El judici a l'Audiència de Girona no va girar al voltant de l'autenticitat del quadre, ja s'havia dictaminat que el Goya era fals, sinó que pivotava al voltant d'una complexa operació de compravenda.
L'obra, titulada 'Retrat d'Antoni María Esquivel', era propietat de dos germans, empresaris gironins.
A finals del 2014, van voler vendre el retrat per un import d'entre 3,1 i 4,8 milions de francs suïssos, i van buscar intermediaris per dur a terme l'operació.
I aquí és no, segons la sentència, va entrar en joc l'advocat que es va acabar asseient al banc dels acusats. La fiscalia va retirar l'acusació al final del judici però l'acusació particular va mantenir la petició de 8 anys de presó i 8.640 euros de multa per un delicte d'estafa.
La sentència de la secció quarta de l'Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Gonzalo Escobar, conclou que no s'ha pogut provar que el processat "ideés o participés conscientment en l'execució del pla consistent en la substitució de diners per bitllets falsos, ni que ideés fal·laçment tot el relat amb la finalitat d'apropiar-se dels 300.000 euros entregats per la víctima".
De fet, el tribunal exposa que la víctima va decidir prestar 300.000 euros a canvi de cobrar una comissió al cap de 48 euros –una comissió que no va acabar existint- perquè l'advocat viatgés a Torí per dur a terme part de l'operació de compravenda. Ho va fer, recull la sentència, "per la confiança en l'advocat, en la documentació que li va exhibir i per ambició".
El 9 de desembre del 2014, en un hotel de Torí, l'acusat es va trobar amb representants dels compradors que suposadament li van fer entrega d'1,7 milions de francs suïssos i van ficar els diners ens una bossa. Un cop fer això, l'advocat va trucar al seu despatx informant que es podia procedir a entregar els 300.000 euros.
Segons la sentència, el processat es va adonar de l'engany l'endemà a un hotel de Suïssa quan va obrir una de les bosses on suposadament hi havia d'haver diners i es va adonar que en realitat hi havia bitllets falsos.
L'Audiència conclou que no hi ha proves que acreditin que l'advocat formés part de l'engany: "Agafa més fiabilitat la versió segons la que l'acusat va ser igualment enganyat per la trama i que va actuar per error i amb la creença ferma que l'operació era real i segura".
I aquí és on el tribunal descriu que va ser una estafa que es coneix com a 'Rip Deal', semblant a la clàssica estafa de l'estampeta: "Consisteix a aconseguir, amb una excusa determinada, que algú aporti uns diners per poder efectuar una operació, obtenint un benefici ràpid i elevat". Generalment, l'estafa gira al voltant "d'objectes amb un valor important" sobre els que els estafadors no discuteixen el preu.
"Per poder completar l'operació s'han d'avançar uns diners en euros per a la comissió de l'intermediari, que ho fa al seu terreny i amb moneda estrangera, efectuant el canvi i entregant finalment diners falsos", recull l'Audiència.
El tribunal veu clara l'estafa però no la participació activa del processat: "S'ha de considerar que l'advocat ha obrat induït igualment per l'engany desplegat, causant de la convicció errònia d'estar davant d'una operació real i sent un instrument inconscient en el desenvolupament de l'operació fraudulenta".
La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs al Tribunal Suprem.
