La població de gorgònia vermella (Paramuricea clavata) al Parc Natural de Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter ha patit una mortalitat de prop del 30% de la superfície durant el 2017.
Això es deu a conseqüència dels efectes del canvi climàtic. Concretament, per la proliferació d'algues filamentoses, associada a una combinació d'altes temperatures durant la primavera i estiu, una alta concentració de nutrients a l'aigua i una alta estabilitat ambiental.
Així ho determina l'informe sobre el seguiment del medi marí que ha fet la UB per encàrrec de la Generalitat. El document té com a objectiu avaluar l'estat de la biodiversitat marina als dos parcs naturals. Es farà cada any fins al 2020 i ha de servir de base al Departament de Territori i Sostenibilitat per impulsar mesures que permetin millora la gestió dels ecosistemes.
Dirigit per l'investigador de la UB Bernat Hereu, l'informe revela els primers resultats del programa de seguiment científic en aquests dos parcs naturals. Així, experts de la universitat i de l'Institut de Ciències del Marc (ICM-CSIC) han analitzat la presència, densitat i evolució de diversos indicadors (gorgònia vermella, corall vermell, briozous, comunitats algals, garotes, coves i comunitats mediolitorals) per avaluar l'estat ecològic de les comunitats biològiques i l'impacte de l'activitat humana (submarinisme, pesca artesanal i esportiva, furtivisme, etc.) sobre l'ecosistema marí.
Comunitats de coral·ligen amb gorgònies, praderies de posidònies, fons rocosos batuts per les onades, parets verticals de roca calcària i boscos d'algues que són refugi i aliment per a espècies marines són alguns dels components de la rica biodiversitat dels parcs naturals marins de Catalunya: el del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter, i el del Cap de Creus.
Segons subratlla el Departament, "aquests parcs marins de Catalunya es consideren unes de les àrees marines protegides més emblemàtiques de la Mediterrània nord-occidental, i contenen un patrimoni natural únic, però altament sensible als impactes d'origen natural o antropogènic sobre el medi marí".
"Avui dia, el Parc Natural de Cap de Creus i el Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter són unes de les reserves marines de major riquesa ecològica de tota la Mediterrània, integrades a la Xarxa Natura 2000 i declarades com a Zones Especialment Protegides d'Importància per a la Mediterrània (ZEPIM) des del 2001", destaca la Generalitat. Per això, Territori subratlla la necessitat d'un projecte de seguiment científic (com el que es fa ara fins al 2020) que també avaluï "l'impacte" que té "l'activitat humana" damunt els ecosistemes.
D'entrada, l'informe de la UB ja recull que el canvi climàtic està posant en perill la població de gorgònia vermella al litoral de l'Alt i el Baix Empordà. "L'augment de la temperatura i la proliferació d'algues filamentoses ha causat una elevada mortalitat de gorgònia vermella en ambdós Parcs, tot i que ha estat més elevada al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i Baix Ter", recull el Departament de Territori.
Al Parc Natural del Cap de Creus, els signes de mortalitat queden separats en dos grups, amb les poblacions del sud de cap de Creus (Cap Trencat i el Gat) presentant mortalitats majors (excepte la Messina) i amb les poblacions del nord (Cap Gros, Farallons, Portaló, l'Encalladora) amb mortalitats menors (excepte Massa d'Or). A les poblacions del Cap Trencat i el Gat, al voltant d'un 45-50% de les colònies presentaven signes de mortalitat, mentre que a la resta de poblacions, a excepció de la Massa d'Or, el percentatge de colònies afectades no superava el 30%.
Pel que fa al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes, i el Baix Ter, totes les estacions mostrejades presentaven un increment de colònies amb signes de mortalitat, i un augment significatiu de la superfície morta, en molts casos superant el 20% de superfície mitjana morta. Tot i així, només en algunes aquest canvi va ser estadísticament significatiu, com Medallot, El Guix, Carall Bernat o Cap Castell, on el percentatge de colònies afectades per algun tipus de mortalitat gairebé va arribar al 75%. En alguns casos, el percentatge de colònies afectades ha incrementat en més d'un 15%, com és el cas de la població de Medallot, Pedra de Déu, Tascó Petit i Pota del Llop.
L'informe de seguiment també posa de relleu que les poblacions de corall vermell (Corallium rubrum) presenten colònies de talla petita degut a "la sobrepesca" que han patit durant molts anys. Tanmateix, al mateix temps també ressalta que l'orografia submarina dels parcs naturals del Cap de Creus i Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, amb una nombrosa presència de coves i túnels, i la gran quantitat de matèria orgànica que hi ha a les seves aigües, proporcionen unes condicions úniques per al desenvolupament de poblacions de corall vermell a poca fondària, fet poc freqüent a la Mediterrània.
