En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Els investigadors de l'IDIBGI, Joaquim Bosch i Javier Menéndez. / Foto: Institut Català d'Oncologia

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Actualment els únics tractaments que permeten intentar frenar l'evolució d'aquesta malaltia són la radioteràpia i la cirurgia.

Últimament també estan apareixent tractaments alternatius basats en la immunoteràpia, però tan sols funciona en un 20% del casos.

Ara, caldrà estudiar més profundament la incidència que podria tenir un tractament basat en aquesta molècula que comparteixen la carxofa o el card marià.

L'efectivitat d'aquest element es basa en què la silibinina actua d'inhibidor de la proteïna STAT3, que diferents estudis vinculen directament amb la metàstasi. Si aquesta proteïna queda inhibida, evita el progrés de la metàstasi sense la necessitat de fer altres tractaments més agressius que poden danyar part de les cèl·lules.

Aquesta qualitat inhibidora, però, ja es començava a preveure en un altre estudi realitzat al 2013 per investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona amb ratolins que tenien càncer de pulmó. Una vegada comprovada la seva eficiència, l'IDIBGI ha anunciat que ja hi ha una nova investigació en marxa.

Dos dels investigadors de l'estudi, Joaquim Bosch i Javier Menéndez, han assegurat que els nous avenços han de servir per veure els efectes de "la combinació de la silibinina o de molècules semblants amb fàrmacs oncològics" i quins efectes reals podria comportar sobre els pacients amb metàstasi cerebral.

Després dels bons resultats obtinguts amb ratolins, els autors van establir un grup de divuit pacients amb carcinoma de pulmó i metàstasis cerebrals en què es va autoritzar l’ús de la silibinina.

El 75 % dels pacients va reaccionar positivament al tractament en l'àmbit de les metàstasis cerebrals. Tres d'ells (20 %) van mostrar una resposta total i deu (55 %), una resposta parcial.

La supervivència mitjana es va situar en 15,5 mesos, mentre que en el grup de control (format pels pacients tractats a la mateixa institució durant el 2015-2016) va ser de quatre mesos.

Tot i aquests resultats, l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona subratlla que és necessari realitzar més assajos amb aquest compost abans d’incorporar-lo a la pràctica clínica.