7 activistes gironins, per a qui la fiscalia demana penes d'entre 2 anys i mig i 6 anys i mig de presó, s'asseuran al banc dels acusats els propers mesos.
"S'enfronten a penes dures de presó, la repressió no ha afluixat", ha afirmat Miquel Toll, d'Alerta Solidària. Per això, fan una crida a la mobilització i remarquen que han estat "caps de turc" per frenar les protestes al carrer.
Els judicis són pel tall de l'AVE durant el primer aniversari de l'1-O i per les mobilitzacions postsentència de l'octubre del 2019. Per al 20 de novembre han organitzat una jornada antirepressiva a la plaça dels jurats de Girona.
"Volem visualitzar que, dins d'aquest maremàgnum de casos repressius que molts cops són menys mediàtics, hi continua havent veïns i veïnes de Girona que s'enfronten a penes dures de presó", ha remarcat Toll.
Al llarg dels pròxims mesos, hi haurà quatre judicis a l'Audiència de Girona o jutjats penals de la ciutat amb activistes acusats per la seva suposada implicació en aldarulls durant les mobilitzacions del primer aniversari de l'1-O o en les protestes massives arran de la sentència del Tribunal Suprem que condemnava els líders independentistes.
"En tots els casos som caps de turc", ha afirmat un dels encausats. Alerta Solidària sosté que aquestes causes penals són fruit de detencions pràcticament "aleatòries" durant les protestes o d'investigacions posteriors utilitzant "fitxers policials il·legals" i perseguint cares conegudes de l'independentisme popular.
Toll ha criticat que la fiscalia acaba acusant i demanant presó sense cap més prova que la declaració dels policies: "Segueixen la dinàmica que hem vist en altres casos, declaracions de policies que de manera robòtica van als jutjats a dir quatre mentides i sempre tenim la por i l'amenaça que hi hagi algun jutjat que, de manera acrítica, decideixi que la seva paraula és suficient per enervar la presumpció d'innocència".
També ha carregat contra el paper de la Generalitat, per parlar d'amnistia sense tenir en compte "els centenars de ciutadans de Catalunya que s'enfronten a processos penals" i exercir d'acusació en alguns dels casos fent "seguidisme acrític del cos de Mossos d'Esquadra".
"Els primer que hauria de fer el Govern és donar suport a totes les represaliades", ha exposat Toll que lamenta que la solidaritat "sempre hagi de venir des de baix". Per solidaritzar-se amb els encausats i fer una crida a la mobilització abans dels judicis, han organitzat la jornada 'Plantem cara a la repressió' el 20 de novembre a la plaça dels Jurats de Girona en la que presentaran les campanyes de suport, hi haurà un dinar popular, xerrades sobre lluita antirepressiva i concerts. També convocaran mobilitzacions a les portes dels jutjats els dies dels judicis.
L'1 de desembre està previst a l'Audiència de Girona el judici d'en Pau, un jove llagosterenc que s'enfronta a 6 anys i mig de presó. La fiscalia l'acusa de desordres públics, atemptat a agents de l'autoritat i lesions lleus per, presumptament, haver participat en els aldarulls de la matinada del 19 d'octubre del 2019, en el marc de les mobilitzacions postsentència. És la mateixa pena que l'acusació pública demana per a en Robert, que té el judici previst per al 26 de gener.
El 10 de març, arribarà a judici el tall de les vies de l'AVE durant el primer aniversari de l'1-O. D'entrada, hi havia 21 encausats, entre ells l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i l'exalcalde de Celrà i actual diputat de la CUP, Dani Cornellà. La instrucció es va arxivar per a ells dos i per a la majoria d'investigats però el jutjat va enviar a judici quatre dels encausats. La fiscalia demana per a cadascun d'ells 4 anys de presó.
Carla Costa afronta una petició de 2 anys i mig de presó per desordres públics. La fiscalia la responsabilitza del tall de les vies del tren del 14 d'octubre del 2019, el primer dia de mobilitzacions postsentència. Encara no té data de judici.
