El Ranxo de Vidreres té una tradició centenària al municipi, que la pandèmia va obligar a readaptar. Enguany, la celebració ha recuperat empenta i també quantitats.
S'han elaborat 28 peroles amb uns 2.800 litres en total i amb la previsió de repartir unes 3.000 racions. "Ho fem exactament igual que ho fèiem abans", explica l ranxer major, Carles Sais, que admet que potser hi haurà menys gent però que la majoria tenia ganes de tornar a la festa.
A primera hora del matí, els membre de la Comissió del Ranxo han començat l'elaboració d'aquesta tradicional sopa. 135 trossos de pernil curat; 150 kg de monetes seques; 50 kg de cigrons cuits; 189 kg d'ossos; 180 de patates; 15 de botifarra negra i 15 més de blanca; 135 kg d'arròs i 27 kg de sal. I el secret: el sofregit amanit amb 60 kg de ceba de Figueres, alls, cansalada, pebre, vi ranci i moscatell.
Tot i que amb menys afluència que altres anys, centenars de persones s'han congregat per tornar a veure'n l'elaboració i fer cua per degustar-ne un plat. També per comprar en algunes de les parades que s'hi ha instal·lat, per participar a la rua –sense carrosses- i a la tradicional subhasta de productes sobrants.
"Estem molt contents que aquest any puguem tornar a celebrar el dia més important del municipi, una festa molt nostra", assegura l'alcalde de Vidreres, Jordi Camps. En aquest sentit, recorda que l'any passat la celebració es va haver de "reinventar" per no "perdre l'essència" però que enguany s'han pogut tornar a fer 28 peroles. "Mica en mica anem recuperant la normalitat i esperem que l'any que ve també puguin tornar les carrosses i l'ambient que teníem anys enrere", afegeix Camps.
La festa del ranxo de Vidreres és centenària, tot i que no hi ha cap data concreta que permeti saber exactament a quin any es va començar a celebrar. Però tindria l'origen en l'època medieval, quan els senyors feudals donaven un plat calent a la població el dimarts de Carnestoltes. Posteriorment, aquesta sopa tradicional es va començar a preparar amb tot el que donaven les masies. El dilluns abans del ranxo, la comissió passava per totes les cases de pagès per demanar qualsevol tipus de menjar: cigrons, botifarra negra, arròs… qualsevol cosa era benvinguda.
Des de fa uns anys, però, la Comissió ven números per a un sorteig i amb els diners recollits es compra el menjar necessari. El dimarts de Carnaval, a primera hora del matí, els ranxers comencen a fer foc i posteriorment hi posen les peroles on escalfaran les sopes. Cap al migdia, quan ja està a punt, l’alcalde tasta el ranxo i després tothom n’agafa un plat i se’l menja a casa.
