Les ajudes per ingressos mínims no arriben a les persones més vulnerables. Aquesta és la conclusió principal, i la més preocupant, de l'informe elaborat per Càritas Diocesana de Girona.
Ha avaluat l'impacte de la renda garantia de ciutadania i l'ingrés mínim vital en les persones ateses per l'entitat. La immensa majoria de les famílies acompanyades per Càritas no perceben cap de les dues prestacions.
L'estudi s'ha fet a partir d'una mostra significativa de les 29.000 famílies que recorren a Càritas. Més del 95% no cobren prestacions d'ingressos mínims. En concret, les dades reflecteixen que només un 3,7% perceben l'ingrés mínim vital i només el 4,2 la renda garantida. A més, un volum important dels enquestats havien tramitat les ajudes però encara estaven a l'espera de resposta en el moment de dur a terme l'anàlisi.
Les prestacions, remarca Càritas, van lentes, es queden "curtes", acaben excloent famílies en situació de vulnerabilitat perquè no compleixen els requisits i, quan arriben, no són suficients per garantir "l'empoderament econòmic que pretenen". El responsable d'anàlisi social de Càritas, Caye Gómez, i la cap del programa d'acollida, Laura Madruga, han presentat l'informe aquest dimarts.
Un dels esculls, ja d'arrel, és que la meitat dels usuaris que podrien tramitar o arribar a cobrar alguna d'aquestes prestacions ni tan sols saben que existeixen (el 53,4% en el cas de la renda garantida i el 48% en relació a l'ingrés mínim vital).
A més, Càritas denuncia que la renda garantida té requisits "massa excloents" com ara que deixen fora a qui no pot acreditar un empadronament, que no abasta persones vulnerables d'entre 18 i 23 anys i, per tant, tampoc dona cobertura a joves extutelats o que tampoc es concedeixen les ajudes a persones en situació irregular o sense llar. Uns requisits que, alerten, acaben "castigant especialment" col·lectius amb més risc d'exclusió social.
Només el 16,9% de les persones ateses per Càritas han tramitat peticions de renda garantida i la immensa majoria (el 80,1%) necessiten suport per fer els tràmits burocràtics ja sigui per manca d'informació o de competències digitals o idiomàtiques.
En el cas de l'ingrés mínim vital, el 37,2% l'han sol·licitat i el 82,3% també han necessitat suport per fer els tràmits. Les dades de Càritas també recullen que el 63% dels expedients estan encara pendents de resolució.
Per revertir aquesta situació, l'entitat fa un seguit de propostes per donar a conèixer més les prestacions i facilitar-ne la petició. D'entrada, reclamen una "harmonització" entre les ajudes estatals i catalanes a través d'un conveni regular i que hi hagi una finestreta única per simplificar els tràmits.
Un altre aspecte que han subratllat com a clau és reduir a un mes el termini màxim per resoldre les sol·licituds perquè són persones "que no poden esperar". També apunten que cal ampliar la cobertura, eliminar o modificar alguns dels requisits, actualitzar i incrementar les quanties econòmiques i reduir les incompatibilitats amb altres ajudes com ara les del lloguer o amb feines temporals.
