Les dades que ha presentat Educació aquest dijous es basen en una enquesta feta a finals del curs passat en una cinquantena de centres i només entre alumnes de 4t d'ESO.
De fet, un dels objectius del pla és elaborar una diagnosi genèrica que permeti conèixer quina és la situació general.
Pel que fa a aquests resultats però, cada cop són menys els alumnes que es dirigeixen sempre o gairebé sempre en català al professorat dins de classe. Aquest col·lectiu representava el 56% el 2006 i ha baixat fins al 39,4% enguany.
Tot i això, també han baixat els que ho fan mai o gairebé mai, passant de l'11,4% el 2006 al 5,3% el 2021. Entre mig, pugen els que es dirigeixen en català sovint (21,4%), els que ho fan mitjanament (17%) i els que ho fan poques vegades (16,9%).
En les activitats de grup, el català decreix considerablement. El 2006, el 67,8% dels estudiants feien servir el català en aquestes activitats però el 2021 el percentatge se situa en el 21,4%. En paral·lel, són més els que no fan servir el català mai o gairebé mai: 10,9% el 2006 i 15,9% el 2021. Augmenten també els que reconeixen fer-lo servir poques vegades, que representen el 20,7%) i els que el fan servir mitjanament (15,9%).
Pel que fa al professorat, el 46,8% assegura dirigir-se al grup en català sempre o gairebé sempre però aquesta xifra era del 63,7% el 2006. Els que fan servir l'idioma poques vegades passen de l'1,9% al 12,3%. Tot i això, els que asseguren emprar-lo sovint passen del 10,5% al 24,3% i el que no es dirigeixen mai en català a tot el grup passen del 10,5% al 3,1%.
Tant el conseller d'Educació Josep González Cambray com la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, han afirmat que un cop constatada aquesta situació cal "passar a l'acció". Per això, s'ha dissenyat un pla per promocionar l'ús del català als centres educatius.
El pla es començarà a desplegar aquest curs en 200 centres educatius, que encara estan per seleccionar. Un cop fet, es crearan els grups impulsors durant el segon trimestre i s'identificaran els elements de millora, per tal de posar en marxa les accions durant el tercer trimestre. A partir del curs vinent s'incorporaran mil centres cada anys fins arribar als 3.500 totals en quatre anys.
El primer pas en cadascun d'aquests centres és fer una anàlisi de la seva situació i a partir d'aquí establir, a partir dels grups impulsors, les accions de millora necessàries. A més, es farà formació a tot el professorat. Els grups impulsors estaran formats per docents de diferents nivells educatius, un membre de la direcció i comptaran amb l'acompanyament de l'Equip de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social.
Educació i Cultura han apuntat al canvi del model pedagògic com una de les explicacions d'aquesta davallada en l'ús del català als centes educatius. Aquest canvi ha comportat passar d'una classe magistral per part del professor, que es feia majoritàriament en català, a projectes i dinàmiques de grup on la realitat social de fora s'ha traspàs als centres.
També s'explica per l'arribada d'immigrants i el relaxament que han reconegut des del Govern en l'impuls de la seva integració. Això ha portat per exemple a que hi hagi professionals educatius que canviïn al castellà quan tenen un alumne que no comprèn el català.
En el cas dels docents, la formació i la conscienciació ha de servir perquè tornin a ser referents, amb la idea d'aconseguir un procés d'"arrossegament" de professors a alumnes. Des de Cultura però reconeixen que cal actuar també en altres àmbits, com les xarxes socials.
En ser preguntat sobre el document del 2018 sobre el model lingüístic que obria la porta a que cada centre s'adaptés a la seva realitat, Cambray ha reconegut que caldrà revisar-lo per tal d'adaptar-lo a la realitat actual. Tot i això, ha defensat el seu esperit i ha insistit que la situació lingüística no és la mateixa a tots els centres escolars de Catalunya.
El Govern ha presentat aquest dijous aquesta primera acció però Garriga ha explicat que es tracta d'un pla global que arribarà a tots els departaments de la Generalitat. La consellera ha assegurat que el Govern "entra en una nova etapa" pel que fa a la política lingüística i emprendrà les accions necessàries en tots els àmbits.
El conseller d'Educació s'ha referit també a la darrera sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que tomba el projecte lingüístic d'una escola de Llagostera per no contemplar el caràcter vehicular del castellà. El conseller ha dit que és "molt cansat" aquesta "persecució judicial" i ha afirmat que arribarà un moment en que caldrà "revelar-se".
En aquest sentit, ha criticat que els tribunals vulguin entrar en matèria educativa. "Ja n'hi ha prou", ha manifestat. El conseller ha defensat que la política educativa a Catalunya la marca el Departament d'Educació.
Ha explicat que des del 2005 81 famílies han anat als tribunals i aquests han determinat que en aquella aula s'hagi d'aplicar el 25% en castellà. En set casos, han determinat que això s'ha d'aplicar a tots els centres educatius. Entre ells, el de l'escola Puig de les Cadiretes de Llagostera.
Cambray ha dit però que aquestes sentències no són fermes i, per tant, no s'han d'aplicar.
