En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

El prat de gram de la badia de Roses.

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

La Fundació Alive impulsa un projecte per estudiar el prat marí de gram de la badia de Roses i les seves possibilitats com a "recurs" per "mitigar" el canvi climàtic.

En concret, la beca té com a objectiu estudiar l'ecologia de la zona i la seva capacitat d'emmagatzematge del que es coneix com a carboni blau. I és que els prats marins capten grans quantitats de diòxid de carboni però moltes d'aquestes praderies s'estan perdent.

La de la badia de Roses té una superfície d'unes 800 hectàrees, des de Roses fins a l'Escala, i una amplada d'entre 400 i 1.300 metres, a entre 8 i 19 metres de fondària. Una extensió que, segons els experts, és difícil de trobar a escala mundial.

Els pescadors de la zona coneixien la seva existència però no va ser fins l'any 2016, que es va dibuixar la primera cartografia davant del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, en col·laboració amb els fundadors de la Fundació Alive.

Malgrat que es coneix la superfície que ocupa, no s'ha determinat la seva importància dins l'ecosistema costaner En aquest sentit, el projecte Gram i la beca Gram de la Fundació Alive tenen per objectiu recollir tota la informació que existeix i la seva incidència ecològica, i generar més continguts per tal de poder estudiar i proposar mesures de conservació.

Una de les troballes més importants que els biòlegs han fet fins ara ha estat la localització de llavors entre els rizomes del Gram, comprovant per primera vegada que l'espècie a la badia de Roses es reprodueix de manera sexual. El pròxim objectiu de comunitat d'investigadors serà trobar-ne la flor a la primavera.

Els ecosistemes marins com els manglars, les maresmes o els prats marins capten grans quantitats de diòxid de carboni que ajuden a mitigar el canvi climàtic. Aquest carboni s'emmagatzema a les estructures de les plantes i al sediment marí, i és conegut com el 'carboni blau'.

La destrucció d'aquests prats a escala mundial provoca, segons les estimacions dels experts, l'alliberament de més de 1.000 milions de tones de CO₂ a l'atmosfera, un 19% de les emissions causades per la desforestació tropical mundial.

A través de la beca de recerca de la Fundació Alive, atorgada a l'associació Biosfera, s'analitzen les mostres de sediment del fons marí del prat de Gram per tal d’obtenir informació sobre l'acumulació d'aquest carboni i, per tant, deduir la importància d'aquesta comunitat com a "embornal" de diòxid de carboni i quantificar els beneficis de la seva conservació per a la mitigació del canvi climàtic.