L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) farà seguiment de la contractació d'urgència d'una empresa el març del 2020 per facilitar a la Generalitat mascaretes, vestits protectors i respiradors per afrontar l'emergència de la covid.
Després d’haver valorat les al·legacions de l’Institut Català de la Salut (ICS) i del Departament d’Economia i Hisenda a l’informe raonat tramès per Antifrau el 9 de febrer passat sobre la investigació del contracte adjudicat a l’empresa Basic Devices SL per al subministrament de mascaretes, vestits de protecció i respiradors, l'OAC dona per closa la investigació i inicia la fase de seguiment.
Tanmateix, s’ha considerat pertinent informar de l’operació examinada a l’Agència Estatal d’Administració Tributària atès el risc tributari que s’ha inferit al respecte.
Antifrau, després d’haver estudiat les al·legacions presentades, i tenint en compte la situació d’extrema necessitat d’aprovisionament de material sanitari de protecció personal en els moments inicials de la pandèmia, reitera de nou diverses consideracions que ja va fer al febrer.
Pel què fa a la manca d’informació relativa a l’origen i als contactes preliminars a l’encàrrec d’emergència amb l’empresa Basic Devices, les respostes analitzades no aporten cap informació addicional o complementària sobre els motius que varen portar a l’ICS a seleccionar a la referida empresa ni sobre el nombre ni contingut dels contactes preliminars. Tal i com ja es deia en l’informe raonat tramès, aquestes mancances informatives inicials van "desactivar qualsevol mecanisme de prevenció, detecció i solució de conflictes d’interès o de lluita contra la corrupció".
Sobre la possible situació de prohibició de contractar de Basic Devices, resulta incontrovertible que aquesta empresa tenia una activitat econòmica residual i que no disposava de cap persona treballadora en el moment de contractar.
Antifrau reitera la recomanació a l’ICS que l'empresa havia de consultar sobre aquest aspecte a l'òrgan consultiu específic de la Generalitat en matèria de contractació pública. L'OAC fa aquesta recomanació ateses les interpretacions oposades sobre l’obligació relativa a que les empreses licitadores han d’estar inscrites com a tals en el sistema de la seguretat social, com diu la llei de contractes públics, requisit que no complia, en el moment de la contractació.
Pel que fa a la inexistència de cobertura legal per a l’abonament anticipat de la prestació, l’Oficina Antifrau es reafirma en que el 20 de març del 2020, moment en el qual es va ordenar el pagament anticipat de 35 milions d'euros a Basic Devices SL, no hi havia cobertura legal per fer-ho. Així, considera que no podia resultar d’aplicació l'article de la llei de contractes públics que contempla la possibilitat que "l'entrega dels fons necessaris s'haurien realitzat a justificar". Aquest mateix apartat exigeix que en el cas d’avançar fons a justificar, transcorregut un mes de l’adopció de l’encàrrec d’emergència, es retirà preceptiu compte justificatiu. Un extrem, que en el cas investigat no es va produir. Així mateix, la versió vigent en el moment del pagament del reial decret llei de mesures urgents contra l'impacte econòmic de la covid només preveia la possibilitat de realitzar, no abonaments anticipats, sinó abonaments a compte per accions preparatòries als "òrgans de l'Administració General de l'Estat".
A més, l'OAC diu que la normativa especial i pròpia de Catalunya tampoc no preveia en aquell moment la possibilitat de fer abonaments anticipats. En qualsevol cas, Antifrau resta a l’espera de rebre l’avaluació preliminar sobre la incorporació de mesures de regulació dels contractes d’emergència que s’assenyala en la resposta del conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró.
Finalment, Antifrau insta al Departament d’Economia i Hisenda i a l’ICS que valorin i verifiquin l’abast, la repercussió i els efectes de l’aplicació de la normativa tributària i duanera en l’operació amb Basic Devices SL, que en el moment d’execució del contracte es va modificar.
El 23 d’abril de 2020 va entrar en vigor una modificació de naturalesa tributària que establia aplicar el tipus del 0% de l'IVA als lliuraments de béns, importacions i adquisicions intracomunitàries, sempre que els seus destinataris fossin entitats de dret públic, clíniques o centres hospitalaris o entitats privades de caràcter social. Tot i que l’abonament del preu, amb l’IVA suportat corresponent, es va realitzar en data anterior al de l’entrada en vigor de normativa esmentada, el cert és que es va lliurar a l’ICS material sanitari importat fins el maig del 2020.
Per altra banda, en atenció a les circumstàncies descrites, s’ha inferit un risc tributari que es posa en coneixement de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) per si considera que l’operació examinada pot ésser objecte de la seva actuació.
El 9 d’abril del 2020, el director de l’Oficina Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, va ordenar l’inici d’una actuació d’anàlisi sobre presumptes irregularitats en la cadena de distribució i venda de productes sanitaris essencials. Aquesta actuació es va instar per iniciativa pròpia, davant l’increment de risc de corrupció que comportava la situació d’estat d’alarma sanitària conjuntament amb la generalització de la tramitació d’emergència de compres per part de les administracions públiques catalanes. En el marc d’aquella actuació es va fer una recerca sistemàtica d’anuncis de compra pública de mascaretes.
De resultes de la recerca, i tenint en compte els riscos assenyalats, es va identificar la compra massiva de material sanitari per part de l'ICS per un import inicial de més de 60 milions d’euros a l’empresa Basic Devices, la qual s’hauria presentat com a intermediària del mercat xinès. En aquelles dates i vinculat a aquesta compra, diversos mitjans de comunicació van fer públic que el Govern havia presentat una denúncia davant dels Mossos d’Esquadra per una possible estafa. De fet, segons es recollia als mitjans de comunicació, l’entitat financera encarregada d’efectuar els pagaments va alertar de la possible estafa per part d’aquella mercantil.
