El 39,4% de les catalanes d'entre 16 i 29 anys han patit violència masclista sexual o psicològica en el transcurs d'un any, segons un estudi de l'Observatori Català de la Joventut (OCJ).
La primera part del treball conclou que l'edat és un clar factor explicatiu del fenomen i que les dones joves són el grup d'edat amb més víctimes.
Tot i això, no es visibilitzen ni socialment ni en molts estudis. De fet, el 39,4% anterior suposa 21,8 punts més que el percentatge del total de dones que han patit aquesta violència (17,6%).
Les violències masclistes declarades en altres edats són del 20,2% entre els 30 i els 49 anys, del 10,5% entre els 50 i els 60 i del 5,7% a partir dels 65.
D'altra banda, la probabilitat de patir violència és 2,45 vegades major en les noies joves que no tenen parella, en comparació amb les de 30 a 49 anys.
Pel que fa a la variable de no tenir parella però haver-ne tingut en el passat, les joves també són les més victimitzades ja que acumulen un 14,8% de casos en comparació amb el 9,1% del total de la mostra. També en aquest àmbit, la violència psicològica és la que té més prevalença i les joves són les que han patit més formes de violència com són el control de les activitats, el vestir o el fet de parlar amb altres homes.
D’altres circumstàncies que poden agreujar la victimització entre les joves són el fet d’estudiar, de treballar, de ser econòmicament dependents o de tenir diversitat funcional, assenyala l’estudi.
D'altra banda, l'estudi conclou que hi ha formes de violència masclista que no són percebudes com a tan greus per part de les joves, com sí que ho són en altres grups d'edat. Per exemple, controlar on, amb qui i què fa a cada moment la dona; no deixar que parli amb altres homes, clavar-li una bufetada, un cop o una empenta; o no deixar que quedi o parli amb amistats o família.
El director general de Joventut, Àlex Sastre, ha fet una crida a fugir de la visió adultocèntrica, promoure actituds de tolerància zero davant la normalització estesa del masclisme i acceptar que s'han de tornar a definir les masclistes per tal de reconèixer que ocupen àmbits i espais fora dels atribuïts tradicionalment.
L'estudi també conclou que no hi ha un perfil concret de víctima, sinó que és molt diferenciat. Tot i això, les dones d’entre 20 i 24 anys i d’entre 25 i 29 anys són les més victimitzades des dels 15 anys, mentre que les de 16 a 19 i de 20 a 24 ho són en el darrer any.
L'anàlisi també conclou que el 52,2% de les dones joves que tenen estudis primaris o inferiors ha estat víctima, dada que canvia de manera molt important si han fet la secundària obligatòria (83,3%).
Pel que fa a la variable de parella, el tipus de violència que més apareix és la violència sexual i s’ha trobat que la probabilitat de patir violència en algun dels àmbits és 4,32 vegades més gran si s'està amb parella i amb ex-parella que si no es té parella ni ex-parella; i 4,25 vegades més gran si s'està en la situació de no tenir parella però sí ex-parella.
La majoria dels agressors són persones desconegudes (40,4%), amb un percentatge més elevat entre les residents a Barcelona.
L'estudi identifica set formes de violències masclistes amb especial incidència en la gent jove: psicològiques, sexuals, socials, matrimonis forçats, el tràfic de persones per a l’explotació sexual, la violència vicària i la violència sexual adulta. Tot i això, l'informe destaca que no és el fet de ser jove el que determina el patiment de les formes de violències, sinó que és la major exposició a determinats processos i contextos.
Precisament, les autores apunten alguns d'aquests factors de vulnerabilitat com són la manca de referències positives respecte a les relacions sexo-afectives, la baixa percepció del risc, la pressió social, el fet que es tracta d’una etapa d'exploració sexo-afectiva, l’exposició a entorns digitals, la baixa autoestima, la importància de l’aspecte físic i la permeabilitat a l’amor romàntic.
Més enllà de l'anàlisi, l'estudi recomana reforçar la formació i la sensibilització en tots els àmbits. En concret, proposa tallers d'autodefensa feminista en la línia curricular i suggereix tallers per a nois destinats a analitzar les violències masclistes i la deconstrucció de la masculinitat hegemònica.
Durant la cloenda de la presentació de l’estudi, la directora general de l’Agència Catalana de la Joventut (ACJ), Núria Ramon, ha recordat que durant el 2021 s’han activat 16 noves xarxes comunitàries estables per tal d’establir protocols que previnguin les violències sexuals entre les noies en diferents espais públics d’oci.
En total, Joventut ha assessorat els darrers dos anys 18 consells comarcals, 13 ajuntaments i una mancomunitat (integrada per quatre municipis) i els ha implicat en el disseny i elaboració de 32 protocols per prevenir i actuar davant de les violències sexuals en els espais públics d’oci. Això ha implicat unes 400 persones.
També s'han fet tallers de prevenció a centres educatius, que han arribat a uns 2.000 alumnes de 15 a 18 anys.
