La fiscalia acusava els dos joves d'un robatori amb violència i intimidació. Un s'enfrontava a 2 anys i mig de presó i l'altre a 4 perquè li apreciava una agreujant de reincidència per tenir condemnes prèvies per robatori i atemptat.
La sentència declara provat que poc abans de tres quarts d'una de la matinada del 2 d'agost del 2019, un dels acusats va tenir una discussió amb una de les víctimes a l'exterior d'un bar del carrer Canalejas de Girona. Durant la disputa, li va propinar "dues empentes".
La fiscalia sostenia que va ser aleshores, quan l'havia arraconat contra un arbre, que li va robar el mòbil.
Però el jutjat determina que no hi ha proves que sustentin una condemna: "De la valoració en consciència de la prova es conclou que no existeixen motius suficients per dictar una sentència condemnatòria contra els acusats, no resultant acreditats els fets continguts a l'escrit d'acusació del ministeri fiscal". I aquí és on la sentència afegeix que els víctimes han incorregut en múltiples contradiccions a l'hora de narrar la implicació dels dos acusats en el robatori i no han pogut precisar quina va ser la seva participació en els fets.
El principal acusat, representat pel lletrat Jordi Colomer, va admetre al judici que va tenir un enfrontament amb una de les víctimes i que el va empènyer. Va dir que ho havia fet perquè havia sentit que deia un comentari racista. El processat va afegir que, després de les empentes, "hi havia molta gent" i hi va haver alguna escena de confusió però va negar haver-li robat el mòbil.
L'altre acusat, a qui els Mossos d'Esquadra van localitzar el telèfon de la víctima, va afirmar que va recollir el mòbil després de veure "com una persona el llançava" i va dir que no havia vist el robatori.
La sentència conclou que "l'únic que queda clar" és la discussió a la sortida del bar (contra la que no es formula acusació) i que l'altre acusat tenia el telèfon però apunta que "respecte a la resta, hi ha versions contradictòries dels encausats i dels perjudicats, sense que existeixin elements que permetin atorgar major credibilitat a una o altra versió".
El jutjat exposa, per exemple, que una de les víctimes va dir que havien pagat 15 euros a un altre noi perquè el hi donés la identitat dels joves que els havien atracat mentre que l'altre no ho recordava. O que no van poder reconèixer plenament un dels acusats quan la víctima afirmava que havia pogut veure el grup d'assaltants amb claredat i el processat té tatuatges a la cara que difícilment podrien passar desapercebuts.
La sentència també exposa que, al judici, van dir que no van poder veure ben bé quin integrant del grup agafava el mòbil de la butxaca de la víctima.
"Sembla clar, en vistes de tot això, la insuficiència de la prova de càrrec per acreditar els fets pels que es formula acusació, havent-hi dubtes seriosos que van molt més enllà d'allò raonable sobre la realitat dels fets en qüestió i de la participació dels encausats", conclou la sentència que absolt els dos acusats.
