La trobada de l’Associació de la Fusta de les Comarques Gironines s’ha fet aquest dimecres al Mas Geli de Pals.
Els treballadors han assegurat que des de la pandèmia hi ha un excés de demanda i una capacitat d’oferta de fusta molt limitada que fa canviar la manera de treballar i relacionar-se amb els clients.
La limitació de la capacitat productiva, l’oligopoli de les navilieres i la pujada del preu de l’energia fa que els fusters hagin de diversificar les compres de la matèria prima i no dependre únicament de certes zones.
Els fusters acumulen problemes en el subministrament en un moment en què arrosseguen més feina que mai. Des de la pandèmia la demanda de clients s’ha despertat.
Malgrat tot, els professionals del món de la fusta han hagut de conviure amb la reducció de matèria prima i també han vist com pujava el preu de les importacions per mar de la fusta, ja que les empreses navilieres han pujat de forma exponencial el preu dels contenidors industrials.
A tot això cal sumar-hi un increment del preu de l’energia que també suposa un sobrecost per als professionals del sector. Aquesta disrupció de les cadenes de subministrament fan que les empreses es replantegin si cal ubicar-se allà on hi ha els proveïdors per evitar problemes en la distribució i sobrecostos en el transport de la fusta.
Tot i així, recorden que hi ha moltes matèries primeres que no es poden trobar a Europa com ara minerals necessaris per a la transició energètica. Ara, però, la Unió Europea ha escollit 40 productes estratègics que cal produir al continent per reduir la dependència i, d’aquesta manera, hi haurà producció d’alguns productes que podran tornar a ser de proximitat.
Per altra banda, els empresaris han quantificat que l’impacte del conflicte entre Ucraïna i Rússia tindrà un impacte mínim, ja que les exportacions catalanes en aquests dos països son de l’1%. El que sí que afectarà és de forma indirecte per la falta de matèries primeres i sobrecostos energètics. Per això, els fusters preveien que el 2022 seria un any de recuperació, però “la guerra ens ho ha estroncat”.
