 anys i mobilitat reduïda (es mou amb un caminador).
Aquest dimarts, la professora de Palafrugell ha hagut de tornar a comparèixer. Aquest cop, investigada per injúries i amenaces també en el marc de la mateixa causa. Al davant dels jutjats de la Bisbal s'han aplegat una cinquantena de persones per donar-li suport.
I com ja va fer l'altra vegada, Mariona Reig s'ha tornat a acollir al dret a no declarar. A la sortida, ha explicat que està "molt tranquil·la", diu que no ha fet "res" i que el seu escrit no tenia "cap importància". La professora de Palafrugell creu que tot plegat obeeix a una estratègia de l'Estat per mantenir-los "callats".
"Volen que estiguem sense moure'ns; entre la pandèmia que els hi ha anat de perles i tot plegat, ens hi tenen", ha explicat. "Però jo diré el que em sembli; m'he passat mitja vida ensenyant coneixements, però per damunt de tot, valors", ha afegit Mariona Reig. "I entre aquests, hi ha el de la justícia; vosaltres creieu que jo he dit una mala paraula o he amenaçat algú, que no ho permetia ni al pati ni a la classe?", s'ha preguntat.
L'advocada de la professora jubilada, Montse Vinyets, creu que s'ha de decretar l'arxiu de la causa "de manera immediata". Explica que hi ha un escrit de Fiscalia que no veu delicte d'incitació a l'odi, però que malgrat tot, la jutgessa manté aquesta imputació, a més d'incorporar-hi les d'injúries i amenaces. "Una manera de salvar aquesta macrocausa per uns fets que no tenen cap mena de transcendència, és intentar introduir aquests dos nous tipus delictius", creu l'advocada.
"Al nostre entendre, la decisió correcta i jurídicament aplicable seria un arxiu absolut, perquè no hi ha cap fet constitutiu de delicte; el comentari de facebook és totalment innocu", afegeix Montse Vinyets. L'advocada també pensa que al darrere de la causa s'hi amaga "una pretensió econòmica per part del denunciant", perquè el guàrdia civil es troba de baixa i té reconeguda una invalidesa del 50% arran d'aquests fets.
"Al·lega que ha patit nombrosos perjudicis morals, físics i psicològics; però hi ha molts informes mèdics a la causa que les defenses hem entrat a discutir, perquè ens sembla que es trenca qualsevol relació entre els fets que ell denuncia i les conseqüències que recullen els informes", diu Vinyets. "Això s'ha d'aclarir en seu d'instrucció, però també trobem moltes traves perquè això s'investigui", lamenta.
Entre els qui aquest dimarts han anat als jutjats de la Bisbal per donar suport a la professora de Palafrugell hi havia l'exconsellera Dolors Bassa; l'alcalde de la Bisbal, Enric Marquès; l'alcaldessa de Mont-ras, Vanessa Peiró; el diputat de JxCat al Parlament Salvador Vergés; el diputat d'ERC al Congrés Joan Margall, regidors de Palafrugell i membres del CDR Peix Fregit.
Dolors Bassa, que coneix Reig d'haver treballat juntes algun temps fent de mestres, diu que la causa contra la mestra jubilada és un exemple que "la repressió no s'ha aturat". "És bestial que a una persona gran i discapacitada, perquè hagi fet un escrit al facebook, se li puguin imputar delictes d'odi; no s'entén de cap manera", ha dit l'exconsellera.
"Nosaltres hem sortit de la presó amb un indult i és evident que tenim millor qualitat de vida, però també és evident que la repressió no s'ha acabat", ha afegit Dolors Bassa. Per això, l'exconsellera diu que s'ha de continuar treballant per aconseguir l'amnistia i pel dret a l'autodeterminació.
I tornant al cas de Mariona Reig, Bassa ha afirmat: "Crec que si es decideix que això és un delicte d'odi, s'hauran sobrepassat els límits dels drets generals que tenim al país". "Penso que el que s'hauria de fer és arxivar la causa", creu l'exconsellera.
