Al 2021, a la xarxa interurbana de les comarques gironines es van registrar 1.019 accidents amb víctimes i hi va haver 33 persones que van perdre la vida.
En comparació amb el 2019 -el darrer any prepandèmia- la sinistralitat va caure un 14% (aleshores, hi va haver 1.191 accidents) però sí que va pujar la mortalitat (perquè aquell any, 27 persones van morir en accidents de trànsit).
El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Ramon Lamiel, admet que la xifra els preocupa. "Hi va haver menys sinistres, però els que es van registrar van ser més greus", subratlla.
Per a Lamiel, en paral·lel a les infraccions al volant (aquí, destaquen les distraccions amb el mòbil) aquest augment de sinistralitat també es relaciona amb el relaxament de restriccions, la represa del turisme i la fia dels peatges de l'AP-7.
"La fi dels confinaments municipals va provocar un augment notable de la mobilitat", ha concretat Lamiel. I a les comarques gironines, sobretot, això es va notar durant els mesos d'estiu. Perquè més d'un 40% de les víctimes mortals a la carretera es concentren entre els mesos de juny i agost (en especial, al juliol i a l'agost, quan cada mes sis persones van perdre la vida en accidents).
"Es confirma que després de l'onada pandèmica hi va haver una onada de sinistralitat", explica el director del SCT. Pel que fa carreteres, l'autopista AP-7 és la que concentra més víctimes mortals (en concret, cinc), seguit de l'N-II, la C-31 i la C-63. A cadascuna d'aquestes vies, quatre persones van perdre la vida durant el 2021.
Tant Trànsit com Mossos d'Esquadra subratllen, però, que aquella carretera que els preocupa especialment és la C-63 al seu pas per la Selva. I més en concret, el tram que s'estén entre Vidreres i Lloret de Mar. De fet, Lamiel ha recordat que tan sols entre gener i febrer d'aquest 2022 ja hi ha hagut quatre víctimes mortals en aquesta carretera; és a dir, les mateixes que en tot el 2021.
L'inspector Joan Costa ha admès que això els fa estar en "màxima alerta", i que per aquest motiu, Mossos d'Esquadra i SCT han dissenyat un pla específic per frenar-ne l'elevada accidentalitat. En paral·lel a posar radars mòbils, la policia també incrementarà presència a peu de carretera. S'hi faran controls específics i s'hi patrullarà més sovint, amb l'objectiu de detectar -i perseguir- aquells qui hi condueixen de manera negligent.
L'estadística de Trànsit del 2021 també recull una altra dada preocupant: que el 42% dels morts a les vies gironines pertanyen a col·lectius vulnerables. L'any passat, vuit motoristes, quatre vianants i dos ciclistes van perdre la vida a la xarxa viària.
El director del SCT ha fet incís en què, en comparació amb el 2019, hi ha hagut tres motoristes més que han mort a les carreteres gironines. Per això, Ramon Lamiel ha explicat que, en coordinació amb els Mossos d'Esquadra, es farà una "triple acció" per reduir aquesta xifra negra. Inclourà campanyes informatives, formacions específiques per al col·lectiu (a través de vídeos que s'hauran gravat prèviament) i també, accions punitives "amb controls que permetin perseguir conductes temeràries".
Dins aquesta estratègia, la policia incorporarà motos espiell a la seva flota per atrapar els motoristes en aquell moment en què cometin la infracció. Aquest 2022 els Mossos en tindran dues arreu de Catalunya; i l'any vinent, tres més. L'inspector Joan Costa ha subratllat que les motos espiell els permetran ser més efectius, perquè la fi de les restriccions per la covid-19 s'ha traduït en un increment de la "mobilitat lúdica" dels motoristes (concentrada en dissabtes, diumenges i festius).
Les dades de sinistralitat a les comarques gironines també posen en relleu que, a les comarques gironines, més de la meitat de les víctimes mortals -en concret, 19 de les 33- van perdre la vida en vigílies de festiu, caps de setmana o dies en què hi ha operacions especials (de sortida i tornada). A més, la majoria dels accidents van tenir lloc a la franja de tarda-nit, cosa que segons Lamiel, també es relaciona "amb la recuperació econòmica i l'augment del turisme".
L'estadística, per altra banda, també subratlla que set de les víctimes mortals tenien edats compreses entre els 35 i 44 anys. A més de ser el tram d'edat que més augmenta -al 2019, no hi va haver cap víctima en aquesta franja- també és un dels que concentra més mortalitat. Per contra, però, en relació amb ara fa dos anys, destaca la reducció de víctimes d'entre 25 i 34 anys (de vuit a quatre) i de les persones majors de 74 (de sis a tres).
Per últim, les dades del SCT també dediquen un apartat a aquells sinistres que són conseqüència de la irrupció d'animals salvatges a la carretera. En especial, els senglars. L'any 2021, arreu de les comarques gironines es van registrar 1.173 accidents cinegètics. I d'aquests, en 1.158 hi va haver una trompada amb l'animal (la resta, sobretot, van ser sortides de via després d'un cop de volant per intentar esquivar-lo).
Per alertar els conductors, la Generalitat està impulsant un nou sistema a través de sensors d'infrarojos i missatges lluminosos. Segons ha concretat Lamiel, cada vegada que un senglar entri en una carretera i els sensors el detectin, enviaran la informació a un panell que s'il·luminarà per avisar els qui hi circulin que redueixin la velocitat.
"Aquest sistema ja s'utilitza en altres llocs; per exemple, al nord d'Itàlia amb els ossos; a Singapur, amb els primats o a zones del centre d'Europa per a d'altres espècies", ha concretat Ramon Lamiel. Ara, la Generalitat vol importar-lo en aquells punts de la xarxa viària on es registrin més accidents amb fauna salvatge. El director del SCT ha concretat que el nou sistema ja està en vies de contractació.
Tot i que el director territorial d'Interior, Jordi Martinoy, ha concretat que els sinistres amb senglars no solen revestir gravetat, sí que és cert que a les comarques gironines se'n registren molts. De fet, dels 4.907 accidents amb animals salvatges que hi va haver l'any passat a tot Catalunya, fins a 1.173 (és a dir, el 25%) van tenir lloc a l'Àrea Regional de Trànsit de Girona.
