L'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) ha rebut fins al 30 de novembre 405 denúncies, cosa que suposa superar en un 21% en aquests onze mesos les 335 denúncies de tot el 2020, que ja va ser de rècord.
De fet, les dades actuals suposen un 138% més que la mitjana dels últims anys, que és de 170 denúncies anuals.
El 71% de les denúncies van ser anònimes, gràcies a la bústia electrònica que té l'OAC, percentatge que es va incrementant els últims anys. De fet, el director de l'OAC, Miguel Ángel Gimeno, ha demanat més competències per protegir els alertadors, persones que denuncien suposades irregularitats en organismes públics.
Gimeno ha explicat que actualment només el reglament de l'organisme diu que s'ha de protegir els alertadors, però no diu com s'ha de fer ni si es pot sancionar la institució que vulneri els drets d'aquests treballadors denunciants. Per això, demana que es canviï la llei de l'Oficina per concretar els mecanismes de protecció i de sanció, com ja tenen les oficines homòlogues d'Andalusia i el País Valencià.
Segons Gimeno, l'increment de denúncies, sobretot anònimes, es deu principalment a la confiança que genera la bústia de denúncies anònimes i al prestigi que ha guanyat l'OAC entre la ciutadania des del 2016, després de l'escàndol amb l'anterior director, Daniel de Alfonso. Respecte les denúncies anònimes ha dit que tenen pràcticament el mateix percentatge d'arxivaments que les no anònimes, però presenten alguna dificultat en la petició d'aclariments o detalls.
Gimeno ha comparegut al Parlament per presentar la memòria del 2020, que ja es va fer pública a la primavera, però no es va poder lliurar a la cambra catalana perquè no hi havia Govern. En la compareixença, ha demanat més potestats per organitzar l'oficina o fins i tot donar subvencions a altres entitats per a formacions o estudis.
També ha reclamat que es creï un grup de treball, o subcomissió de la Comissió d'Afers Institucionals, per tractar específicament i amb més agilitat els temes de l'OAC.
Els grups parlamentaris han agraït la feina a l'OAC, però Vox li ha demanat mecanismes de control de la despesa i l'activitat de la pròpia OAC, i la CUP li ha demanat suport a l'hora de frenar les pressions i corrupteles en els grans contractes de subministraments públics dels ajuntaments.
Segons la memòria, la pandèmia va irrompre també en la feina d'Antifrau i fins a 22 denúncies del 2020 estan relacionades de manera directa o indirecta amb la pandèmia i la seva gestió.
L'Oficina ha resolt també el major nombre d'expedients de versemblança des de la posada en funcionament de la institució el 2009, amb 276 expedients d'avaluació prèvia. El 26% d'aquestes anàlisis han donat lloc a l'inici d'actuacions d'investigació, mentre que se n'han arxivat el 73%. En l'1% de casos s'ha aturat l'actuació perquè eren objecte d'investigació d'estaments judicials.
Pel que fa a la tipologia, durant el 2020 el 66% (222) de les rebudes el 2020 van ser presentades mitjançant la bústia anònima, el 18,8% (63) per particulars, el 6% (20) per representants de grups polítics, el 3,6% (12) per funcionaris o treballadors públics, el 3,6% (12) per persones anònimes però no a través de la bústia, el 0,9% (3) per sindicats, el 0,6% (2) per altres organismes o institucions i el 0,3% (1) per iniciativa pròpia. Un total de 151 denúncies afectaven ajuntaments, 102 a empreses o entitats privades i 52 a la Generalitat, de les quals 22 estaven relacionades amb la covid.
De les 22 denúncies rebudes relacionades amb la covid, quatre han superat la fase d'avaluació prèvia de versemblança i s'han iniciat actuacions d'investigació.
A més, s'ha iniciat una investigació per iniciativa pròpia, que encara segueix oberta, sobre contractació d'urgència en l'àmbit sanitari. Segons Gimeno, en la majoria de les denúncies es van constatar irregularitats, però en moltes va ser impossible determinar-ne les responsabilitats concretes, o eren de persones de fora de Catalunya o d'empreses privades, fora de l'abast de l'OAC. Així, es van donar casos de sobrepreu o acaparament de material sanitari com mascaretes, vacunes o gel hidroalcohòlic.
Pel que fa a la tipologia, una desena de les denúncies estan relacionades amb l'incompliment de l'estat d'alarma o de les mesures de contenció, sis tenen relació amb la contractació per part de diverses administracions, tres tenen a veure amb la venda especulativa de mascaretes i gel hidroalcohòlic, una amb la gestió d'una residència de gent gran, una altra per la gestió en un centre penitenciari i l'última és una queixa genèrica de la gestió de la pandèmia per part del govern espanyol.
D'altra banda, també es van concloure 48 investigacions durant el 2020. D'aquestes, 11 han estat arxivades, mentre que de la resta s'han tramès 30 informes raonats, dues recomanacions, 10 comunicacions a autoritats competents i una desena més a la fiscalia.
Del total de finalitzades, el 38% eren per casos concrets d'irregularitats en contractació pública. En menor proporció hi havia qüestions sobre funció pública, assumptes sobre conflictes d'interessos i incompatibilitats, assumptes sobre urbanisme i expedients relacionats amb subvencions.
D'altra banda, el 2020 també va ser l'any en que més mesures s'han adoptat per part de les autoritats competents relacionada amb les investigacions d'Antifrau. En concret, s'ha tingut coneixement de 49 mesures adoptades, mentre que el 2019 van ser 35. Per últim, l'Oficina Antifrau va formular durant el 2020 24 al·legacions en relació a projectes normatius.
