L'estudi de preus de mercat que periòdicament fan els promotors, els API i els administradors de finques gironins serveix de baròmetre per veure l'evolució del sector immobiliari a la demarcació.
Avui se n'ha presentat la 44a edició, que es focalitza al semestre comprès entre el novembre de l'any passat i l'abril del 2022.
A grans trets, l'estudi recull com els preus ja s'han recuperat de la sotragada de la pandèmia. I fins i tot, en alguns casos, se situen ja a nivells precrisi dels anys 2007 i 2008. Ara bé, aquesta recuperació no és homogènia arreu del territori, perquè es va a dues velocitats. Per una banda, els preus remunten molt més a Girona i en alguns municipis de costa; però per l'altra, si bé també pugen, aquests increments no són tan elevats.
Per posar un exemple, a Girona un pis de segona mà de 80 metres quadrats de mitjana costa 230.000 euros. Un preu que ja toca els del 2007 -quan va punxar la bombolla immobiliària- perquè, com ha concretat Company, "hi està tan sols un 1,8% per sota".
A les poblacions de costa, també s'ha deixat enrere l'impacte de la covid-19. Aquí, per un pis de segona mà d'uns 80 metres quadrats, se'n paguen uns 200.000 euros. "És un nivell força alt, sobretot per la incidència de les segones residències", explica el president dels API gironins, Joan Company.
Hi contribueix també que d'ençà de principis d'any s'ha recuperat la compra d'habitatges a la Costa Brava per part d'estrangers. "Durant el primer trimestre, aquestes operacions han representat un 23,9% de les que s'han signat; és un increment superior al de la resta de Catalunya, i se situa dins el percentatge que era habitual", subratlla Company.
Pel que fa a l'interior, aquí els increments de preu són més atenuats. Sí que s'estan recuperant els que hi havia durant el 2019, abans de l'esclat de la pandèmia, però encara s'està lluny dels registres del 2007. "Per un pis de les mateixes característiques, la mitjana de preu se situa en 139.000 euros, cosa que suposa fins a un 22% menys dels que hi havia abans de la primera crisi", diu el president dels API gironins.
L'obra nova, si bé també recupera preus, mereix un capítol apart. Perquè se'n fa poca. De fet, entre gener i març d'aquest 2022 s'han engegat menys habitatges en comparació amb l'any passat (de 568 a 553) i fins i tot, hi ha llocs com Blanes o Sant Feliu de Guíxols on "no hi ha obra nova", ha concretat el membre de la junta del Gremi de Promotors, Ferran Barneto.
"És un fet que el ritme de construcció actual continua essent insuficient per cobrir la demanda", diu Barneto. I a això, s'hi suma també la crisi de les matèries primeres i l'impacte de la guerra d'Ucraïna. Perquè arran d'aquesta incertesa, el sector ja ha detectat com hi ha promotors que aturen obres o renuncien a engegar-ne de noves.
"Veiem com hi ha promotors que prefereixen esperar-se per veure quin serà el cost definitiu de les obres abans de fixar-ne els preus; i això fa que se n'aturi tot el procés de comercialització", diu Joan Company. I de retruc, explica el president del col·legi d'API, aquesta situació també contribueix a "aquesta manca d'oferta". "Els dos anys de pandèmia ja van suposar una aturada, a la qual s'hi suma ara tot aquest encariment dels materials", precisa Company.
Per últim, el 44è Estudi de Preus de Mercat també dedica un apartat als lloguers. En el cas de Girona, ja s'equiparen amb els del 2008. Per un pis de tres habitacions a la ciutat, de mitjana se'n paguen 743 euros mensuals; i per un dues, 644 euros (a l'abril del 2008, els llogaters en pagaven respectivament 732 i 631 euros).
"Pel que fa a l'interior de les comarques gironines, els preus estan lleugerament per sota dels d'aquell any; però a la costa, fins i tot ja els superen, amb percentatges d'increment importants", concreta el vicepresident del col·legi d'Administradors de Finques, Francesc Quintana. Fent el mateix símil, a la Costa Brava per un pis de tres habitacions ara es paguen 694 euros de lloguer (a l'abril del 2008, eren 610); i per un de dues, la renda mensual mitjana se situa en els 576 euros (davant els 517 d'ara fa catorze anys).
Per Quintana, el cas dels lloguers de costa s'explica possiblement perquè l'oferta d'habitatges per viure-hi durant tot l'any "és escassa". Perquè sobretot, allò que prima són "els habitatges destinats a ús turístic o que tan sols es lloguen durant la temporada".
Si bé és cert que durant els primers mesos del 2002 les compravendes han anat a l'alça, el sector també preveu que en els propers mesos aquest increment d'operacions es freni. De fet, segons ha exposat Company, entre el maig de l'any passat i aquest abril s'han tancat 13.684 vendes de pisos i cases arreu de la demarcació (cosa que suposa fins a un 40,52% més en comparació amb l'anualitat anterior).
Ara bé, el sector immobiliari explica que, sobretot, hi ha dues causes que expliquen aquest increment. Per una banda, que durant la pandèmia les famílies "han estalviat més i s'han fixat com a prioritat millorar la seva llar", concreta el president dels API. Però per l'altra, i aquesta és la principal, perquè "la por a una apujada dels interessos hipotecaris, i la crisi de matèries primeres que afecta especialment la construcció, també han accelerat els processos de compra i decisió".
De cara als propers mesos, però, tant els promotors, com els API i els administradors de finques preveuen que la inflació desbocada i l'increment dels tipus d'interès freni aquesta tendència. I que, de retruc, els preus tendeixin "a una estabilització" i, fins i tot, puguin ajustar-se a la baixa. "Una possible recessió per l'entorn macroeconòmic, derivat de la forta inflació, l'encariment de matèries primeres i la guerra d'Ucraïna pot derivar fàcilment cap a aquest escenari", conclou Joan Company.
