El Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona és aquest divendres punt de trobada i de debat al voltant del blockchain.
S'hi celebra la primera fira de Catalunya centrada en aquesta tecnologia. També anomenada cadena de blocs (d'aquí en pren el nom) es basa en garantir que la informació que es comparteix és encriptada i incorruptible.
"L'hem de veure com la màquina que dona confiança a la nova internet, en la seva conversió de la xarxa de la informació a la del valor", afirma el president del CBCat, Quirze Salomó.
Tradicionalment, el blockchain s'ha associat amb el món de les transaccions econòmiques i les criptomonedes. Però les seves aplicacions van molt més enllà. "Les seves possibilitats són infinites; cada vegada el blockchain ens sorprèn creant-ne de noves", subratlla Salomó.
I precisament, posar de relleu totes aquestes potencialitats, i com es tradueixen en empreses, és un dels objectius de la fira. El certamen, que fa cinc dies ja va exhaurir les 250 entrades disponibles, s'estructura al voltant de dos espais. El primer, l'auditori de l'edifici Narcís Monturiol.
Aquí, durant tot el dia, una cinquantena de conferenciants encadenen ponències i taules rodones. S'hi parla, per exemple, de com el blockchain permet garantir la identitat digital, la traçabilitat alimentària o les finances descentralitzades. I de com aquesta tecnologia es pot aplicar a camps com la sostenibilitat, el vot digital, el màrqueting, l'energia o, fins i tot, l'esport.
El segon espai del certamen l'ocupen el vestíbul i algunes sales annexes. Aquí, s'hi reparteixen una vintena d'estands de diferents empreses o fundacions (com l'i2CAT). Elles exemplifiquen com el blockchain es trasllada –i millora- el dia a dia.
Vocdoni, per exemple, està especialitzada en votació digital. O la consultora Blue Room Innovation fa servir la blockchain per incentivar el reciclatge. Una de les seves responsables, Laia Pérez, explica que la mecànica és simple: la ciutadania, a l'hora de reciclar envasos, escaneja els codis de barres (tant d'ampolles i llaunes com dels contenidors).
"A partir d'aquí, cada vegada que recicla obté punts virtuals, que pot intercanviar per participacions a sortejos o decidir destinar-los a projectes ambientals", concreta Pérez. En el cas dels sortejos, a l'hora de repartir premis –sovint, productes locals- la rifa es fa mitjançant la tecnologia blockchain. "Això permet que la informació quedi traçada i ningú pugui modificar-la; a més, s'estalvia que hi hagi d'haver un notari per certificar el resultat", subratlla. Aquest sistema, a comarques gironines, ja s'aplica arreu del Pla de l'Estany, a Figueres i a Castelló d'Empúries.
Zertifier és una altra consultora, aquesta amb matriu gironina (és de Cornellà del Terri) que té socis a diferents punts del món. Un dels responsables, Joan Jou, explica que entre les diferents aplicacions que té el blockchain hi ha la de lluitar contra la pirateria i les falsificacions. Posa com a exemple una empresa italiana de mobles d'alta gamma. "En el seu cas, hem aplicat un xip que s'insereix al moble; per una banda, la tecnologia permet certificar qui és el proveïdor i, per l'altra, a través d'un dispositiu mòbil, el comprador pot assegurar-se de manera inequívoca que aquell moble ha sortit de l'empresa", subratlla Jou.
"El blockchain permet que el consumidor ara també sigui auditor del producte que comprarà", explica el fundador de la consultoria Bitfaktor, Andreu Crous. Subratlla que el blockchain és una revolució per al món del màrqueting i la publicitat, perquè permet "saber què vol el consumidor, anar a l'empresa i donar-li tota aquella informació en temps real".
Com a exemple, Crous posa l'exemple de les diferents aplicacions que el blockchain té en el camp de la traçabilitat alimentària. "Si parlem d'ous ecològics, i volem destacar que les gallines d'aquella granja viuen en llibertat, a través d'un codi QR podem accedir a la informació, que podria ser des d'un vídeo a tot el recorregut que els ous fan fins que arriben al supermercat", explica. "En definitiva, les dades que no volem que estiguin falsificades les registrem, una a una, a través del blockchain", afegeix.
Aquest exemple, de fet, ja s'ha traslladat a la realitat. El fa servir la granja gironina Montsoliu. Qui li ha desenvolupat el software és l'empresa Vottun. El seu artífex, Albert Ballart, explica que més enllà del sector alimentari, el blockchain es pot aplicar també a l'àmbit educatiu.
"Es pot certificar que és aquell alumne qui ha fet un examen i també garantir l'autenticitat d'un títol acadèmic", explica. A més, Ballart diu que el blockchain també pot ser útil a l'hora de saber si, per exemple, un instal·lador que vingui a casa disposa de la titulació i està certificat per la companyia. "Els algoritmes que utilitza aquesta tecnologia eliminen la desconfiança entre dues persones que no es coneixen", concreta.
La primera fira blockchain encara no s'ha acabat i, de fet, ja té data per a la segona edició. Quirze Salomó ha avançat que al 2022 el certamen s'allargarà un dia més i canviarà d'espai (perquè el de l'edifici Narcís Monturiol, de fet, ha quedat petit). Se celebrarà els dies 4 i 5 de maig a Fira de Girona. "La voluntat és que l'esdeveniment sigui anual a partir d'aleshores i tingui lloc per aquestes dates", ha conclòs el president del CBCat.
El Centre Blockchain de Catalunya (CBCat), impulsat per la Cambra de Comerç de Barcelona i la Generalitat, té la seu a Girona. Promou, explica i educa sobre la tecnologia blockchain, casos actuals d'aplicació i possibilitats futures. Un dels seus projectes ha estat, precisament, la prova pilot Obrir Girona, per garantir la reobertura segura de l'oci, l'esport i la restauració.
