Els sindicats educatius no s'han presentat a la mesa sectorial d'aquest dijous ja que la consideren insuficient i critiquen les formes.
La directora general de Professorat, Dolors Collell, ha recordat que inclou avançar un curs el retorn a la càrrega lectiva a primària, és a dir, a partir del 2023; però ha afegit que no es pot avançar al curs vinent, com exigeixen els sindicats. Ho ha justificat assegurant que hi ha una "dificultat tècnica" i també pressupostària.
"Els límits són els que són", ha afirmat, al temps que ha demanat als sindicats que es moguin i tornin a la mesa.
Collelll ha assegurat que el Departament d'Educació està d'acord amb la reversió de les retallades però que, com ha dit els darrers dies, això no es pot fer de cop. Per això, ha dit que han fet les propostes que permeten la realitat pressupostària.
Segons la directora, la proposta d'aquest dimecres inclou avenços "importants". En concret, l'avançament un curs de la reducció d'una hora lectiva per als docents d'infantil i primària. Això es tradueix en la reducció d'una hora lectiva per als mestres des de l'1 de setembre del 2023. El cost econòmic anual seria de 67.126.672 euros i unes 1.400 dotacions. Collell ha insistit que anar més enllà "no és possible".
Amb la resta de mesures plantejades en el darrer document a tres cursos vista, Educació defensa que l'impacte econòmic és de gairebé 500 milions d'euros. Això, segons Collell", és una aposta "clara" del Departament en aquesta voluntat de reversió de retallades. Ha demanat però que es tingui en compte que tot just s'està sortint de la pandèmia i que s'han de restaurar moltes coses a escala econòmica.
Demana reconèixer la legitimitat del Govern
Collell ha defensat que Educació s'ha mogut en les diferents propostes que ha fet als sindicats durant els darrers dies i per això els ha demanat el mateix gest. A més, ha afirmat que tenen la legitimitat per decidir les polítiques públiques ja que surten d'un Govern escollit democràticament. "Entenem que s'ha de reconèixer aquesta legitimitat", ha declarat.
Amb tot, ha confiat en arribar a un acord: "Sabem que el col·lectiu docent sap estar a l'alçada i entendre les circumstàncies".
Ara per ara, hi ha previstes, però sense data concreta, altres reunions ordinàries de la mesa sectorial, de la que ha assegurat que Educació no s'aixecarà i a la que ha esperat que torni la part social.
De al seva part, la secretària de la Federació d'Educació de CCOO, Teresa Esparabé, s'ha mostrat crítica amb "el temps i la forma" de la proposta del Departament. "No són maneres", ha etzibat, lamentant que s'assabentessin de la proposta "a cop mediàtic" abans que com a sindicats.
També s'ha queixat Roser Navarro, d'USTEC, que ha remarcat que "les formes són molt importants". "Que la premsa ens truqués preguntant quan encara no havíem rebut la informació és gravíssim", ha dit. També ha opinat que "acabar" la negociació dels darrers dies a la mesa sectorial deixava fora altres sindicats que, per contra, sí que estaven al comitè de vaga.
Segons Esparabé, l'únic "petit canvi" de contingut en la proposta plantejada per Educació és la recuperació de les hores lectives per al professorat d'infantil i primària el curs 2023-2024, mentre que per a secundària es plantejava per al curs 2024-2025, un punt que els sindicats veuen "inassumible". "Ha d'haver-hi propostes més tangibles", ha dit la representant de CCOO. "És una hora lectiva que ens van retallar i a la qual no hi renunciarem", ha afegit Navarro, que ha exigit que es recuperi a totes les etapes educatives i ja el curs vinent 2022-2023.
D'altra banda, Navarro ha criticat que hi ha punts inclosos per Educació en la proposta que no són concessions, ja que ja estaven adjudicats per al curs vinent, com ara la substitució de les reduccions de terços a mitja jornada.
Els sindicats han fet aquestes declaracions després de participar en una roda de premsa convocada pel Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), plataforma que agrupa entitats en defensa de l'educació pública i sindicats.
