El cas es remunta a la campanya de les eleccions municipals del 26 de maig del 2019, quan Ciutadans va denunciar a la fiscalia que l'Ajuntament de Sarrià de Ter no havia retirat una pancarta de l'ANC.
En aquesta pancarta hi havia escrit "Self determination is a right, not a crime" (L'autodeterminació és un dret, no un crim).
La formació taronja ja ho havia denunciat a la Junta Electoral de Zona (JEZ) i aquesta va fer una resolució el 29 de març perquè el consistori retirés en menys de 48 hores aquesta pancarta. El termini, però, es va esgotar i la pancarta es va mantenir a la façana.
L'alcalde de Sarrià de Ter, Narcís Fajula, ha explicat que ell no tenia coneixement de la resolució de la JEZ perquè ningú li va comunicar. Durant el jucici i responent a les preguntes de fiscalia, Fajula ha detallat que la resolució de la JEZ la van enviar al correu electrònic d'una tècnica municipal i aquesta no va obrir-lo.
L'alcalde també ha negat conèixer la normativa sobre la neutralitat que han de tenir els edificis públics en períodes municipals i que no pensava "que fos il·legal" autoritzar que l'ANC pengés la pancarta.
Aquesta tècnica ha detallat que havia estat l'enllaç amb l'òrgan electoral en anteriors comicis, quan el secretari municipal estava de baixa per una malaltia. Malgrat tot, el secretari es va reincorporar a la feina a finals del 2018 i per això aquesta treballadora va deixar de ser l'enllaç amb la junta electoral. Per això ha insistit en el judici que no era competència seva obrir el correu electrònic i estar pendent de les resolucions de la JEZ.
A més, la tècnica i també el secretari de l'Ajuntament de Sarrià de Ter han declarat que les resolucions s'han d'enviar a través d'una plataforma telemàtica que s'aplica des de l'octubre del 2018, però només es va notificar per correu electrònic. A més, el secretari també ha afegit que no havia rebut cap correu de la junta electoral i que desconeixia la resolució.
Durant les conclusions, el fiscal ha mantingut la seva petició d'inhabilitació per un any i la sanció de 3.600 euros. Segons el seu punt de vista, al llarg de la vista oral ha quedat provat que l'alcalde tenia una "ignorància deliberada" de la resolució de la JEZ i que la "mera inactivitat ja es constitutiva de delicte".
Per la seva banda, la defensa ha mantingut la petició d'absolució de l'alcalde perquè creu que no hi ha cap prova que assenyali Narcís Fajula com a responsable d'un delicte de desobediència. "Sense coneixement, no hi ha delicte", ha afegit l'advocat de la defensa.
Per altra banda, el lletrat també ha insistit que l'alcalde no va deixar penjat "ni una estelada, ni llaços grocs", sinó que es tractava d'una pancarta sobre l'autodeterminació. "Estem parlant d'una realitat", ha conclòs l'advocat. Amb la lectura de les conclusions de les dues parts, el cas ha quedat vist per sentència.
A l'exterior dels jutjats s'hi ha concentrat desenes de persones per donar suport a l'alcalde. Entre elles, l'exconsellera Dolors Bassa, la diputada Montse Bassa, la delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral, i nombrosos alcaldes i regidors. A la sortida del judici, Fajula ha assegurat que estava content i "amb el cap ben alt".
"Anàvem a un judici que no tenia cap fonamentació i s'ha demostrat que no hi ha cap prova de cap delicte perquè, òbviament, penjar una pancarta que diu que el dret a l'autodeterminació és un dret, no és un perill", ha afirmat.
En aquest sentit, l'alcalde de Sarrià de Ter ha dit també que, "tot i que el fiscal ha buscat subterfugis", realment, "no hi ha hagut cap prova". "Surto tranquil perquè, al final, no fet res mal fet", ha remarcat.
Fajula ha agraït les mostres de suport rebudes i s'ha mostrat convençut que tot plegat quedarà "aquí". "Crec que l'única solució possible és que m'absolguin i poder continuar fent la meva feina com a alcalde, que és el que m'agrada", ha afegit.