En general –conclouen els investigadors- les poblacions de corall al Cap de Creus es troben a fondàries a partir de 25-30 metres i, en molts casos, a profunditats majors de 35 metres (que és quan el tipus de substrat canvia i apareix un fons calcari on es desenvolupa el coral·ligen, hàbitat típic del corall vermell). A més, aquí les colònies majoritàriament es troben en esquerdes o bé molt amagades, distribució força comuna en les poblacions sotmeses a una forta pressió pesquera.
En canvi, les poblacions del corall al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter es troben a menys fondària, degut principalment a l'orografia de les Medes i la influència del riu Ter, però també per la prohibició de la pesca que ha permès que es desenvolupin les colònies en moltes indrets en llocs més accessibles i visibles.
L'estudi mostra, en general, les poblacions de corall vermell al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i Baix Ter presenten un millor estat de conservació que les del Parc Natural de Cap de Creus.
Les estacions amb una menor freqüentació tenen una major tendència a millorar, encara que de moment cap presenta les talles esperades després de més de 30 anys de protecció. Medallot és l'estació amb una biomassa més elevada, però l'informe ja avança que caldrà esperar més temps per veure l'efecte real de la reserva integral.
Pel que fa al Parc Natural de Cap de Creus, en general les poblacions presenten una biomassa molt menor i s'observen colònies de talla petita. Destaca l'estació de l'Encalladora amb talles molt més grans, tot i que també una baixa biomassa (degut al baix nombre de colònies). L'estació de la Massa d'Or destaca per presentar més d'un 60% de colònies amb signes de pesca. La mortalitat se situa entre l'1,35% observat a l'estació del Gat, i menys de l'1% de Forcats i Falconera.
L'estudi de l'evolució de brizous permet mostrar l'afectació d'activitats com el submarinisme i l'augment de la temperatura degut al canvi climàtic. Els resultats d'enguany del seguiment de les poblacions dels briozous (Pentapora fascialis i Myriapora truncata) han mostrat diferències notables entre el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i Baix Ter, i el Parc Natural de Cap de Creus. Al primer, les densitats de briozous han variat notablement entre estacions, observant-se un patró clar en el que en totes les estacions on hi ha una major freqüentació de submarinistes l'abundància de colònies de les poblacions de briozous són molt baixes, mentre que a les estacions de control de zones poc freqüentades les densitats són superiors. A les zones freqüentades per submarinistes han desaparegut un major nombre de colònies, per sobre del 50%, concretament les més grans i més exposades al contacte, evidenciant l'efecte erosiu dels submarinistes a les zones més visitades.
No obstant això, l'equip expert indica que no es pot atribuir aquest descens únicament a la pràctica del submarinisme, ja que analitzant la sèrie temporal, es pot observar que hi ha hagut una disminució progressiva en totes les estacions, amb episodis de mortalitat marcats l'any 2015 (coincidint amb temperatures molt elevades i un episodi de proliferació d'algues filamentoses).
L'estudi també constata l'efecte del submarinisme a les coves. Així, els científics han detectat acumulacions d'aire respirat als sostres, a més d'un important efecte erosiu sobre els fons, comparant l'estat actual amb fotografies de l'any 1978 de es mateixes zones, on hi havien comunitats molt ben desenvolupades que ara han desaparegut.
L'informe també descriu l'impacte ecològic del creixement massiu d'algues filamentoses mucilaginoses, un episodi que va afectar espècies i hàbitats del fons marins de la major part dels Parcs Naturals de Catalunya entre maig i setembre de 2017. Organismes filtradors (com gorgònies i coralls) van ser dels més perjudicats per aquesta proliferació algal, que va ser màxima en zones encalmades i entre 10 i més de 30 metres de fondària.
Aquests episodis són de difícil control –no hi ha tècnica efectiva per eliminar les algues- i apunten a la necessitat d'evitar l'abocament de nutrients en el medi marí quan es detectin creixements algals massius. Segons l'estudi, aquesta proliferació es va produir probablement per una combinació d'altes temperatures durant la primavera i estiu, un alta concentració de nutrients a l'aigua i una alta estabilitat ambiental.
Els investigadors també han detectat com a la majoria de les zones hi ha una "sobrepoblació" de garotes (eriçons de mar) a conseqüència de la falta de peixos, els seus depredadors. Aquestes garotes mantenen les comunitats algals poc desenvolupades. No obstant això, a la reserva marina de les illes Medes, l'equip científic ha observat com les poblacions de peixos exerceixen un control efectiu sobre les garotes, i han permès el desenvolupament de les comunitats algals amb una gran abundància d'espècies estructurals i una gran diversitat.
Pel que fa a les comunitats mediolitorals, mostren un bon estat de conservació, tot i que a les cornises calcàries a les zones exposades s'ha observat un augment de la mortalitat de les algues calcàries. Ja es va detectar l'any 2015, i encara que no se'n saben les causes, estan probablement relacionades amb l'augment de la temperatura pel canvi climàtic.
