Del fons d'art Santos Torroella se n'ha parlat molt. Més per la polèmica que en va envoltar la compra, l'Ajuntament de Girona va pagar 3,61 milions d'euros, que per tot allò que integra la col·lecció i l'arxiu-biblioteca.
Un llegat ingent, que abraça 1.393 obres d'art i fins a 30.000 documents del crític, historiador i poeta.
Ara, l'Ajuntament de Girona exposarà per primera vegada part d'aquest fons a les sales temporals del Museu d'Història. La mostra es podrà veure del 16 de juliol al 31 de desembre, i serà la primera de les tres que permetran conèixer -i apropar a la ciutadania- el fons municipal d'art contemporani que serà la columna vertebral del futur museu que es farà a la Casa Pastors.
Comissariada per Rosa Maria Gutiérrez i Jaume Vidal, l'exposició del fons Santos Torroella es planteja com "una descoberta i un itinerari", que resseguirà els camins de les avantguardes catalana i espanyola des dels inicis del segle XX i fins als anys 60.
Segons concreta Vidal, la idea és mostrar "un gabinet de col·leccionista", on les obres del fons -n'hi haurà unes 150- dialoguin amb la documentació que durant anys va atresorar Santos Torroella "i es complementin mútuament".
Des del tombant de segle fins a la recuperació de les avantguardes estroncades per la Guerra Civil, l'exposició resseguirà la trajectòria de Santos Torroella i la de tots els artistes, moviments i estils que abracen aquestes sis dècades. Picasso, Dalí i Miró seran alguns dels 'leitmotiv' de la mostra -com ha concretat Vidal- que es dividirà en tres capítols, i que tindrà el seu "nucli fort" en l'etapa de represa artística després de la Guerra Civil.
Va ser aleshores quan Santos Torroella va dirigir l'editorial Cobalto, que també es va convertir en suport i plataforma del grup Dau al Set. En aquesta part de la mostra hi tindran presència, també, l'escola d'Altamira, els congressos de poesia o la IX Triennal de Milà (on l'estand de Santos Torroella va rebre un premi).
Vidal posa l'accent en el valor del llegat de Santos Torroella. "Poques vegades una col·lecció particular permet resseguir aquest itinerari", diu en referència a les avantguardes. I de fet, ja avança un tast de les obres -pintures, però també escultures- que s'hi podran veure. Les signen artistes com Rafael Barradas, Francis Picabia, Norah Borges, Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Joan Ponç. Josep Guinovart, Rafael Bartolozzi o Mathias Goeritz, entre d'altres.c
A l'exposició del fons Santos Torroella la seguiran dues mostres més. La segona, que es podrà veure entre l'octubre de l'any vinent i el maig del 2024, es dedicarà a la col·lecció del crític i promotor d'art Àngel Marsà. I la tercera, que es farà entre octubre d'aquell any i el maig del 2025, girarà al voltant del llegat de l'artista Josep Niebla.
Amb aquestes mostres, l'Ajuntament vol donar a conèixer part del seu fons d'art contemporani (que en total aplega fins a 8.782 peces) i que serà la pedra angular del futur museu a la Casa Pastors. "Volem que es creïn discursos entre les obres i que, a més a més, serveixin per mostrar el paper que pot jugar el museu", ha concretat la directora de Museus del consistori, Carme Sais.
En paral·lel a aquestes exposicions temporals, també s'oferiran cicles de conferències, visites guiades i s'editarà un catàleg de cadascuna. A més, l'Ajuntament també digitalitzarà totes les peces i documents que integren els tres fons d'art -amb el de Santos Torroella, ja s'ha fet- i els posarà a disposició de tota la ciutadania. "Serà un museu virtual, un corpus que s'anirà acumulant i guardant i que serà accessible per a tothom", ha concretat Sais.
L'Ajuntament de Girona treballa amb la voluntat que el futur museu a la Casa Pastors sigui una realitat el 2026. Aquest any se'n preveuen acabar les intervencions arqueològiques, i durant el 2023 i 2024 fer-ne les obres d'adequació. Després, serà el moment de concretar-ne el projecte museístic i traslladar-lo a les sales.
