El Teatre del Casino Llagosterenc ha estat aquest dimecres l’escenari d'entrega dels primers Premis Antònia Adroher de Narrativa i Poesia Escolar.
Organitzats des de la Coordinadora d’ONG Solidàries, Òmnium Gironès i el Gremi de Llibreters de Catalunya, tenen un doble objectiu.
El primer objectiu és la sensibilització en temes socials, per aquest motiu s’ha escollit un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible com a tema principal, la salut i el benestar. El segon objectiu és l’ús literari del català als centres educatius de les comarques gironines.
Al llarg de l’acte, s’han entregat un total de 18 guardons, 12 dels quals de narrativa i 6 de poesia (n’han quedat 2 de deserts). Els treballs han estat presentats per 93 alumnes d’una quinzena de centres educatius de Salt, Girona, Fornells de la Selva i Roses.
Els treballs presentats han posat el focus en e diversos aspectes vinculats al dret a la salut.
Els nens i nenes premiats han rebut un diploma i un val de 30€ per bescanviar en qualsevol de les llibreries del Gremi de Llibreters de Catalunya. A banda, els centres participants han rebut també un diploma de reconeixement.
Des de l’organització recopilaran en una publicació tots els treballs premiats i es faran arribar tant als guardonats com als centres participants.
A la primera edició dels Premis Antònia Adroher, el jurat ha estat format per Maria Mercè Roca, Carles Sala i Mar Bosch a la categoria de narrativa i Rosa Font, Quim Espanyol i Àngels Moreno en poesia.
Durant l’acte també s’ha comptat amb l’actuació dels llagosterencs Artur Comas i Eduard Comas que han interpretat diverses peces musicals.
Els premis volen homenatjar i destacar la figura d'Antònia Adroher i Pascual (1973-2077), mestra i política gironina. Estava afiliada a la UGT i va ser membre fundadora del Partit Obrer d’Unificació Marxista. També, durant la Guerra Civil va ser la primera dona regidora de l’Ajuntament de Girona. L’any 1939 va marxar a l’exili i, després de passar per diversos camps de concentració, va establir-se a França. L’any 1977 va tornar a Catalunya.