La campanya arqueològica d'aquest any al poblat neolític de la Draga, situat a tocar de l'estany de Banyoles, s'ha centrat en un sector d'uns 30 metres quadrats.
Aquí ja s'hi havia excavat en els darrers tres anys, però el que han fet ara els arqueòlegs és anar més al fons i recuperar aquelles estructures que formaven part de la fase inicial del poblat. Són 85 pilars de fusta, que aproximadament daten d'entre els anys 5.350 i 5.000 aC.
La gran majoria són de roure, fins i tot conserven l'escorça i alguns arriben a mesurar uns 2 metres de llargada. Entre d'altres, els arqueòlegs en destaquen les marques de treball que els antics pobladors van fer a les fustes (per donar forma apuntada als extrems o bé eliminar-ne petites branques). "D'altra banda, també hem documentat petits dispositius que havien contingut pilars, però que en època neolítica ja s'havien extret", concreta Palomo.
En paral·lel, però, explica el codirector, al llarg de tot un mes els arqueòlegs també "han fet l'esforç" de reinventariar i reagrupar totes aquelles restes vegetals que s'han extret del jaciment de la Draga durant els darrers 30 anys; és a dir, d'ençà que es va començar a excavar. En total, fins a 1.450 restes descobertes al llarg i ample dels 1.000 metres quadrats que s'han estudiat fins ara.
La gran majoria d'aquestes fustes, que fins ara es guardaven a diferents llocs, ara s'emmagatzemaran a escassos metres del poblat neolític. En concret, dins un nou magatzem subaquàtic que s'ha instal·lat sota les aigües de l'estany de Banyoles. El formen més d'una desena de contenidors, cadascun dels quals té capacitat per guardar 15 metres cúbics de restes vegetals arqueològiques.
Ara per ara, ja s'hi han dipositat 1.080 fustes, que formen part dels més de 600 pilars que s'han extret del jaciment des del 1991. A més, també s'hi guarden unes 200 mostres dendrològiques (per exemple, discos extrets dels antics troncs, que permeten datar-los amb precisió).
L'objectiu d'aquest nou magatzem, que serà temporal fins que no se'n construeixi un de definitiu, és "reproduir l'hàbitat en què es trobaven aquestes restes ara fa 7.000 anys", explica el codirector. És a dir, permetre que la fusta es conservi en condicions similars a les del neolític. Els diferents contenidors que s'han dipositat dins l'estany es cobriran amb una capa de sediments, però seran "accessibles" perquè, cada vegada que un investigador necessiti estudiar les restes, es puguin extreure amb facilitat (i després, tornar-les a lloc).
Toni Palomo subratlla la importància del llegat arqueològic que ara ja reposa sota les aigües de l'estany de Banyoles. "Els pilars de fusta ens donen una informació enorme; sobre el clima, sobre els anys en què el jaciment es va habitar, com es va gestionar el bosc per construir les cabanes, quines eines es van fer servir per talar els arbres... És una biblioteca enorme sobre les primeres comunitats neolítiques del nord-est de la península", concreta el codirector.
Aquest 2021 també ha arrencat el projecte internacional que estudia l'impacte del canvi climàtic sobre els jaciments lacustres. A la recerca hi participen també França i Itàlia, i a més del poblat neolític de Banyoles, la investigació també se centrarà en els jaciments italians dels llacs de Bolseno i Mezzano.
De moment, segons concreta la codirectora de la Draga, l'arqueòloga de la UAB Raquel Piqué, aquest primer any la feina s'ha centrat en extreure mostres. "El nivell arqueològic de la Draga és força superficial, i els estrats on s'han recuperat les fustes poden estar sotmesos a una pressió que en pot degradar la preservació", explica Piqué. Entre d'altres, s'han fet mostrejos a la fusta recuperada i també a l'estat de l'aigua de la zona.
Un cop les mostres s'enviïn al laboratori, i els investigadors n'extreguin conclusions, Piqué explica que si es demostra que el canvi climàtic influeix en la degradació de parts del jaciment, això pot permetre reorientar futures campanyes. "Un dels criteris a tenir en compte, precisament, és aquest; saber quins sectors del jaciment poden quedar més afectats per les oscil·lacions del nivell freàtic", concreta.
En paral·lel a l'excavació terrestre, durant aquesta campanya també s'han fet prospeccions subaquàtiques a la vora oriental de l’estany per documentar els diversos vestigis aïllats que s’havien descobert en campanyes anteriors i localitzar-ne de nous. Tot apunta que les troballes poden correspondre a vestigis d’ocupacions romanes, tot i que no es pot descartar que se’n localitzin d’altres de cronologia prehistòrica, com succeeix en altres indrets de l’estany.
