Els acusats s'enfrontaven a penes d'entre 4 anys i 10 mesos de presó i 6 anys per delictes continuats d'estafa agreujada i falsedat en document mercantil.
També s'exposaven a haver d'indemnitzar Banc Sabadell amb 820.507,85€, el "perjudici econòmic" causat a l'entitat amb l'operativa de cobrament de xecs i pagarés que després no es van abonar.
Després de diversos intents fallits, finalment l'Audiència de Girona va poder jutjar el cas el novembre passat. Havien passat 17 anys dels fets. Les defenses dels acusats negaven les acusacions i demanaven l'absolució.
La sentència de la secció quarta de l'Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Víctor Correas, admet el forat causat al Banc Sabadell però conclou que no es compleixen els requisits legals per condemnar els processats ni per estafa, ni per falsedat documental ni, tampoc, per apropiació indeguda.
El tribunal conclou que l'aleshores director de la sucursal -que va ser acomiadat arran d'aquests fets- va "abusar de la confiança" que li tenia dipositada l'entitat per "permetre, facilitar i consentir, amb una clara infracció de les obligacions i deures del seu càrrec" que s'efectuessin ingressos de remeses de xecs i pagarés que no es corresponien a operacions mercantils "reals". D'aquesta manera, es podien cobrar els diners "el mateix dia o l'endemà" sense fer les gestions per garantir que s'acabaria cobrint.
L'Audiència conclou que el director de la sucursal va actuar infringint la normativa interna de l'entitat: "Aquesta operativa, anomenada en terminologia bancària roda de xecs, tenia com a objectiu regularitzar de forma successiva i encadenades els saldos deutors existents".
Tot i això, el tribunal exposa que no ha quedat acreditat que el processat "fos coneixedor que les remeses de xecs i pagarés presentats al descompte no es corresponguessin amb operacions mercantils reals, que resultessin impagades ni que, en la seva actuació professional, hi hagués un acord amb altres acusats per a l'obtenció d'un benefici patrimonial il·lícit en perjudici del banc".
En relació a un altre processat, la sentència recull que va fer les operacions entre els segon semestre del 2003 i el primer trimestre del 2004 per "crear una aparença de saldos positius" utilitzant societats mercantils i persones físiques a favor de les quals es feien les transferències. Aquests, però, no s'ha provat que actuessin en "connivència" amb ell per obtenir un benefici patrimonial il·lícit.
L'Audiència recull els requisits legals per al delicte d'estafa i conclou que, en aquest cas, no ex compleixen: "No concorren en les conclusions de les parts acusadores cap dels supòsits d'engany típic". D'entrada, el tribunal subratlla que els xecs i pagarés van ser elaborats pels emissors i que això exclou que fossin "instruments falsaris que simulaven obligacions de pagament inexistents". A més, també apunta no hi ha descrit al relat de fets, ni tampoc s'ha acreditat, que "es dugessin a terme maniobres o artificis tendents a crear una aparença de solvència".
"Existeix un error i un engany davant els quadres directius o supervisors de l'entitat bancària, hi ha actes de disposició realitzats per part del director en benefici dels acusats, hi ha un perjudici clar de l'entitat bancària però no hi ha estafa: falta el nexe causal entre l'engany, l'error i l'acte de disposició", conclou el tribunal que assenyala que en cap moment s'ha descrit "l'artifici o maniobra enganyosa generadora d'un error causal respecte als actes de disposició".
