El tall de l'autopista AP-7 a Salt va començar la tarda-vespre del 12 de novembre del 2019, poc després que s'acabés el bloqueig de la frontera convocat per Tsunami Democràtic.
Hi van participar centenars de persones, en protesta per la sentència del procés, que van muntar barricades al mig de l'asfalt.
La protesta es va allargar tota la nit, fins que l'endemà al matí, els antiavalots dels Mossos d'Esquadra van carregar per fer fora els manifestants.
La protesta va derivar en una causa per desordres públics al Jutjat d'Instrucció 3 de Girona. Hi havia 52 investigats. El juliol de l'any passat, però, el jutjat la va arxivar per a 48 dels manifestants. Al seu escrit, sostenia que no existien "indicis sòlids" que permetessin pensar "amb un mínim de seriositat" que l'acusació contra tots ells prosperaria. Perquè no havia quedat acreditat que "cometessin llançaments d'objectes contundents o cremessin contenidors".
La fiscalia, però, va recórrer la decisió del jutjat. Va elevar el cas a l'Audiència de Girona i va demanar que s'aixequés el sobreseïment. Sostenia que com que els 48 manifestants no van marxar de l'AP-7 un cop el Tsunami va desconvocar el tall, hi havia un acord "exprés o tàcit" entre ells i el grup que va cremar barricades i es va enfrontar als antiavalots.
Per refermar la seva tesi, i que es reobrís la causa per desordres públics contra ells, la fiscalia també va tirar de jurisprudència. Va transcriure gran part d'una sentència del Suprem que confirmava la condemna contra una dona que es va enfrontar a la policia per intentar impedir un desnonament a Madrid el 2014. Segons la fiscalia, aquest cas era també "aplicable" a la protesta de l'AP-7 a Salt.
L'Audiència de Girona, però, desestima el recurs i confirma l'arxiu de la causa per als 48 manifestants. I no només això, sinó que també n'inclou un altre per a qui el jutjat va decidir mantenir-li la imputació (en base a unes imatges on apareixia a la zona on hi van haver aldarulls).
Segons recull la interlocutòria de la Secció Quarta, de la qual ha estat ponent el magistrat Víctor Correas, "no hi ha cap prova" que hagi identificat algun dels 49 manifestants "com a part del grup que cremava barricades i s'enfrontava a la policia".
L'Audiència sosté que la fiscalia ha fet una lectura "esbiaixada" de la sentència del Suprem, perquè en cap cas es pot equiparar al tall de l'AP-7 a Salt, i també subratlla que la tesi de l'acusació s'oposa "frontalment" a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
En aquest punt, la sala recorda que "la mera presència en una manifestació on es produeixen aldarulls en cap cas pot equiparar-se a una coautoria dels mateixos". "Segons el nostre parer, no es pot partir del fet que tot aquell que participi en una manifestació on un grupuscle fa actes violents, els assumeix pel sol fet de participar-hi", subratlla l'Audiència.
I aquí, els magistrats subratllen que, si es donés aquesta idea per bona, això impactaria de ple damunt "l'exercici del dret a reunió per part de la ciutadania". "Qui assistirà a una manifestació si la seva simple presència serà títol d'imputació suficient de tots els delictes que s'hi puguin cometre?", es pregunta el tribunal.
Per últim, la interlocutòria de la Secció Quarta també dedica un apartat al manifestant a qui el jutjat va decidir mantenir-li la imputació. Diu que, després de visionar els vídeos i les fotografies de la causa, "no hi ha indicis raonables" que intervingués en els "actes violents" constitutius "de desordres públics". Entre d'altres, perquè tan sols se'l veu moment un tronc quan encara no havia començat el desallotjament, i perquè durant la càrrega policial, tot i que es pot "intuir la seva presència" al costat de les "persones que desenvolupen conductes violentes", en cap cas se'l veu a ell llançant pedres o cremant barricades.
La interlocutòria de l'Audiència de Girona és ferma i ja no es pot recórrer. La causa pel tall del Tsunami Democràtic a l'AP-7 a Salt es manté encara oberta per als tres altres investigats. Aquí correspondrà al jutjat decidir si també l'arxiva contra ells o, per contra, els envia a judici.