El 8 de maig de 2020, el director d'Antifrau va donar per closa la fase preliminar de l’actuació i va ordenar l’inici d’un expedient d’investigació d’aquesta compra. El 9 de febrer de 2022, Gimeno va donar trasllat de l’informe raonat a l’ICS i al Departament d’Economia i Hisenda. El 8 de març passat la Generalitat va remetre a Antifrau les seves al·legacions i divendres passat, 20 de maig, s’ha donat per closa la investigació i ha passat a fase de seguiment.
D’acord amb la informació que es troba a l’expedient del contracte tramés per l’ICS a Antifrau el desembre del 2020, s’ha comprovat que el 19 de març de 2020, l’ICS va contractar per emergència a Basic Devices l’aprovisionament de material sanitari per un import inicial de 60,58 milions d'euros.
El material a subministrar eren 2 milions de mascaretes FFP2 a 3,5 euros la unitat, 2 milions de mascaretes quirúrgiques a 1,2 euros la unitat, 2 milions de vestits de risc biològic per 24,2 euros la unitat, 50 respiradors pediàtrics i adults per 20.570 euros cadascun i 50 equips VMNI d'alta velocitat per adults i infants per 31.853 euros cadascun.
El 20 de març de 2020, a primera hora del matí, el Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda va fer efectiu un abonament anticipat per import de 35 milions d'euros a Basic Devices via transferència a compte bancari. El mateix 20 de març de 2020, a darrera hora de la tarda, responsables de Vicepresidència van presentar denúncia davant dels Mossos d’Esquadra, per una temptativa d’estafa de la qual hauria estat víctima la pròpia Generalitat.
El 23 de març de 2020, les mateixes persones que van formular la denúncia, es van personar, de nou, davant dels Mossos per declarar la seva voluntat de desistir de la mateixa, ja que persones responsables de l’empresa contractista havien aportat informació considerada suficient per refusar els indicis d’estafa que havien motivat la denúncia.
El 5 de maig de 2020, l’ICS va resoldre modificar i desistir parcialment el contracte d’emergència assignat a Basic Devices, ja que la necessitat que s’havia de satisfer inicialment s’havia vist revisada en moments posteriors. Amb ocasió d’aquestes variacions en l’objecte del contracte, l’import d’aquest es va reduir a 35 milions d'euros. El 3 de desembre de 2020, l’ICS va manifestar que els materials contractats a Basic Devices van ser lliurats en la seva totalitat.
Respecte a l'origen i contactes preliminars del contracte, l'OAC destaca que no consta al Registre Públic de Contractes de la Generalitat cap contracte adjudicat a Basic Devices amb anterioritat al que ha estat objecte d’investigació i, per tant, no hi havia referències prèvies objectives d’aquesta empresa.
En la documentació de l’expedient examinat no queda acreditat quin és l’origen dels contactes preliminars dels representants de Basic Devices amb l’ICS. Tampoc no consta documentat ni el contingut ni l’abast dels temes tractats en els contactes preliminars realitzats, de les possibles condicions d’execució de les prestacions del contracte d’emergència, de possibles garanties bàsiques de l’efectivitat de l’aprovisionament del material a lliurar, dels possibles mecanismes de fiabilitat i garantia, ni que fos bàsica i precària, ni de la important quantitat que havia de ser abonada per anticipat a Basic Devices.
D’altra banda, entre la documentació continguda a l’expedient tramès per l’ICS, es detecta una incongruència de dates en relació amb el moment en què es va realitzar la declaració responsable de l’empresa contractista sobre la seva capacitat, solvència i representació, que, en cas de confirmar-se, assenyalaria una altra prohibició de contractar.
Tampoc l’acord del Govern de la Generalitat de 12 de març, pel qual es declara d’emergència la contractació de subministraments i de serveis en el marc de l’estratègia de resposta a l’epidèmia, feia cap referència a la possibilitat d’abonament anticipat del preu. Tot i així, l’abonament d’aquella important quantitat es va fer, sense que, malgrat tot, es trobi a l’expedient administratiu aportat per l’ICS cap justificació documentada sobre la necessitat inajornable i inevitable de fer-ho. L’ordre de pagament de l'import es va realitzar sense que s’acredités cap garantia, ni que fos bàsica o precària, per part de l’empresa contractista, segons Antifrau.
De fet, persones alienes a la Generalitat van ser les que van aixecar l’alerta que s’estava davant d’una possible estafa, invocant, respecte Basic Devices, paràmetres de fiabilitat i solvència que fàcilment podien haver estat detectats pel propi òrgan de contractació, com és el de la presentació de comptes anuals al registre mercantil corresponent.
Per tot això, Antifrau recomana al Departament d’Economia i Hisenda que, mitjançant els seus òrgans d’assessorament jurídic, reguladors i fiscalitzadors, fixi instruccions, elabori protocols i plans de contingència concrets que incorporin criteris per evitar disfuncions i riscos com aquests i per evitar pràctiques administratives susceptibles de millora en supòsits similars.
Per últim, sobre la inadequada utilització del desistiment i de la modificació del contracte, tot i que són aspectes formals, l'OAC ha constatat la "inadequada utilització per part de l’ICS de les figures jurídiques del desistiment de licitacions publicades i de la modificació dels contractes. Aquestes figures són de difícil encaix en el marc d’una contractació d’emergència".
