Els Mossos d'Esquadra han detectat "una violència mai vista" entre les bandes que es dediquen a cultivar marihuana a les comarques gironines.
Fa mesos que les plantacions proliferen arreu del territori, perquè com admet el cap de la Regió Policial de Girona, el comissari Josep Milan, "la seva proximitat amb la frontera" fa que la demarcació sigui "un focus d'atracció" per a aquests grups. A més, "la forma de guanyar diners és ràpida".
El comissari explica que últimament aquests grups criminals estan "guanyant presència" a comarques gironines. Són de diferents nacionalitats, però entre els qui tenen cura de les plantacions sobresurten els que procedeixen de l'Europa de l'Est (en concret, albanesos). A més, les diferents bandes s'assalten entre elles per robar-se la droga.
Això, precisa Milan, provoca que els "jardiners" sovint vagin armats i que posin trampes a les plantacions. El comissari explica que els paranys "no són per a la policia", sinó per protegir-se dels altres criminals. Però la situació sí que preocupa els Mossos. I de fet, Milan ha recordat que ara no fa massa dies, a Lleida, una trampa va ferir un sergent quan desmantellava una d'aquestes plantacions.
El cap de la Regió Policial assegura que "cal aconseguir erradicar la implantació" d'aquests grups al territori. Per això, subratlla que els diferents cossos policials han de sumar esforços, compartir informació i crear "un front comú sòlid, dirigit per jutges i fiscals".
Però Josep Milan també creu "que és necessari" definir "unes polítiques clares orientades a frenar el creixement" d'aquestes bandes, perquè "el marc normatiu actual no és suficient". Aquí, d'entrada, el comissari reclama que els polítics reconeguin que "la producció de marihuana s'ha convertit en un problema" arreu del país, i que cal atacar-la.
De fet, les dades parlen per elles mateixes. A les comarques gironines, entre gener i mitjans de setembre els Mossos d'Esquadra han desmantellat fins a 128 plantacions de marihuana i han fet 174 detinguts per delictes contra la salut pública. Al llarg de les diferents operacions, els agents han comissat 147.801 plantes de marihuana i 1.373 quilos de cabdells.
Per lluitar contra el cultiu de marihuana, Milan assegura també que cal que s'impulsin canvis en la manera com es gestionen els comisos (per evitar que la droga s'acumuli en comissaries). "S'ha de facilitar la destrucció immediata de la marihuana i les detencions", subratlla el cap de la Regió Policial.
Lligat amb les plantacions de marihuana, el comissari explica que a la policia se li ha obert un nou front en la lluita contra el tràfic d'estupefaents amb les produccions industrials de cànem. Tot i que es tracta d'una activitat regulada, i subjecta a permisos, Milan diu que "s'està barrejant amb realitats delinqüencials que encara no tenim controlades".
Aquí, els Mossos sospiten que hi ha plantacions de cànem "d'on en poden sortir productes que es dediquin al tràfic d'estupefaents". "O a vegades pensem que, fins i tot, es poden barrejar plantes de cànem amb d'altres de marihuana per obtenir més beneficis", concreta Josep Milan.
Per això, el comissari demana que la Generalitat faci "seguiment" d'aquest tipus de plantacions, amb analítiques que permetin veure si el cànem que se n'obté s'ajusta a llei. "Això no ens correspon a nosaltres a no ser que fem una intervenció", precisa el comissari.
Durant el seu discurs amb motiu del Dia de les Esquadres, el cap de la Regió Policial de Girona ha situat com a prioritats del cos la lluita contra la violència de gènere i els delictes d'odi. "Incrementarem la nostra dedicació contra els delictes que atempten contra la llibertat, la integritat i la seguretat de les dones, i altres col·lectius vulnerables que són assetjats o agredits", ha dit. I ha afegit: "Bé sigui utilitzant la violència directa, vicària o a través de ciberdelictes a través de les xarxes socials".
El comissari, però, també ha fet una crida perquè la societat "rebutgi i s'oposi frontalment" a aquests delictes. "Només així s'aconseguiran grans canvis", ha subratllat Milan, que s'ha mostrat preocupat per l'increment que han registrat els delictes relacionats amb la discriminació per origen i orientació sexual.
A la demarcació, entre gener i setembre del 2019 es van denunciar 44 delictes d'odi (entre els quals sobresortien aquells relacionats amb la orientació política). L'any passat, també per la pandèmia, la xifra va baixar a 37. I aquest 2021, s'ha tornat a situar en 44. Dins aquests, però, han pujat aquelles discriminacions per orientació sexual i per origen.
