En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Luis López (esquerra) i Paolo Dessi (dreta) als laboratoris del grup de recerca LEQUIA, davant d'una planta pilot d'electrosíntesi microbiana. / Foto: UdG

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

La Universitat de Girona (UdG) ha posat en marxa dos projectes per captar el CO2 i transformar-lo en compostos per a indústries com la farmacèutica o l'alimentària que actualment venen de recursos com ara el petroli.

A més, el projecte aconsegueix aquesta transformació a partir de microorganismes. Les dues investigacions es fan en el Laboratori d'Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) que té la universitat.

Les concentracions elevades de diòxid de carboni sobretot en espais tancats comporten greus problemes a la salut. A més, aquestes concentracions han estat un dels principals factors del canvi climàtic.

Ara, el Laboratori d'Enginyeria Química i Ambiental de la Universitat de Girona ha trobat una solució per convertir aquestes concentracions nocives per la salut humana en un recurs potencial per a determinades indústries.

El LEQUIA té dos projectes engegats que s'encarreguen de capturar el CO2 i després transformar-lo en un recurs que habitualment les indústries obtenen a partir del petroli. El primer dels projectes es titula ATMESPHERE i utilitza tecnologies microbianes per convertir el CO2 en caproat. Es tracta d'un compost que es fa servir molt sovint a la indústria química, farmacèutica o alimentària i que es produeix a partir de petroli.

Fins ara només s'ha aconseguit crear aquest caproat en concentracions i graus de pruesa molt baixos. El projecte vol fer un pas endavant cap a la comercialització a partir de la implementació del concepte de bio-refineria sostenible. Aquest concepte consisteix en produir selectivament el caproat d'alta puresa a través de la transformació del CO2. El projecte està liderat per Paolo Dessi, doctorat en tecnologia ambiental per la Universitat Tecnològica de Tampere (Finlàndia).

Per altra banda, el projecte MICRO-BIO process investigarà com capturar el CO2 que hi ha en ambients interiors per convertir-lo en hexanol, un producte que es pot utilitzar per a combustibles d'avions. Aquesta investigació està dirigida per Luís Rafael López, doctorat en Ciències i Tecnologies Ambientals per la UAB.

La recerca parteix de la base d'una plataforma que captura CO2 d'ambients interiors i segueix una conversió en hexanol a partir de processos sostenibles i neutres de carboni. El projecte permetria eliminar concentracions de CO2 d'espais com escoles, oficines o vehicles de transport públic.

Els dos projectes de la UdG fan una conversió del diòxid de carboni a través de microorganismes, aigua i una petita quantitat d'electricitat que prové de fonts renovables.

Actualment, les tecnologies electromicrobianes han donat bons resultats però encara cal més recerca abans no arribin a comercialitzar-se. Amb els dos projectes d'investigació el LEQUIA vol aplicar els principis d'economia circular, en què un residu es pot convertir en un recurs a través d'un procés de revalorització.

Els projectes ATMESPHERE i The Micro-Bio Process s’estan desenvolupant en aquests moments al LEQUIA i estan finançats a través del prestigiós programa d’ajuts post-doctorals “Marie Sklodowska Curie” de la Comissió Europea, amb una durada de dos anys.