El 43è estudi dels preus del mercat immobiliari de les comarques gironines revela que el sector ha recuperat les xifres prepandèmia i, fins i tot, les millora.
La forta demanda ha permès mantenir els preus estables i ha fet créixer les operacions de compravenda a la demarcació respecte el 2019.
Tot i que encara s'està "molt lluny del moment àlgid" de la bombolla, el mercat d'obra nova i de segona mà recuperen el pols després d'un 2020 "desvirtuat per la pandèmia".
L'obra nova ha crescut un 4,5% els darrers dotze mesos, una xifra que fa ser "optimista" el president del Gremi de Promotors i Constructors d'Edificis de Girona, Miquel Bosch.
L'estudi conclou que Banyoles i Girona són les dues ciutats que "tiren del carro", mentre que Salt i Figueres és on el sector s'ha estancat més. Bosch, a més, adverteix de la diferència de preu que hi ha entre poblacions de la demarcació i que ja arriba al 100%.
És a dir, mentre que a Girona el preu supera lleugerament els 3.000 euros per metre quadrat, a Figueres amb prou feines arriba als 1.500. "Aquest diferencial no l'havíem tingut mai abans i haurem d'avaluar què s'hi pot fer perquè és molt gran i estem parlant de la segona ciutat de la demarcació", assenyala Bosch.
Aquesta tendència també es constata en habitatges de segona mà. Mentre que Girona i Banyoles lideren la pujada en preu i demanda, Figueres ha quedat estancada. En aquest sentit, el president dels API de les comarques gironines, Joan Company, ha remarcat que el cost mitjà d'un habitatge la capital alt-empordanesa "és molt baix" i que confien en que remonti.
Tot plegat deixa un escenari "desigual" a les comarques gironines i un preu mitjà de 2059 euros el metre quadrat. Company considera que es tracta d'una xifra que "quadra" amb la realitat. El president dels API dona per fet que la tendència a l'alça es mantindrà el 2022, però de manera "moderada".
On sí s'ha mostrat "preocupat" Company ha estat amb la baixada del comprador estranger de segones residències. Si el 2017 estava lleugerament per sobre del 30% de les compravendes, actualment és del 21%. Una caiguda de 9 punts que Company vincula a la "inseguretat jurídica" de la legislació.
Un altre aspecte que s'ha destacat en la presentació ha estat el manteniment dels preus dels lloguers. De fet, llevat de Figueres on ha caigut un 0'65%, a la resta de localitats analitzades, o s'ha estancat o ha crescut molt lleugerament. En aquest sentit, el vicepresident del Col·legi d'Administradors de Finques de Girona, Francesc Quintana, ha explicat que a Girona "no feia falta" aquesta llei i "s'ha demostrat amb el manteniment de preus".
Quintana, però, ha reconegut que "falta oferta" especialment en ciutats com Girona, però lamenta que la inseguretat jurídica que dona la llei "tira enrere els propietaris". El vocal de la junta dels API, Pere Bahí, ha recordat "la problemàtica dels ocupes" i que el text legislatiu "limita" les possibilitats dels propietaris.
En el que han coincidit tots els ponents ha estat en que "no hi haurà una nova bombolla immobiliària". Des del Col·legi d'API de Girona recorden que actualment s'estan construint uns 1.800 habitatges nous cada any a la demarcació pels 20.000 del 2006, moment de la bombolla.
Bosch ha explicat que "és normal" que els preus pugin com ho estan fent i ha remarcat que "mai havien estat tan baixos en comparació als salaris". "És una dada que no agrada i no surt massa, però és així", ha etzibat.
