El Jutjat d'instrucció 2 de Girona (que porta la investigació del cas Agissa) ha acordat, a requeriment de la fiscalia anticorrupció, demanar informació als ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter.
Els agents de paisà i el fiscal anticorrupció, José Grinda, han arribat a l'Ajuntament de Girona poc després de les nou del matí, mentre altres agents es dirigien als altres ajuntaments.
Segons ha informat la fiscalia anticorrupció, arran de l'operatiu 'Aquarium' feta el 19 de setembre passat, hi ha sospites de la possible comissió de delictes de malversació, apropiació indeguda, prevaricació i falsedat en document mercantil per part dels "responsables públics" dels tres ajuntaments. En concret, apunten directament a la compra del fons d'art Santos Torroella, una col·lecció que Girona va adquirir l'any 2014 per un import de 3,9 milions d'euros.
El jutjat investiga si per a la compra es van desviar diners públics. Aquí és on hi hauria relació amb l'empresa mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (Agissa) perquè sospiten que l'adquisició es va pagar amb diners del cànon de l'aigua que el consistori va ingressar arran de la pròrroga de la concessió, que es va fer el 2013 i que s'allarga fins al 2020. En total, segons l'acord, els tres consistoris percebrien 3,75 milions d'euros entre els anys 2013 i 2015.
Després que el fiscal anticorrupció i la Guàrdia Civil hagin marxat de l'Ajuntament de Girona, l'alcaldessa Marta Madrenas ha criticat "xou que han muntat". Madrenas subratlla que els requeriments es podrien haver fet a través del jutjat –on justament estan personats com a acusació particular en el cas Agissa- i que no calia que tant Grinda com els agents es personessin al consistori envoltats de càmeres.
Madrenas ha defensat que el fons d'art Santos Torroella es paga (perquè actualment encara no està completada la compra) amb pressupost ordinari. "Això es pot comprovar a l'instant entrant al web de l'ajuntament on hi ha penjats els pressupostos i les liquidacions", ha afirmat. En aquest sentit, assegura que els diners "no surten ni de les aigües ni de ningú", sinó que són fons propis del consistori.
L'acord, aprovat per ple el febrer del 2014 quan Carles Puigdemont era alcalde de la ciutat, fixa un preu de 3,9 MEUR per al fons d'art, que es pagaran fins el 2019. El primer pagament, d'1 milió d'euros i que es va fer aquell mateix any, és el que té un import més elevat.
Per pagar-lo, allò que va fer l'equip de govern de CiU va ser modificar tres partides del pressupost ordinari que sumaven el mateix import. En concret una de 600.000 euros per al manteniment de la xarxa de sanejament, una de 285.000 per al pla de sanejament i una darrera de 115.000 per al servei d'aigua potable.
Tan bon punt l'ajuntament van ingressar els diners del cànon de l'aigua –que només es poden fer servir per a fer inversions a la xarxa- van destinar-los a aquestes inversions. És a dir, segons sosté l'actual equip de govern, l'única que es va fer va ser una modificació de partides i el cànon de l'aigua es va destinar a la xarxa de subministrament. A més, el consistori subratlla que aquestes transferències van rebre el vistiplau de la intervenció municipal.
Madrenas ha ressaltat que l'ajuntament continua pagant actualment el fons Santos Torroella. Després d'aquesta primera partida d'1 milió d'euros del 2014, han destinat 700.000 euros el 2015, 600.000 tant el 2016 com el 2017, enguany hi ha pressupostats 500.000 euros i encara faltarà mig milió d'euros més el 2019.
Tot i això, l'alcaldessa ha explicat que segurament el cost final que haurà assumit l'ajuntament finalment no serà tan elevat perquè tenen compromesos uns 800.000 euros de la Generalitat (que es restarien de l'impost de successions). A més, la Diputació de Girona també va resoldre aportar una subvenció d'uns 300.000 (vinculada també al projectes museístic de la Casa Pastors).
La investigació del cas Agissa va arrancar arran d'una querella interposada per la CUP l'any 2015 que recollia suposades irregularitats en l'administració de l'empresa mixta. L'advocada de la CUP (personada com a acusació popular a la causa), Montserrat Vinyets, ha recordat que les sospites eren que el soci privat d'Agissa, Girona S.A., s'hauria enriquit a costa de descapitalitzar l'empresa mixta.
El jutjat va prendre declaració com a investigats dels dos consellers delegats d'Agissa durant el període investigat, Narcís Piferrer i Xavier Ballell, i també va resoldre imputar cinc persones més relacionades amb el cas. A partir d'aquest moment, però, la fiscalia anticorrupció va assumir la investigació i la causa es va declarar sota secret de sumari. "Des d'aleshores nosaltres no hem tingut cap més informació de la investigació que s'està fent", ha afirmat Vinyets que destaca que fins aquest dimecres no han sabut que els investigadors també havien posat el focus damunt l'adquisició del fons Santos Torroella.
El regidor de la CUP a l'Ajuntament de Girona Lluc Salellas ha criticat que la fiscalia utilitzi la investigació per "orquestrar l'enèsim xou mediàtic" amb l'objectiu de "tapar la corrupció" a l'estat espanyol (en referència amb la citació de l'Audiència de Palma per ordenar l'ingrés a presó dels condemnat pel cas Noós, entre els quals hi ha Iñaki Urdangarin). "Ens trobem davant un cas claríssim d'irregularitats que està anant molt lent a l'hora d'instruir-se", ha dit en relació al cas Agissa.
