El 36è estudi de preus de mercat a les comarques gironines, que signen el Gremi de Promotors i els API, posa el focus damunt tres segments diferenciats: l'obra nova, la segona mà i el lloguer.
Pel què fa a l'obra nova, l'estudi en constata la seva recuperació. Però també subratlla que, arreu de la demarcació, aquesta es viu a dues velocitats.
Per una banda, hi ha aquelles poblacions on el preu dels habitatges de nova construcció s'ha enfilat de manera substancial durant el darrer any. Sobretot, això passa a la costa (amb increments del 22 i el 26% a Roses i Blanes) i a Girona ciutat. De fet, la capital encapçala el rànquing, ja que durant els darrers dotze mesos, els pisos d'obra nova, de mitjana, s'han encarit fins a un 25%.
Però per l'altra banda, també hi ha aquelles poblacions que encara arrosseguen els efectes de la crisi. I aquí, en comparació amb el 2017, els preus de l'obra nova han baixat. (com és el cas de Salt, on ho han fet un 5,5%). El membre de la junta del Gremi de Promotors i responsable de l'estudi, Miquel Bosch, explica que això es deu, sobretot, a què encara "s'arrossega molt d'estoc pendent dels anys 2006 i 2007", a diferència d'altres llocs –com Girona- on ja s'hi torna a construir de nou.
A més de Salt, Bosch també explica que Olot i Santa Coloma de Farners també s'emmarquen dins aquest segon grup. "Totes dues poblacions comencen a sortir de l'atzucac, i això fa que els increments de preus siguin més moderats", concreta el responsable de l'estudi.
A diferència de l'obra nova, de mitjana, els preus de la segona mà no s'han encarit tant. Arreu de la demarcació ho han fet entre un 4 i un 5%. El president del col·legi d'API, Joan Company, explica però que a Figueres i a Olot els preus "no acaben d'arrencar" (perquè en general, baixen a totes les zones). Per als agents immobiliaris, aquesta manca de dinamisme, que atribueixen a un problema vinculat "amb el model de ciutat", és "preocupant".
Company explica que, a l'hora de parlar de vendes, cal distingir tres grups diferenciats: famílies que opten per fer una "compra de millora" (per viure en un habitatge més gran), estrangers (sobretot francesos, que acostumen a comprar a la costa) i per últim, inversors. De fet, el president dels API precisa que aquests darrers ja suposen entre el 25 i el 30% de les vendes de pisos de segona mà que es fan arreu de les comarques gironines.
Solen ser famílies o particulars que, d'aquesta manera, donen sortida als estalvis que tenen al banc. "No estem parlant de grans fons d'inversió", precisa Company. I la intenció és clara: destinar aquests habitatges a lloguer.
I pel què fa al lloguer, l'estudi constata com els preus, durant els darrers dotze mesos, han continuat anant a l'alça. De fet, els promotors i agents immobiliaris ja indiquen que els lloguers se situen a nivells dels anys 2006 i 2007 (és a dir, abans de l'entrada de la crisi). A Girona ciutat, sense anar més lluny, un pis de tres habitacions costa de mitjana 687 euros mensuals (un 10,81% més que ara fa un any).
El president dels API concreta que això és conseqüència que hi ha poca oferta i molta demanda. Però també deixa clar que "s'està tocant sostre" i que els lloguers ja no poden pujar gaire més. A més, tant el Gremi de Promotors com els API alerten que, si bé en general el mercat immobiliari avança "cap a una certa estabilitat", també és cert que a les classes mitjanes cada cop els costa més accedir a un habitatge.
"Els bancs posen condicions molt estrictes per donar hipoteques, i obliguen a tenir estalviat entre el 20 i el 30% del preu del pis", concreta Company. Per això, com a primer pas, promotors i agents immobiliaris aposten per intensificar el mercat de lloguer –a través d'administracions i particulars que tinguin pisos- per "permetre que les classes mitjanes accedeixin a un habitatge".
