La recerca ha recollit informació d'uns 200 articles científics previs, duts a terme en diferents mars i oceans del planeta.
L'investigador de la Universitat de Girona (UdG) Josep Lloret -que lidera la investigació- destaca que "la majoria d'estudis havien tractat aspectes aïllats dels impactes, mentre que aquesta recerca és la més completa fins ara, i combina diferents aspectes per tenir una visió integral sobre la problemàtica ambiental i de salut pública associada als creuers", afegeix.
El biòleg marí considera que "cal una legislació global per minimitzar els perills tant pels nostres oceans com per la nostra salut".
Per la seva banda, l'epidemiòloga de l'Escola de Medicina de la Universitat d'Exeter i coautora de l'article, Lora Fleming, afirma que "el turisme de creuers s'estava expandint ràpidament abans de la pandèmia". "La nostra investigació demostra que els creuers provoquen impactes importants sobre el medi ambient i la salut i el benestar de les persones i cal fer un seguiment d'aquesta activitat per obtenir dades més robustes que ens mostrin la imatge real d'aquests perills", subratlla.
Segons Fleming, a més, "sense noves normes estandarditzades nacionals i internacionals aplicades de manera estricte és probable que la indústria dels creuers continuï provocant greus amenaces per a la salut i el medi ambient".
L'article científic constata que el turisme de creuers és una "font potencial de riscos físics i mentals per a la salut de passatgers i de la tripulació, així com per a les persones que resideixen prop dels ports o les que treballen a les drassanes". Aquests perills inclouen la propagació de malalties infeccioses, com els brots de covid-19, "àmpliament descrits en diferents creuers durant la pandèmia".
D'altra banda, l'estudi recull informació sobre el paper "significatiu" dels creuers en l'escalfament global del planeta en relació a les emissions de diòxid de carboni: la petjada de carboni d'un gran creuer al dia pot arribar a ser superior al de 12.000 cotxes. Segons els investigadors, "els passatgers d'un creuer de set dies per l'Antàrtic poden produir les mateixes emissions de CO2 com la mitjana d’un ciutadà europeu al llarg d’un any".
A la Mediterrània, afegeixen, s'estima que les emissions de CO2 dels creuers i ferris representen un 10% del global de les emissions produïdes per tots els vaixells que naveguen pel mar. S'estima que el consum d'energia per passar la nit a un creuer és dotze vegades superior a la de pernoctar en un hotel en terra ferma.
El metge i professor de la Facultat de Medicina de la UdG, Joan San, assenyala, a més, que "la petjada de CO2 d'un gran creuer és un nou escull per a la salut i el benestar de les persones de dins i fora el vaixell”.
L'estudi publicat també inclou dades sobre residus. Un creuer de 2.700 passatgers pot generar un volum diari d'una tona d’escombraries. "Tot i que els creuers representen un petit percentatge de la indústria mundial del transport marítim, s'estima que al voltant del 24% de tots els residus s'atribueixen a aquest sector", afirmen els científics.
L'article científic ha estat publicat per investigadors de la Universitat de Girona (UdG), la Universitat d'Exeter al Regne Unit i l'Institut de Turisme de Croàcia a la revista Marine Pollution Bulletin.
