L'informe de la Diputació de Girona radiografia l'impacte de la covid a les comarques gironines. Posa el focus damunt el 2020 i analitza com la pandèmia va afectar el teixit empresarial i el mercat laboral a la demarcació.
L'estudi subratlla com, durant l'any passat, el territori va arribar a perdre fins a 1.912 empreses. De les 28.529 que hi havia a finals del 2019, va passar-se a les 26.617. Traduït en percentatges, això suposa que la covid va fer-ne desaparèixer el 6,7%.
La mortalitat empresarial es va estendre arreu del territori. Però hi va haver comarques que, pel seu pes econòmic, se'n van veure més afectades. En concret, allà on es van registrar més tancaments va ser al Gironès (438), la Selva (423) i el Baix Empordà (403). En part, també, pel pes que hi tenen el sector turístic i de serveis. Per contra, a l'altra banda de la balança s'hi situen la Cerdanya (amb 142 tancaments) i el Ripollès (amb 111).
La situació canvia, però, si en comptes de prendre com a referència les xifres globals, es mira la pèrdua de teixit productiu en percentatges. És a dir, les empreses que han desaparegut en relació a les que hi ha a cada comarca.
I en aquest cas, les comarques de muntanya i el Pla de l'Estany són les que en surten més perjudicades. Perquè la covid-19 va comportar que a la Cerdanya es perdessin el 13,2% de les empreses de la comarca, que al Ripollès en fossin el 12,1% i que al Pla de l'Estany, el percentatge de pèrdues se situés en el 12,8%.
Per sectors, aquells que es van veure més afectats per la mortalitat empresarial derivada de la pandèmia van ser els serveis (aquí, hi ha el comerç i el turisme) i la indústria. De fet, segons recull l'estudi, cadascun d'ells va perdre gairebé una de cada deu empreses. En concret, la covid-19 va fer desaparèixer 1.527 empreses del terciari (el 7%) i 253 de la indústria gironina (el 9,4%).
L'informe de la Diputació també posa en relleu el pes que els serveis tenen a les comarques gironines, perquè aglutinen fins al 76,5% de les empreses del territori. De les 26.617 que hi havia al desembre del 2020, fins a 20.306 eren d'aquest sector. I per comarques, aquelles que durant l'any passat van perdre més empreses del terciari arran de la covid-19 van ser la Cerdanya (-15,3%) i el Pla de l'Estany (-10,5%).
Pel que fa a la indústria, allà on la pandèmia va impactar més de ple va ser al Ripollès i, novament, al Pla de l'Estany. Perquè segons recull l'estudi de la Diputació, una i altra comarca van arribar a perdre fins al 35,4% i el 22,2% del seu teixit industrial.
Les dades de mortalitat empresarial, de retruc, també es traslladen al mercat laboral. I es fan evidents amb la destrucció de llocs de treball derivada de la covid. Durant el 2020, a les comarques gironines, aquell sector que concentra més pèrdua d'ocupació és el de serveis. I dins d'aquest, allà on s'ha destruït més ocupació és en l'hostaleria (els serveis de menjar i begudes perden 3.452 llocs de feina), l'allotjament (1.973) i el comerç al detall (745).
Per contra, però, també hi ha sectors que van guanyar ocupació. Això sí, en molts casos això s'explica, també, per les necessitats derivades de la pandèmia. A la demarcació, l'administració pública va sumar 858 llocs de treball, les activitats sanitàries 744, la indústria alimentària 334, els serveis socials amb allotjament 201 i la indústria farmacèutica, 163.
El vicepresident de la Diputació de Girona, Pau Presas, afirma que l'informe ajuda "a conèixer en detall quin tipus d'activitat econòmica tenim al territori". "El sector serveis té un pes molt important dins l'economia gironina, i hem de ser-ne conscients a l'hora d'emprendre polítiques per a la recuperació", ha conclòs.
