En directe: Top 25 - REPETICIÓ

 Llagostera Ràdio on-line

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

La prevalença de depressió entre els joves de 18 a 34 anys es va situar en un 16,6% durant el confinament de la covid-19, segons un estudi a nivell estatal d'investigadors del Parc Sanitari Sant de Déu.

A més, segons un estudi del 2018, sentir-se sol multiplica per cinc les probabilitats de desenvolupar depressió; un sentiment, el de la soledat, que moltes persones han vist agreujat en la pandèmia.

En aquest context, centres de Sant Joan de Déu i entitats han presentat la plataforma SOM Salut Mental 360, una plataforma per informar, acompanyar i apoderar persones i famílies que puguin necessitar suport. Les urgències a l'hospital han augmentat un 75% respecte al 2019 i ara se n'atenen una vintena al dia.

La prevalença de depressió va ser superior en la franja d'edat dels 18 als 34 anys que en la resta de grups durant el confinament, segons un estudi en què participen més de 3.000 persones de l'estat espanyol.

Els investigadors han explicat que la població amb una prevalença més elevada de depressió i ansietat és la dels majors de 50 anys, però durant la pandèmia els joves han estat els més fràgils.

"Factors com la soledat i l'aïllament social augmenten el risc de patir una depressió. Els joves necessiten habitualment més activitat social i física. Han patit especialment en la pandèmia i ho veiem en un augment dels trastorns depressius i d'altres tipus en aquest grup d'edat", ha afirmat el director de recerca i docència del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Josep Maria Haro.

Els investigadors analitzaran ara si aquest és un "efecte circumstancial" o que es mantindrà en el temps i com poden reduir-ne l'impacte. "No és inhabitual que després d'una crisi els problemes de salut augmentin", ha apuntat Haro.

Els professionals de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona han atès en els darrers mesos més casos de trastorns en salut mental entre adolescents i joves. "La pandèmia ha provocat un aïllament social que pot generar més malestar en col·lectius especialment vulnerables o en franges d'edat en què l'impacte és més gran", ha assenyalat la cap de l'Àrea de Salut Mental de Sant Joan de Déu, Montserrat Dolz, que ha indicat que abans atenien com a màxim una desena de pacients al dia a Urgències i ara poden superar la vintena.

Alguns dels trastorns que més han augmentat són els de la conducta alimentària. "Els missatges de fer esport, portar una dieta equilibrada i cuidar-se, que són positius, van agafar-se de manera literal per una part de la població i que s'hi va obsessionar, a causa d'uns trets molt específics de la personalitat, com el perfeccionisme. Aquests serien els nous casos.

Llavors hi ha persones ja afectades que van veure empitjorar els símptomes durant el confinament i persones que es trobaven en una situació estable que van tenir més risc de recaiguda", ha exposat Eduard Serrano, coordinador de la Unitat de TCA de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

Davant d'aquesta situació, Sant Joan de Déu ha presentat la plataforma SOM Salut Mental 360, una plataforma digital que va començar a gestar-se abans de la pandèmia. Els seus impulsors n'han destacat, com a principal singularitat, la "cocreació" entre usuaris, familiars, professionals sanitaris, del sector social i de l'entorn educatiu amb els objectius d'informar, acompanyar, apoderar i sensibilitzar la societat sobre la importància de cuidar la salut mental de les persones.

"Parlar cura. Hem de visibilitzar, que la gent afectada per soledat pugui expressar i normalitzar el que li passa i aixecar la mà", ha afirmat Albert Piquer, vicepresident de la Federació Catalana d'Entitats de Salut Mental en Primera Persona – Veus, sobre la plataforma. "Estem construint des del diàleg una reformulació de com s'estan fent les coses en salut mental", ha afegit.

"La plataforma ofereix informació de manera àgil i divulgativa perquè sigui un material útil a nivell social. També visualitza informació construida d'una manera molt proactiva i amb una visió esperançadora per ajudar a la situació vital de les persones i famílies", ha dit Cecilia Borrás, presidenta fundadora DSAS – Després del suïcidi – Associació de supervivents.