La fiscalia acusava inicialment l'exalcalde de Vilobí d'Onyar d'un delicte continuat de prevaricació, un delicte continuat de falsedat en document públic, i un delicte de negociacions prohibides.
Com que l'exalcalde, Joan Busquets, ha reconegut els fets i la causa ha estat més de 7 anys paralitzada al jutjat, l'acusació pública i la defensa han arribat a un acord que s'ha traduït en una rebaixa considerable de pena per l'aplicació d'una atenuant molt qualificada de dilacions indegudes.
El tribunal de la secció tercera de l'Audiència de Girona l'ha condemnat de viva veu. Li ha imposat 3 anys de presó, 1.080€ de multa i 2 anys d'inhabilitació per dos delictes de falsedat en document oficial; 4 anys i 3 mesos d'inhabilitació per la prevaricació continuada i multa de 540€ i 6 mesos de prohibició d'exercir càrrec públic pel delicte de negociacions prohibides.
La defensa de l'exalcalde, encapçalada pel lletrat Manel Mir, ha sol·licitat la suspensió de l'execució de la pena. La sala ho ha acordat. Així, el processat no haurà d'entrar a presó amb la condició de no tornar a delinquir en un termini de 4 anys i d'abonar una multa de 2.700€. La sentència és ferma.
A la sala de vistes, l'exalcalde ha reconegut els fets i ha subscrit l'escrit d'acusació de la fiscalia que recollia que, com a alcalde de la població, el juny del 2007 va presentar una declaració oficial afirmant "no tenir cap incompatibilitat" per a l'exercici del càrrec i per poder licitar obres públiques durant el mandat. L'acusació remarcava que, en aquesta documentació, sí que va reflectir que era administrador solidari i conseller delegat de dues empreses vinculades a la construcció.
"En concret durant el 2009, l'investigat va realitzar activitat professional a les mencionades empreses", exposa la fiscalia que assenyala que va alternar la feina "en l'àmbit privat" amb l'exercici del càrrec públic. D'aquesta manera, "va decidir les empreses que li convenien segons els seus interessos" per executar obres a la població i va "impedir" que altres constructores "vàlides" poguessin optar a fer els treballs.
En concret, en unes obres de connexió de la xarxa d'aigua potable de Salitja a Vilobí d'Onyar va resoldre, via decret d'alcaldia, licitar els treballs "arbitràriament a les empreses que a ell li semblaven" en comptes de convocar un concurs públic. D'aquesta manera va "convidar" tres constructores, incloses les dues on hi tenia algun càrrec.
També a través d'un decret d'alcaldia, l'estiu del 2009 va fer l'adjudicació definitiva a l'empresa de la que era administrador solidari. La fiscalia recull que ja a l'octubre, va rubricar un altre decret on resolia el contracte amb aquesta mercantil al·legant que l'empresa "no havia comparegut per formalitzar el contacte" i tampoc havia presentant el pla de seguretat i salut de l'obra prescriptiu.
Així, finalment l'ajuntament va adjudicar l'obra a l'empresa amb la que l'alcalde "no hi tenia relació".
Unes altres obres fraudulentes serien les de la segona fase del pavelló de Sant Dalmai. L'alcalde "va avantposar la seva voluntat" i va decidir fragmentar-les en tres parts per evitar convocar un concurs públic i poder "procedir a l'adjudicació".
Les dues primeres parts es van adjudicar a empreses que no tenien res a veure amb l'alcalde. Però per a la tercera, va "convidar" la constructora de la que era administrador solidari a "formar part" dels treballs.
La mercantil a qui finalment van adjudicar la tercera fase dels treballs tenia "vinculació", a través d'una unió temporal d'empreses (UTE), amb una altra empresa de la que era administrador un home que també era administrador solidari, juntament amb l'alcalde, d'una altra constructora.
"En tot cas, les tres empreses adjudicatàries van subcontractar per a la realització d'aquestes obres, empreses titularitat de l'investigat", concloïa la fiscalia a l'escrit d'acusació que l'exalcalde ha subscrit.
