"Dibuixant la ciutat" permet veure l'evolució urbanística de la ciutat de Girona al llarg de 160 anys a través de més de 16.800 plànols i dibuixos. Abasten des del 1850 fins al 2010.
Formen part de tots aquells projectes i esborranys en paper que es guarden a l'arxiu municipal. Un llegat que ara es posa a disposició de la ciutadania i que, com concreta el cap del Servei de Gestió Documental, Joan Boadas, és "una radiografia" en detall que permet veure com "la ciutat és un organisme viu i en permanent mutació".
Equipaments municipals, espais públics, transformacions urbanístiques, edificis... Abans de fer-se realitat, tots aquests projectes tenen una fase prèvia d'esborranys, plànols amb anotacions, esbossos i dibuixos refets... Ara les noves tecnologies permeten fer tots els canvis que calgui des d'una pantalla d'ordinador, però abans això no passava. Els plànols es dibuixaven damunt paper vegetal, un suport que costa de conservar perquè es degrada amb facilitat.
A l'arxiu municipal de Girona es conserven milers d'aquests plànols, curosament enrotllats. Són part de la història viva de la ciutat, part de la qual ara s'ha digitalitzat i es posa a disposició de tothom a través d'un nou recurs en línia. El nou apartat web, titulat 'Dibuixant la ciutat', inclou fins a 16.846 plànols, dibuixos i esbossos que permeten analitzar l'evolució urbanística de Girona al llarg de 160 anys.
Hi ha fins a 2.945 projectes diferents, que engloben el període comprès entre els anys 1850 i 2010. Precisament, quan els plànols dibuixats damunt paper vegetal van anar deixant pas als que es feien per ordinador.
El cap del Servei de Gestió Documental subratlla que tota aquesta documentació és, de fet, "una radiografia" dels canvis urbanístics que ha experimentat Girona des de mitjans del segle XIX, que permet "deixar constància" de tot aquell "material de treball" que va permetre impulsar la transformació de la ciutat. "Sense documentació no hi ha coneixement", destaca Boadas.
Tot aquest catàleg en línia està ara l'abast de tothom qui ho vulgui a tan sols un clic. El cap de la Secció de Gestió Documental i Arxiu, Lluís-Esteve Casellas, destaca que molts d'aquests plànols i esbossos també deixen constància "de quina era aleshores la lògica de treball". Perquè alguns contenen anotacions posteriors i molts d'ells són feines prèvies als projectes que, finalment, van rebre el vistiplau administratiu. Fins i tot, n'hi ha que mai van arribar a veure la llum.
Només per posar alguns exemples, 'Dibuixant la ciutat' permet veure plànols de la plaça Sant Agustí del 1865, la distribució interior de l'antiga fàbrica Grober (amb els sistemes de captació d'aigua), la reforma que es va planificar a l'Ajuntament el 1958 o un plànol de la Devesa del 1983 on hi surten, en detall, tots els plàtans que hi havia aleshores al parc urbà.
A més, el recurs web també inclou projectes que mai van arribar-se a fer, com l'estació d'autobusos a la zona de La Copa, l'enllaç del tren de Sant Feliu amb el carrilet d'Olot o els ingents blocs de pisos que es van planificar a l'antiga Caserna General Mendoza. I també, per contra, plànols d'aquells edificis i arquitectura que avui dia ha desaparegut de la ciutat (com l'antic Mercat del Bestiar).
En paral·lel a tots aquests plànols i projectes, 'Dibuixant la ciutat' també incorpora 998 dissenys i esbossos de mobiliari o senyalística urbana. Entre aquests, dibuixos de papereres dels anys 70, rètols de monuments, d'edificis, cartells...
Lluís-Esteve Casellas ha fet una crida a la ciutadania perquè "jugui" amb el nou catàleg i ajudi també a completar-lo. "No hem pogut repassar amb detall tots aquests gairebé 17.000 plànols, i totes aquelles aportacions que ens ajudin a acotar-ne millor la descripció seran benvingudes", ha subratllat el cap de la Secció de Gestió Documental i Arxiu.
"Per a tots aquells a qui els agradi l'evolució de les ciutats, aquest recurs en línia els permetrà rebuscar entre els plànols que expliquen 160 anys de la història de Girona", ha destacat l'alcaldessa, Marta Madrenas. "És una eina d'un clar servei públic i ens interessa que sigui el més complerta possible; per això, fem una crida a tothom qui vulgui a fer-hi aportacions", ha conclòs Madrenas.
