L'acusat i la víctima compartien pis al carrer Dues Palmeres de Palamós. La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, recull que cap a les 23h del 10 de juny del 2020 van començar a discutir per un afer domèstic.
En concret, la víctima li va retreure que no hagués rentat un bol d'amanida i que volgués sortir al carrer "a aquelles hores, amb l'estat d'alarma existent".
La discussió "va anar pujant d'intensitat" i la víctima el va amenaçar amb trucar a la policia i denunciar-lo. Aleshores, l'acusat "va reaccionar clavant-li un cop de puny a l'estómac i fent-la caure al reposabraços del sofà".
Segons la sentència, de la que ha estat ponent el magistrat Manuel Marcello, va ser en aquest moment quan, "per sorpresa i de manera inesperada", va treure una navalla i la començar a apunyalar arreu del cos sense fer cas de les súpliques de la víctima dient-li que parés.
L'Audiència declara provat que, durant l'atac, la víctima va dir en un moment determinat "carinyo, para". Això va fer que l'acusat aturés "la seva acció agressora per un instant breu" i que la dona es pogués desplaçar fins a la zona d'accés al pis. No va poder fugir perquè "la va continuar apunyalant impedint-li que pogués abandonar l'habitatge". "Li va infringir almenys trenta ganivetades, amb el propòsit d'augmentar el dolor físic i psíquic de la víctima", afegeix la sentència.
Finalment, la víctima va poder sortir al replà, on la van socórrer el veïns i van alertar els serveis d'emergències. L'acusat va marxar de l'immoble i es va anar a entregar a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de la Bisbal. Allà, va reconèixer ser l'autor dels fets i va dir als agents on podien trobar la navalla: l'havia llançat per la finestra.
El tribunal el condemna com a autor d'un assassinat en grau de temptativa i descarta l'aplicació de l'article 16 del Codi Penal, que preveu l'exempció de la responsabilitat penal quan hi ha un desistiment voluntari en la consumació del delicte.
La sentència recull que no és suficient que el processat deixés d'apunyalar la víctima i digués als veïns que avisessin els serveis d'emergències: "Per apreciar el desistiment li era exigible una actuació positiva en relació a la víctima, que demostrés la seva intenció de procurar-li auxili". Per contra, l'Audiència conclou que es va "mantenir impassible" al patiment de la seva companya de pis.
La sala també recull que, tot i deixar la víctima estes a terra amb vida, l'atac li hauria pogut produir la mort: "La prova és concloent. Si no és per l'auxili inicial d'una veïna que, seguint les instruccions del 112 li va fer tap a la zona de l'abdomen i li va ficar els dits a la boca per evitar que es dessagnés, i per l'auxili brindat per les emergències mèdiques, el desenllaç hagués sigut fatal de necessitat".
La fiscalia demanava 12 anys de presó i l'acusació particular, encapçalada per la lletrada Roser Culubret, elevava la petició a 16. L'advocat de la defensa, Carles Monguilod, sol·licitava una condemna de 3 anys i mig de presó per lesions, amb les atenuant d'alteració psíquica, confessió i reparació del dany, pels 15.000 euros d'indemnització que ja havia consignat.
La sentència li aprecia dues de les atenuants i imposa al processat 7 anys i mig de presó i 5 anys de llibertat vigilada. No es podrà apropar a menys de 500 metres ni comunicar-se amb la víctima durant 10 anys.
En concepte de responsabilitat civil, haurà d'indemnitzar la companya de pis amb 100.000 euros i a l'Institut Català de la Salut amb 54.604,86 per les despeses mèdiques de la víctima.
La sentència no és ferma. Monguilod ja ha anunciat que interposarà recurs al TSJC.
