L'acusat ha declarat durant gairebé una hora a l'Àudiència de Girona per intentar rebatre, una per una, les acusacions de la fiscalia.
El processat era titular de la Universitat de Girona (UdG) des del 1994 i catedràtic del Departament d'Enginyeria Elèctrica, Electrònica i Automàtica de la universitat des del 2010, també era director i investigador principal de grups de recerca i investigació.
Segons la fiscalia, a partir del 2000 va "infringir manifestament el règim d'incompatibilitats" aplicable com a funcionari públic i va crear diverses empreses de les que era apoderat, administrador o titular de més del 10% del capital social.
L'acusat ho ha negat. Al judici, que es fa a la secció tercera de l'Audiència de Girona, ha assegurat que va crear nombroses empreses amb l'objectiu de potenciar la recerca, la investigació i la transferència de coneixement. Totes elles, però, eren spin-off. Segons el catedràtic, això fa que les normes que ho regeixen siguin diferents: "En les spin-off no hi ha un límit. La limitació només s'ha de respectar si no és una empresa derivada".
A més, la fiscal també sosté que hi havia una altra vulneració legal: que la UdG no tenia participació en aquestes empreses. De nou, el processat ho descarta i al·lega que la normativa preveu que la universitat tingui la potestat i "el dret" de formar part de les empreses però no és una obligació.
L'escrit d'acusació recull fins a set empreses creades al llarg d'una dècada. Al judici, la fiscal li han preguntat els motius pels quals bona part d'aquestes mercantils no estaven regularitzades i si havia seguit el procediment marcat per la UdG.
El catedràtic ha afirmat que "sempre" va "seguir els passos marcats per l'Oficina d'Investigació i Transferència Tecnològica (OITT) de la universitat i que era "habitual" crear primer les spin-off i després fer la tramitació.
El motiu, segons diu, és la burocràcia: "La creació de les empreses es va comunicar sempre. Només que el procés és lent i el que succeïa és que en informàtica necessitàvem anar a un ritme que el procés burocràtic de la universitat en aquell moment no seguia. D'alguna manera, el que es feria era crear-les i després es feia el procés de regularització i inscripció posterior". Una situació que assegura que ara ja està recollit a nivell normatiu perquè "allò que abans es feia de facto ara és llei".
El catedràtic ha dit que, entre els canvis normatius i l'allargament del procés burocràtic, el que va passar és que algunes de les empreses es van poder regularitzar "però d'altres no".
A través d'aquestes mercantils, apunta l'acusació pública, i també sense tenir en compte el règim d'incompatibilitats, hauria contractat "irregularment" personal de la UdG i, entre el 2008 i el 2015, hauria emès almenys 20 factures per cobrar a la universitat "convenis i prestacions de serveis inexistents". La fiscalia xifra en 450.463,33 euros l'import defraudat amb aquestes operacions.
El processat ha assegurat que les spin-off, en el moment de la creació, es nodrien de personal de la UdG que acabaven contractes temporals o oferia places de becaris a estudiants de la mateixa universitat. De fet, ha remarcat que és un dels motius pels quals es creen aquest tipus d'empreses i ha negat haver posat a treballar a les seves empreses treballadors que, en aquell moment, estiguessin cobrant de la universitat.
En relació als presumptes "serveis inexistents", el catedràtic sosté que les empreses rebien finançaments a través de diferents procediments, ja fos subvenció pública o amb convenis, i que es van certificar totes i cadascuna de les feines per poder justificar el destí dels diners invertits en cada projecte. Justifica en aquests convenis o encàrrecs d'administracions o empreses concretes el fet que tres de les factures superessin els 18.000 euros i no es convoqués un concurs públic.
L'acusat ha assegurat que no es va embutxacar ni un sol euro i que sempre va treballar amb l'objectiu de poder regularitzar les spin-off i crear coneixement i currículum per a la universitat. De fet, ha dit que legalment es podia haver atribuït un sou que podria haver rondat els 300.000 o 400.000 euros però no ho va fer: "Vull refermar que no he ingressat cap diner públic de la universitat i que allò que la lleia preveia que pogués ingressar tampoc ho he fet, ho he gastat en la meva activitat acadèmica perquè la meva ambició era la transferència tecnològica".
De fet, ha afirmat que arran de la investigació i de l'ordre del rector de liquidar totes les empreses l'any 2016 s'ha "arruïnat" pel pagament de les indemnitzacions d'una vintena de treballadors i pel retorn dels diners dels projectes que va poder acabar.
El judici ha començat aquest dimecres i es preveu que s'allargui fins demà. Després de l'acusat, ha declarat l'aleshores gerent de la UdG que ha explicat que va descobrir les suposades irregularitats per "casualitat". Ha exposat que va començar a revisar quins investigadors devien diners que havien demanat com a bestreta amb el compromís de retornar-los un cop cobrades les subvencions acordades i va veure que tenia "molts deutes pendents".
A partir d'aquí, va sol·licitar informes concrets a la OITT i va descobrir altres pràctiques irregulars: "No vaig tenir més remei que posar-ho en coneixement del rector". En aquell moment, era Sergi Bonet. La gerent també ha dit que els tècnics li van assegurar que havien posat les irregularitats en coneixement dels anteriors rectors.
La fiscalia demana que el condemnin a 10 anys de presó i que l'inhabilitin durant almenys 11 anys per exercir com a titular i catedràtic universitari. En concepte de responsabilitat civil, l'acusació pública vol que indemnitzi la UdG amb 450.463,33 euros.
La defensa del catedràtic nega les irregularitats i demana que l'absolguin. A l'escrit, argumenta que va crear les empreses entre els anys 2000 i 2014 guiat per un "afany emprenedor" i amb l'objectiu de "fomentar la transferència tecnològica" per "afavorir la universitat": "La creació i titularitat d'accions de les empreses era un fet sempre conegut i acceptat, fins i tot promogut, pels òrgans rectors de la Universitat de Girona".
En el marc d'aquestes relacions amb la universitat, ha aportat documentació per acreditar que, a través de les spin-off, va aportar uns 682.000 euros a la UdG.
